Vés al contingut

Cavall Jomud

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula cavallCavall Jomud
Noms alternatiusYamud
Yomud
País d'origenTurkmenistan Modifica el valor a Wikidata
SobrenomsIomudskaya (Rus)
Yamud (Iran)
Estatvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata

El cavall Jomud és una raça de cavall sella del Turkmenistan, procedent de l'antic i extingit cavall turcman. Es tracta d'una raça molt resistent i ben adaptada a la vida en el desert. S'usa com a muntura i com a cavall de tir lleuger.

Història

[modifica]

Els cavalls Jomud són molt antics. Foren desenvolupats per la tribu Jomud a l'oasi de Tashauz (Daşoguz, "font de pedra" en turcman) a partir de cavalls turcmans, de manera semblant als Akhal-Teke.[1] En el decurs del segle xiv la raça va rebre influència d'estalons àrabs.[2] En els segles següents hi va haver aportacions de cavalls kazakhs, mongols, turcmans i Akhal-Teke.[3]

L'any 1983, amb l'objectiu de preservar la raça, es crearen algunes eguassades. A partir d'una xifra inicial de 149 egües es pretenia mantenir un nucli de cria de l'ordre de 250 egües, suficient per a mantenir la viabilitat genètica. També es va fundar una parada al districte de Kyzyl-Atrek.[2]

Característiques

[modifica]
Mapa del Turkmenistan en vista de satèl·lit. L'oasi de Daşoguz és a la zona verda més al nord.

Els cavalls Jomud tenen una alçada de 145-152 cm. El cap és relativament lleuger amb perfil recte o lleugerament convex. El coll és bastant gruixut però ben format. Les espatlles mostren una inclinació correcta. El pit és ample i la creu ben marcada. El dors és llarg i recte, normalment amb una depressió cap a la creu. La gropa és inclinada. Les extremitats són musculoses, amb articulacions ben definides i tendons destacats. Els unglots són durs i ben formats.

Els pelatges habituals són el castany, el negre i l'alatzà. Amb un predomini de cavalls liarts (resultat de la combinació del patró liart i els pelatges "bàsics" esmentats). També hi ha pelatges diluïts crema (falb-crema, palomino…).[4]

La raça mostra la influència de la regió desèrtica i semidesèrtica on es va desenvolupar.[2] Els cavalls Jomud estan adaptats a les zones àrides amb poca aigua. Tradicionalment criats com a animals de gran resistència i amb una disposició natural al salt estan ben adaptats a les competicions modernes del tipus del concurs complet.[5]

La raça Jomud fou emprada en el desenvolupament de la raça Lokai al Tajikistan.[6]

Documents sobre la tribu Jomud i els seus cavalls

[modifica]

La regió del Turkmenistan fou visitada en el segle xix per nombrosos exploradors o viatgers que podrien ser classificats com a espies. Alguns dels seus relats parlen dels cavalls turcmans, de les seves varietats i detalls sobre la cria, alimentació, entrenament i altres.[7][8] [9][10]

També són interessants altres documents en forma original o amb comentaris.[11][12]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Cavall Jomud. Història i detalls.(anglès)
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 "Iomud" Oklahoma State University. Referenced January 5, 2008.
  3. ↑ The Encyclopedia of Horses and Ponies. Pickeral, Tamsin. Parragon Plus, 2001. ISBN 0752541587
  4. ↑ Imatge d'un cavall Jomud (a la part inferior).Cavalls turcmans: Jomud, Akhal-Teke.[Enllaç no actiu](anglès)
  5. ↑ Simon & Schuster's Guide to Horses and Ponies. Bongianni, Maurizio. Simon & Schuster, Inc., 1988, pg. 53. ISBN 0671660683
  6. ↑ «Lokai». Oklahoma State University. [Consulta: 7 desembre 2026].
  7. ↑ The Edinburgh new philosophical journal. A. and C. Black, 1844, p. 216– [Consulta: 14 gener 2011]. 
  8. ↑ Cavalls kirghisos i turcmans. Pàg. 84.(anglès)
  9. ↑ James Bassett. Persia the Land of the Imams: A Narrative of Travel And Residence 1871 to 1885. Kessinger Publishing, 20 setembre 2004, p. 14–. ISBN 9781417949533 [Consulta: 14 gener 2011]. Pàg. 242.
  10. ↑ Samuel C. Wayte. Graceful riding: a pocket manual for equestrians. Robert Hardwicke, 1859, p. 32– [Consulta: 14 gener 2011]. 
  11. ↑ Marco Polo. The travels of Marco Polo. Plain Label Books, 1974, p. 592–. ISBN 9781603033008 [Consulta: 14 gener 2011]. 
  12. ↑ Walter Keating Kelly. Syria and the Holy Land: their scenery and their people. Being incidents of history and travel, from the best and most recent authorities, including J. L. Burckhardt, Lord Lindsay, and Dr. Robinson. Chapman and Hall, 1844, p. 272– [Consulta: 14 gener 2011]. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cavall_Jomud&oldid=34252427»