Cecilia Böhl de Faber y Larrea
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Cecilia Francisca Josefa Böhl de Faber Ruiz de Larrea  24 desembre 1796 Morges (Suïssa) | ||
| Mort | 7 abril 1877 (80 anys) Sevilla (Espanya) | ||
| Sepultura | Iglesia de la Anunciación (Sevilla), en la cripta | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Escriptor | ||
| Nom de ploma | Fernán Caballero | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Altres | |||
| Títol | Marquesado de Arco Hermoso (en)  (1822–1835) | ||
| Cònjuge | Francisco de Paula Ruiz del Arco y Ponce de León (1822–1835) | ||
| Pares | Juan Nicolás Böhl de Faber i Frasquita Larrea | ||
  | |||
.jpg)
Cecilia Böhl de Faber y Larrea (Morges, Cantó de Vaud, Suïssa, 24 de desembre de 1796 - Sevilla, 7 d'abril de 1877), de pseudònim Fernán Caballero, fou una novel·lista d'origen suís establerta a Espanya.[1]
Biografia
[modifica]Filla d'un hispanòfil alemany, Juan Nicolás Böhl de Faber, establert a Espanya, i de mare espanyola, aquest fet comportà que visqués la seva infantesa i adolescència a Suïssa i Alemanya entre els anys 1805 i 1813. La seva educació fou dins d'una residència francesa.
Els seus pares van arreglar el casament amb el capità Antonio Planells i Bardaxí a Cadis l'any 1816. Es traslladaren a Puerto Rico, però els dos anys quedà vídua i tornà cap a Espanya, després d'haver passat una temporada a Hamburg.
Va tornar-se a casar amb el marquès de Arco Hermoso i fixà la residència a Sevilla. D'aquesta estada trauria material per a les seves narracions i quadres de costums i en aquests anys començà a escriure. Però el matrimoni també duraria poc perquè el seu marit moriria l'any 1835.
Es va tornar a casar amb Antonio Arrom de Ayala, divuit anys més jove que ella, de qui enviudaria l'any 1859.
Obra literària
[modifica]El paper de Böhl de Faber en la narrativa espanyola és molt significatiu, i ha estat considerada impulsora de la renovació de la novel·la espanyola, que es trobava, després del Segle d'Or espanyol, en un declivi que s'allargà fins als segles XVIII i part del XIX.[2]
L'any 1849 la seva precarietat econòmica va fer que publiqués les obres escrites anys abans, i ho va fer amb el nom de Fernán Caballero. Segons que explica el Pare Coloma, és un nom que va trobar en un diari, corresponent a la notícia d'un assassinat produït a la Manxa, a la localitat del mateix nom, i que li va semblar «de regust antic i cavalleresc».[3]
Una de les obres va ser La Gaviota, escrita inicialment en llengua francesa i publicada el 1849. Aquesta obra vol expressar la visió de l'escriptora d'una Espanya que oblida els seus costums seculars per una vida fàcil i alegre, representada en el paper de Marisalda, dona feliçment casada amb un metge que arriba a un cercle social de nobles i poderosos on es deixa endur per les passions, fet que la portarà a la seva infelicitat final. Ja no va deixar la literatura i la seva producció va ser àmplia i en diferents estils. Entre les seves obres destaquen Cuadros de costumbres populares andaluzas (1852), Clemencia (1852), Lágrimas (1853), La familia de Alvadera (1956), Un servilón y un liberalito (1857), Un verano en Bornos (1858), Cosa cumplida… sólo en otra vida (1861), El Alcázar de Sevilla (1862) i La corrupta (1868).[2]
Referències
[modifica]- ↑ Estébanez Calderón, Demetrio. «Cecilia Böhl de Faber Ruiz de Larrea | Real Academia de la Historia». [Consulta: 3 maig 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Rubio Cremades, Enrique. «Biografía de Fernán Caballero» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. [Consulta: 3 maig 2024].
- ↑ González, Daniel Rodríguez. «La historia de la escritora que usó como pseudónimo una localidad de Ciudad Real: Fernán Caballero» (en castellà). Cadena Ser, 11-03-2023. [Consulta: 3 maig 2024].
Bibliografia
[modifica]
- González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario de autores, vol I. Montaner y Simón,S.A. 1963. Núm. registre: M 3843-63. Dipòsit legal: B 20872-63(I)
- González Porto-Bompiani (coord.). Diccionario literario, vol V. Montaner y Simón,S.A. 1959. Dipòsit legal: B 1.352-1959.