Cavansita
Cavansita | |
---|---|
Cristalls de cavansita en matriu | |
Fórmula química | Ca(VO)Si₄O10·4H₂O |
Epònim | calci, vanadi, silici i composició química |
Localitat tipus | Owyhee Dam (en) |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 09.EA.50 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EA.50 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.14 – Anhang |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Hàbit cristal·lí | cristalls prismàtics aciculars, comunament en forma de rosetes esferulítiques |
Estructura cristal·lina | a = 9.792(2) Å, b = 13.644(3) Å, c = 9.629(2) Å; Z = 4 |
Grup puntual | ortoròmbica dipiramidal 2/m 2/m 2/m Pcnm |
Color | blau cel brillant a blau verdós |
Exfoliació | bona en {010} |
Tenacitat | fràgil |
Duresa | 3 a 4 |
Lluïssor | vítria, nacrada |
Color de la ratlla | blanca blavosa |
Diafanitat | transparent |
Gravetat específica | 2,25 a 2,33 |
Propietats òptiques | biaxial (+) |
Índex de refracció | nα = 1.542(2) nβ = 1.544(2) nγ = 1.551(2) |
Birefringència | δ = 0.009 |
Pleocroisme | visible: X = Z = incolor, Y = blau |
Angle 2V | mesurat: 52° |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1967-019 |
Símbol | Cav |
Referències | [1][2] |
La cavansita és un mineral de la classe dels silicats. Va ser descoberta l'any 1967, i rep el seu nom dels elements que la formen: calci, vanadi i silici.
Característiques
[modifica]La cavansita és un fil·losilicat, amb fórmula Ca(VO)Si₄O10·4H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic formant cristalls prismàtics aciculars, comunament en forma de rosetes esferulítiques. És un mineral dimorf de la pentagonita. Alguns autors suggereixen que la cavansita es forma en baixa temperatura i la pentagonita és una forma d'alta temperatura.[3]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cavansita pertany a «09.EA: Fil·losilicats, amb xarxes senzilles de tetraèdres amb 4-, 5-, (6-), i 8-enllaços» juntament amb els següents minerals: cuprorivaita, gillespita, effenbergerita, wesselsita, ekanita, apofil·lita-(KF), apofil·lita-(KOH), apofil·lita-(NaF), magadiita, dalyita, davanita, sazhinita-(Ce), sazhinita-(La), armstrongita, okenita, nekoita, pentagonita, penkvilksita, tumchaita, nabesita, ajoïta, zeravshanita, bussyita-(Ce) i plumbofil·lita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba omplint vesícules al basalt i en filons de calcita. És un mineral secundari producte del metamorfisme en roques basàltiques i andesítiques. Sol trobar-se associada a altres minerals com pentagonita, calcita, heulandita, estilbita, analcima, apofil·lita, thomsonita, coure natiu, mordenita i calcocita.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Cavansite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 juliol 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Cavansite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 3 juliol 2015].
- ↑ Ishida, N., Kimata, M., Nishida, N., Hatta, T., Shimizu, M., Akasaka, T. (2009): Polymorphic relation between cavansite and pentagonite: Genetic implications of oxonium ion in cavansite. Journal of Mineralogical and Petrological Sciences, 104, 241-252