Cavalcavo

Els Cavalcavo -en italià Cavalcabò- foren una família senyorial italiana que va exercir la senyoria a Cremona i van exercir com a podestà a Mòdena, Faenza, Cremona, Parma, Reggio, Vicenza, Alessandria, Bergamo, Arezzo, Brèscia, Florència, Milà, Valtellina, Perusa i Fano.

L'origen de la família fou Corrado, de sobrenom Cavalcabò, mort el 1136, i que va deixar un fill de nom Sopramonte Cavalcabò, que el 1158 va rebre les terres de Viadana de l'emperador, amb el títol de marquès; el feu li fou confirmat el 1196. Va deixar tres fills: el primer Corrado, que fou marques de Viadana; el segon Clearco (astrònom, mort a París el 1194), i el tercer Andreasio; aquestos dos darrers van portar el títol però no van exercir com a governants. Corrado va deixar un fill de nom Cavalcabò, fou marques de Viadana, que fou confirmat en el feu el 1222, i el 1225 fou podestà de Modena, i el 1229 de Faenza; es va casar dues vegades i va deixar cinc fills:

El primer, Corrado, marques de Viadana vers la meitat del segle xiii i fins a la seva mort el 1276. Corrado va deixar dos fills: Carlo, que fou marques de Viadana el 1276 i va intentar ocupar la senyoria a Cremona sense èxit; i Ugolino, mort el 1317, que fou bisbe de Cremona (1315 a 1317).
El segon Guglielmo, que fou marquès de Viadana, podestà de Parma el 1229 i de Mòdena el 1230. Va morir després del 1235 i va deixar un fill Ugolino, marquès de Viadana, mort passat el 1297. Va deixar quatre fills:
- El primer, Guglielmo, marquès de Viadana, capità del poble i podestà de Cremona el 1297, senyor de Cremona el 1307, essent deposat el 21 de gener de 1312 i morint a Soncino en combat el 14 de juny de 1312.
- El segon Giacomo, marques de Viadana (1312-1322), podestà de Brèscia i de Parma el 1307, de Milà el 1308, i senyor de Cremona el 1315 i fins al 1316, altra vegada el 1317 i fins al 19 d'abril de 1318, i el 1319. Va morir en la guerra a Bardi el 30 de novembre de 1322.
- El tercer Cortesia, fou capità del Poble de Reggio del 1305 al 1306
- El quart, Ugolino, va morir després del 1329 i va deixar quatre fills: Ugolino (mort després del 1397) que fou militar al servei dels Visconti; Giacomo, també al servei dels Visconti, que fou podestà de Vicenza el 1397 i d'Alessandria el 1400; Guglielmo, Podestà de Bergamo el 1362, que va rebre el títol compartit de marques de Viadana el 1366; i Giovanna; Guglielmo fou pare d'Ugolino, conseller del duc de Milà.
El tercer, Giacomo, que fou podestà de Cremona el 1250 i va deixar tres fills: Guglielmo, podestà d'Arezzo el 1236; Giberto, i Marsiglio. Aquest darrer va tenir un fill, Ottaviano, que va deixar dos fills: Ludovico, que el 1366 va rebre la investidura de part de Viadana com a feu milanès feta per Luchino Visconti; i Pietro, que fou podestà de Florència el 1386 i de Milà el 1399.
La quarta fou una dona de nom Bonella que es va casar amb Bonaventura Bonacolsi, de la casa dels senyors de Mantua.
La cinquena fou una dona de nom Helena, casada amb Ugolino Rossi

Giacomo Cavalcabò, marques de Viadana i senyor de Cremona, va deixar tres fills:

Marsiglio, marques de Viadana, fou investit marques pel duc de Milà Luchino Visconti el 1366 i va morir passat el 1404. La seva línia va continuar amb tres fills:
- Pandolfo
- Bartolino; aquest va tenir un fill, Cavalcabò; i aquest darrer va tenir tres fills, Palerone, Aschile i Carlo. Aquest darrer fou senyor de Cremona el 1404 i fou assassinat a la ciutat el 24 de juliol de 1406. Estava casat amb una filla de Giovanni Vignati senyor de Lodi.
- Marco, que va deixar tres filles (Bartolomea, Margherita i Luigia) i un fill, Bonifazio.
Giberto, que va deixar un fill, Andreasio, que fou marques de Viadana fins que el 18 d'agost de 1416 fou deposat pels Gonzaga; fou conseller del duc de Milà, i podestà de Perusa i de Florència el 1376. Va deixar dos fills, Niccolò i Giberto. Aquest darrer va deixar dos fills, Andreasio i Giacomo i quatre filles. El fill gran d'Andreasio, Agostino, va renunciar el 1476 als seus drets al feu de Viadana a canvi d'una compensació que va rebre dels Gonzaga; altres membres de la família intervingueren en el tracte i entre ells el seu germà Sopramonte.
- Giacomo fou podestà de la Valtellina el 1393, podestà i capità de Balìa a Florència el 1405
Guglielmo, que fou podestà de Bergam el 1361. Va deixar tres fills:
- Ottaviano, que al seu torn va deixar un fill, Luigi, que va tenir dos fills: Francesca i Emmanuel, aquest darrer signant del pacte de renúncia del 1476 amb els Gonzaga
- Bertone, capità del poble a Parma el 1426 i que encara vivia el 1432.
- Ugolino, mort vers el 1400, que va ser pare de Giacomo, Azzolino i Giovanni: El darrer fou pare de Ugolino, pare al seu torn de Maria Giovanna signant de la compensació del 1476; Azzolino va iniciar una branca; i el primer, Giacomo, fou cavaller al servei dels Visconti i pare de Spingherto, Antonio i Azzolino. Antonio fou pare de Giovanni (signant del conveni de 1476) i Marsiglio, podestà de Fano el 1414. Azzolino va obrir una línia de la família.

Vegeu cavalcavo en el Viccionari, el diccionari lliure.