Celler de l'Espluga
Celler de l'Espluga | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Dades | |||||||
Tipus | Edifici | ||||||
Construcció | segle xx (1932) | ||||||
Característiques | |||||||
Estil arquitectònic | Noucentisme | ||||||
Localització geogràfica | |||||||
Entitat territorial administrativa | l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) | ||||||
Localització | Pg. Rendé i Ventosa, 5 | ||||||
| |||||||
BCIL | |||||||
Identificador | IPAC: 12712 | ||||||
|
El Celler de l'Espluga és una obra noucentista de l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
[modifica]Celler format per una sola nau, amb un annex lateral adossat paral·lelament en un costat. Té una estètica similar a la del Celler de Baix, però de caràcter més senzill. Els murs són arrebossats i emblanquinats, i hi ressalta el treball de maó que emmarca els angles de l'edifici, les obertures (part de les quals són cegues) i els diferents sectors en què es divideixen les façanes. Té boles de coronament.[1]
Història
[modifica]El 1931 es va organitzar a l'Espluga la Unió de Rabassaires de l'Espluga, vinculada a la Unio de Rabassaires de Catalunya sota el nom de Societat Sindicat Agrícola "Agricultors Rabassaires". El 18 de maig de 1932 l'Ajuntament va autoritzar l'entitat a construir un local i un celler cooperatiu: el Sindicat d'Agricultors Vinicultors ("celler de dalt o celler dels pobres"); feu l'obre el mestre d'obres de Montblanc Josep Antoni Miró. Va ser ampliat els anys quaranta.[1]
Amb la Guerra Civil es fusionà amb el Celler de Baix parcialment i definitivamentr el 1961. A partir de 1970, es dedica a la recepció de raïm i l'extracció de most.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Celler de l'Espluga». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 19 febrer 2019].
Enllaços externs
[modifica]- «Celler de l'Espluga». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Consell Comarcal Conca de Barberà.[Enllaç no actiu]