Caviodon
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Rodentia |
| Família | Caviidae |
| Subfamília | Cardiomyinae |
| Gènere | Caviodon  Ameghino, 1885 |
| Espècies | |
| |
.svg){kind=icon}
Caviodon és un gènere extint de mamífers rosegadors de la família dels càvids (o, segons altres classificacions, dels hidroquèrids) que visqueren a Sud-amèrica des del Miocè superior fins al Pliocè superior, fa entre 3 i 9 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a l'Argentina, Bolívia, el Brasil i Veneçuela. Eren animals terrestres i herbívors.[1] Tot i que originalment fou descrit a partir d'un únic queixal,[2] des d'aleshores se n'ha trobat abundant material que en fa el gènere més divers de la subfamília dels cardiomins. Estaven relacionats amb el capibara d'avui en dia, tot i que eren més petits. El nom genèric Caviodon significa 'dent de cobai'.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Entrada «Caviodon» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 novembre 2023].
- ↑ Ameghino, 1885, p. 63.
Bibliografia
[modifica]- Ameghino, F. «Nuevos restos de mamíferos fósiles oligocenos, recogidos por el profesor Pedro Scalabrini y pertenecientes al Museo Provincial de la Ciudad del Paraná» (en castellà). Boletín de la Academia Nacional de Ciencias, 8, 1885, pàg. 1-205.