14 de juny
| << | Juny 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | |||||
| 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
| 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 |
| 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 |
| 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 |
| Tots els dies | ||||||
El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 200 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1323 - Càller (Sardenya): l'infant Alfons hi desembarca i inicia la conquesta de Sardenya.
- 1391 - València: El Consell de la ciutat emet un bàndol en què prohibeix la pràctica del joc de pilota als carrers.
- 1808 - el Bruc (l'Anoia): el sometent català guanya la segona batalla del Bruc a la guerra del Francès contra l'exèrcit napoleònic.
- 1925 - Barcelona: El públic barcelonista al Camp de les Corts xiula l'himne espanyol. El dictador espanyol Primo de Rivera tanca l'estadi i el president Gamper ha de dimitir.
- 1991 - Barcelona: 21.104 espectadors omplen el Palau Sant Jordi en un concert de rock català, amb Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït.[1]
- 2014 - Barcelona: Som Escola organitza la mobilització per l'escola catalana i el dret a decidir el model educatiu.
- Resta del món
- 1658 - La batalla de les Dunes o de Dunkerque, va enfrontar l'exèrcit anglo-francès, sota el comandament d'Enric de La Tour d'Auvergne, vescomte de Turena, contra l'exèrcit espanyol sota el comandament de Joan Josep d'Àustria i Lluís II de Condé.[2]
- 1752 - Aranjuez (Comunitat de Madrid): el Regne d'Espanya signa el Tractat d'Aranjuez amb el Sacre Imperi i el Regne de Sardenya-Piemont amb el qual es comprometen a ajut mutu i que es respectaran els respectius territoris a la Península Itàlica.
- 1775 - Estats Units: Es funda l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica.
- 1800 - Marengo (Alessandria, Piemont, Itàlia): Napoleó Bonaparte guanya la batalla de Marengo contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic durant la guerra de la Segona Coalició.[3]
- 1807 - Friedland (Prússia, actualment a l'óblast de Kaliningrad, Rússia): l'exèrcit de la Primera República Francesa obté una victòria decisiva contra l'exèrcit rus en la batalla de Friedland en la que aquest últim té entre 30.000 i 40.000 pèrdues. Això significarà el final de la guerra de la Quarta Coalició.[4]
- 1900 - Xina: Inici del setge a les ambaixades estrangeres a Pekin durant la Rebel·lió Boxer.[5]
- 1940 - París: Els alemanys entren a la ciutat durant la batalla de França.
- 1982 - Illes Malvines: Les tropes argentines de Port Stanley es rendeixen, i acaba la guerra de les Malvines.
- 1985 - Grècia-Líban-Algèria: El vol 847 de la TWA és segrestat per l'organització armada Hezbollah.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1811 - Reus, Baix Camp: Pere Mata i Fontanet, metge català (m. 1877).[6]
- 1819 - Ciutadella de Menorca: Josep Maria Quadrado Nieto, apologista catòlic, arxiver, periodista i historiògraf menorquí (m. 1896).
- 1879 - Reus: Maria Ballvé Aguiló, professora i erudita reusenca.[7]
- 1881 - Barcelonaː Carlota Matienzo Román, mestra i feminista que desenvolupà la trajectòria professional a Puerto Rico (m. 1926).[8]
- 1883 - Barcelona: Francesc de Paula Vallet i Arnau, sacerdot, fundador dels Cooperadors Parroquials de Crist Rei (m. 1947)
- 1909 - Ceret, Vallespir: Enric Guiter, lingüista nord-català.
- 1911 - Arbeca, Raimunda Elías Marca, mestra, primera aviadora de vol sense motor, a l'estat espanyol (m. 2001).[9]
- 1939 - Barcelona: Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català (m. 2003).[10]
- 1941 - Barcelona: Òscar Tusquets Blanca, arquitecte català.[11]
- 1958 - Olesa de Montserrat: Joana Grau Masagué, jugadora de bàsquet catalana (m. 2014).[12]
- 1973 - El Masnou, Pamela Isús, política catalana, alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor.[13]
- Resta del món
- 1769, Rennes: Jean Elleviou, cantant francès de la corda de tenor.
- 1811, Litchfield, Connecticut Harriet Beecher Stowe, escriptora i activista abolicionista, autora de "La cabana de l'oncle Tom" (m. 1896).[14]
- 1814, Oosterhoutː Adriana Johanna Haanen, pintora neerlandesa (m. 1895).[15]
- 1844, Parísː Léontine Lippmann, salonnière francesa, model literari de Proust i Anatole France (m. 1910).[16]
- 1868, Viena, Imperi Austrohongarès: Karl Landsteiner, patòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1930 (m. 1943).[17]
- 1877, París: Jeanne-Marie Berthier, de nom artístic Jane Bathori, soprano francesa (m. 1970).[18]
- 1878, Semarang, illa de Java, Indonèsiaː Jeanne Beijerman-Walraven, compositora neerlandesa (m. 1969).[19]
- 1899, Osaka, Japó: Yasunari Kawabata, escriptor japonès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1968 (m. 1972).[20]
- 1908, Ilford, Anglaterraː Kathleen Raine, poetessa i crítica literària anglesa (m. 2003).[21]
- 1909, Hunt, Illinois, Estats Units: Burl Ives, actor estatunidenc.
- 1912, Marosvásárhely (Transsilvània)ː Magda László, soprano especialista en òperes del segle xx (m. 2002).[22]
- 1914, Parísː Gisèle Casadesus, actriu francesa, sòcia honorària de la Comédie Française (m. 2017).[23]
- 1916, Omaha, Nebraskaː Dorothy McGuire, actriu estatunidenca del Hollywood dels anys 40 i 50 (m. 2001).[24]
- 1921, Màntua: Uber Gradella futbolista italià que jugava en la posició de porter.[25]
- 1924, Uddingston,(Escòcia): James Whyte Black, farmacòleg escocès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1988 (m. 2010).[26]
- 1928, Rosario (Argentina): Che Guevara, dirigent polític i guerriller argentí (m. 1967).[27]
- 1929 - Nova York: Cy Coleman, compositor nord-americà (m. 2004).[28]
- 1933, Mula (Múrcia): José María López Piñero, historiador de la ciència especialista en història de la medicina (m. 2010).
- 1935, Nova Yorkː Vivian Gornick, crítica, periodista, assagista, biògrafa i activista feminista nord-americana.[29]
- 1942, Villaviciosa de Odón, Espanya: Roberto García-Calvo, jurista espanyol, magistrat conservador i espanyolista del TC (m. 2008).
- 1946, Nova York: Donald Trump, empresari nord-americà, personalitat televisiva i 45è president dels Estats Units.[30]
- 1954, Xi'an, Shaanxi (Xina): Huang Jianxin, guionista, productor i director de cinema xinès.[31]
- 1956, Sienaː Gianna Nannini, cantant italiana de música rock.[32]
- 1966, São Pauloː Luciana Souza, cantant i compositora brasilera de jazz.[33]
- 1969, Mannheim: Steffi Graf, tennista alemanya, de les millors jugadores de la història.[34]
- 1974, Rouyn-Noranda, Quebecː Valérie Plante, alcaldessa de Mont-real des del 2017.[35]
- 1981, Samara (Unió Soviètica): Vladímir Ossetxkin, empresari i un activista dels drets humans.[36]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1701 - Vallbona de les Monges: Maria de Llúria i de Magarola, abadessa de Vallbona de les Monges i escriptora.[37]
- 1921 - Cervera, la Segarraː Maria Güell i Puig, religiosa fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria (n. 1848).[38]
- 1968 - Santiago de Xile: Josep Rosas i Vilaseca, sindicalista sabadellenc.
- 1997 - Barcelonaː Mercè Muntanyola i Garriga, historiadora i professora universitària (n. 1912).[39]
- 2019 - Barcelonaː Laura Almerich, guitarrista catalana, coneguda per la seva relació artística amb Lluís Llach (n. 1940).[40]
- 2023 - Barcelonaː Jordi Porta i Ribalta, filòsof i activista cultural català (n. 1936).
- Resta del món
- 1548, Avinyó: Elzéar Genet, músic
- 1642, Amsterdam: Saskia van Uylenburgh, model neerlandesa, que fou dona i model del pintor Rembrandt van Rijn (n. 1612).[41]
- 1830, Detmold: Anton Heinrich Pustkuchen, compositor alemany del Barroc.
- 1837, Nàpols: Giacomo Leopardi, escriptor i filòsof, el principal poeta del romanticisme italià (n. 1798).[42]
- 1920
- 1926, Le Mesnil-Théribus, Illa de França,ː Mary Cassatt, pintora americana del període impressionista, establerta a París (n. 1844).[44]
- 1928, Hampstead (Camden) (Londres, Regne Unit): Emmeline Pankhurst, pionera dels moviments feministes i defensora del vot femení (n. 1858).[45]
- 1960, Bucarestː Ana Pauker, líder comunista romanesa que fou Ministra d'Afers Exteriors (n. 1893).[46]
- 1961, Budapest: Ella Némethy, mezzosoprano hongaresa (n. 1895).[47]
- 1968, Amalfi, Itàlia: Salvatore Quasimodo, periodista i poeta, Premi Nobel de Literatura de l'any 1959 (n. 1901).[48]
- 1979, Túnel de Salang (Afganistan)ː Ahmad Zahir, cantant. Va revolucionar la música afganesa barrejant la guitarra elèctrica i la bateria amb els instruments tradicionals. Mor assassinat el dia del seu 33è aniversari.
- 1986, Ginebra, Suïssa: Jorge Luis Borges, escriptor argentí (86 anys).[49]
- 1990, Essenː Erna Berger, cèlebre soprano de coloratura, alemanya d'origen suec (n.1900).[50]
- 1994, Los Angeles, Califòrnia: Henry Mancini, compositor de música per a cinema (n. 1924).[51]
- 1995, Tallinn: Els Aarne, compositora, pianista i professora de música estoniana (n. 1917).[52]
- 1999, Màlagaː Dolores Jiménez Alcántara, La Niña de La Puebla, cantaora de flamenc i de copla andalusa (n. 1908).[53]
- 2009, Bethesda, Marylandː Edith Ronne, exploradora estatunidenca de l'Antàrtida.[54]
- 2012, Arcadia, Califòrniaː Marjorie Hyams, música de jazz estatunidenca, vibrafonista, pianista, bateria i arranjadora musical (n. 1920).[55]
- 2014, la Corunya, Espanya: María Wonenburger, matemàtica i investigadora gallega.[56]
Festes i commemoracions
[modifica]- Santoral
- [58]
- Església Catòlica
- Sants al Martirologi romà (2011):[59]
- Sant Eliseu, profeta;
- Sant Protus, màrtir d'Aquileia (s. I);
- Sants Valeri i Rufí, màrtirs de Soissons (304);
- Sant Fortunat de Nàpols, bisbe (s. IV);
- Sant Eteri de Viena del Delfinat, bisbe (s. VII);
- Sant Metodi I de Constantinoble, bisbe (847);
- Anastasi, Fèlix i Digna de Còrdova, màrtirs (853).
- Sant Salomó d'Israel, rei;
- Sant Teopista de Roma, màrtir;
- Sant Marcià de Sírac, màrtir (255);
- Sant Marc de Lucera, bisbe (328);
- Sant Dogmael de Gal·les, monjo (s. VI);
- Sant Cebrià d'Antigny, màrtir;
- Sant Gerold de Fontenelle, bisbe (806); Ciaran) de Bellach-Duin, abat (870);
- Sant Burcard de Meissen, bisbe (970); Epó de Lenzen, màrtir (1066); Elgar de Bardsey, eremita (1100); translació de les restes d'Anià d'Orleans, Rigobert de Reims i de Mansuet de Toul.
- Beat Nennus d'Arran, abat (s. VII);
- Beat Hartwig de Salzburg, bisbe (1023);
- Beat Quincià de Rodés, bisbe;
- Beat Ricard de Saint-Vanne, abat (1046).
- Venerable Constança de Castro, terciària franciscana (beata);
- Venerable Castora Gabrielli, vídua terciària (1391);
- Venerable Maria Güell i Puig, fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria;
- Venerable Meinrad Eugster, germà llec (1925).
- beat Pedro de Bustamante, bisbe d'Aghadoe, venerat a l'Orde de la Mercè:
- beat Gerard de Claravall (12 de juny), venerat a l'Orde Cistercenc:
- Església Copta
- 7 Paoni: martiri de Sant Isquirió el Soldat, o Abixkiron.
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 27 de juny del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen a l'1 de juny del calendari julià litúrgic:
- Sant Justí el Filòsof, màrtir;
- Sants Caritó, Carita, Evelpist, Hièrax, Peó, Valerià i Just, màrtirs;
- Sant Justí de Roma, màrtir en 166;
- Sant Dionís de Gluixetsk, abat (1437);
- Sant Agapit de les Coves de Kíev, metge (1095);
- Sant Metri el Granger;
- Sant Neó, màrtir;
- Sant Pirrus, hieromàrtir;
- Sant Firm de Magus,
- Sant Tespesi, màrtir de Capadòcia.
- Església d'Anglaterra
- Richard Baxter, purità (1691).
- Església Episcopal dels Estats Units
- Sant Basili el Gran, bisbe de Cesarea (379).
- Església Evangèlica Luterana d'Amèrica
- Sant Basili el Gran, bisbe de Cesarea;
- Sant Gregori de Nazianz, bisbe;
- Sant Gregori de Nissa;
- Santa Macrina la Major, teòloga;
- Sant Eliseu, profeta;
- Sant Godescalc, rei dels Vends.
Referències
[modifica]- ↑ «Vint-i-cinc anys de la nit més memorable del rock català». Nació Digital, 14-06-2016 [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Battle of the Dunes | European history» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Battle of Marengo | Summary» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «War of the Fourth Coalition | European history» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Chang, Jung.. Cixí, la emperatriz : la concubina que creó la China moderna. Tres Cantos (Madrid): Taurus, 2014. ISBN 978-84-306-0952-9.
- ↑ «Pere Mata i Fontanet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Sebastià Alcaraz, Rafael. Las escuelas normales de magisterio en la provincia de Alicante (1898-1975): Contribución a la memoria democrática del magisterio (en castellà). Universidad de Alicante, 2018-12-03, p. 392. ISBN 978-84-16724-85-7.
- ↑ «Carlota Matienzo Román (1881-1926)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ Cornudella Olivart, Joan. «Retrats de dones garriguenques. Raimunda Elias Marca». A: Vincles i arrels: VIII Trobada d'Estudiosos de les Garrigues: l'Albi, 29 d'octubre de 2011. Centre d'Estudis de les Garrigues, 2012, p. 291-306. ISBN 978-84-616-2184-2.
- ↑ «Manuel Vázquez Montalbán | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «El maestro polifacético». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «14 de juny». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Pamela Isús». Consell Comarcal Vallès Oriental. Arxivat de l'original el 2023-05-02. [Consulta: 2 maig 2023].
- ↑ «14 de juny». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Adriana Haanen» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ Archives en ligne de Paris, état civil reconstitué, vue 1/41
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1930» (en anglès americà). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Bathori, Jane» (en anglès). Oxford Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Metzelaar, Helen. «Beijerman-Walraven, Jeanne». Oxford Music Online. Grove Music Online. Oxford University Press. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1968» (en anglès americà). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Kathleen Raine | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Magda Laszlo (Soprano)». Bach Cantatas Website. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Gisèle Casadesus, doyenne des actrices françaises, est décédée à 103 ans». RTL radio, 25-09-2017. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Dorothy McGuire: Biografía y filmografía» (en castellà). Aloha Criticón, 17-07-2016. [Consulta: 15 abril 2021].
- ↑ Santi, Carlo. Lazio in lutto:è morto Uber Gradella storico portiere degli anni Quaranta (en italià). Il Messaggero, 6 de gener de 2015.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1988» (en anglès americà). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Cy Coleman | American musician and composer» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Medina, Eva Blanco «Vivian Gornick, 83 años, mujer enrabietada y fenómeno literario del año» (en castellà). El País [Madrid], 22-10-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Donald Trump | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.
- ↑ «Gianna Nannini». Universal Music Spain. [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Luciana Souza» (en francès). Universal Music France. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ «Steffi Graf | Player Stats & More – WTA Official» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto «Valérie Plante». Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB) [Consulta: 13 febrer 2020].
- ↑ «ВЛАДИМИР ОСЕЧКИН: С ВЕЩАМИ В ГОСДУМУ» (en rus). sovsekretno.ru, 28-10-2013. Arxivat de l'original el 2021-06-13. [Consulta: 28 novembre 2022].
- ↑ Piquer i Jover, Josep Joan. Abaciologi de Vallbona (1153-1977). Santes Creus: Fundació d'Història i Art Roger de Belfort, 1978, pàg. 284. ISBN 84-400-5204-9.
- ↑ Brocos Fernández, José Martín. «María Güell y Puig». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ «Esquela». La Vanguardia, 16-06-1997. [Consulta: 15 juny 2022].
- ↑ «Laura Almerich i Santacreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ Cullen, Lynn. I Am Rembrandt's Daughter (en anglès). Bloomsbury Publishing USA, 2011-04-10. ISBN 978-1-59990-793-2.
- ↑ «Giacomo Leopardi | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
- ↑ «Max Weber | Biography, Theory, & Books» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Mary Cassatt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Emmeline Pankhurst | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ «Ana Pauker | Jewish Women's Archive». [Consulta: 12 abril 2020].
- ↑ «Némethy Ella | Magyar életrajzi lexikon | Kézikönyvtár». Arcanum. [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1959» (en anglès americà). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Jorge Luis Borges | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ Warrack, John; West, Ewan. The Concise Oxford Dictionary of Opera (en anglès). Oxford University Press, USA, 1996-03-07, p. 44. ISBN 978-0-19-280028-2.
- ↑ «Enrico Mancini | American composer» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Els Aarne. Centre d'informació musical estoniana, 2012, accedit a l'11 d'abril de 2020.
- ↑ «La Niña de la Puebla». El Arte de Vivir el Flamenco. [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ Sullivan, Patricia «Obituary: Edith 'Jackie' Ronne, First U.S. Woman on Antarctica» (en anglès). , 18-06-2009.
- ↑ «Passings Yvette Wilson, Margie Hyams». The Los Angeles Times, 16-06-2012.
- ↑ Diez López, Nerea. «Fallecimiento de la Profesora María J. Wonenburger Planells» (en castellà). Real Societat Matemàtica Espanyola, 18-06-2014. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «World Blood Donor Day» (en anglès). [Consulta: 14 juny 2022].
- ↑ «Kalender - 14. Juni - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 8 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:14 de juny.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 de juny