Vés al contingut

Cementeri de Sant Antoni Abat (Alcoi)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Cementeri de Sant Antoni Abat
Imatge
Dades
TipusCementiri Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEnric Vilaplana Julià Modifica el valor a Wikidata
Construcció1885 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAlcoi Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 40′ 52″ N, 0° 28′ 29″ O / 38.68115°N,0.474708°O / 38.68115; -0.474708

El cementeri de Sant Antoni Abat, situat en la carretera a la Font Roja, en el terme municipal d'Alcoi (l'Alcoià), País Valencià. Va ser construït al segle xix com a projecte de l'enginyer Enrique Vilaplana Juliá.[1]

És un dels cementeris més interessants del País Valencià per la seua arquitectura i escultura modernista i eclèctica. L'any 2012 va ser inclòs en la Ruta Europea de Cementeris Significatius, itinerari cultural del Consell d'Europa.[2]

Descripció

[modifica]

El cementeri va ser una obra destacada i va tindre una concepció moderna per a la seua època. L'elecció del projecte d'Enrique Vilaplana Juliá va ser realitzada per concurs públic i es va realitzar tenint en compte la concepció moderna i l'adaptació específica que presentava el seu projecte a les necessitats d'Alcoi, que era ja una ciutat plenament industrial.[3][4]

El disseny del cementeri oblida l'estil acadèmic vigent fins aleshores i és dissenyat com una ciutat urbana, amb avingudes, carrers i arbres, tal com es començaven a projectar a les principals ciutats d'Europa.[5] Es planteja en el seu conjunt com una ciutat dels morts. És molt probable que el seu autor, l'enginyer Enrique Vilaplana Juliá, haguera visitat i s'haguera inspirat en algun cementeri europeu de molt recent creació.[3][4]

Es tracta d'un cementeri que presenta una tipologia poc habitual, ja que compta amb galeries subterrànies perimetrals semblants a catacumbes romanes amb nínxols als costats, ben ventilades i amb il·luminació natural. Aquestes galeries són obra de l'enginyer Enrique Vilaplana Juliá.[6] Les galeries estan construïdes en pedra i formades per arcs diafragma. Els noms d'algunes de les galeries, Sant Fabià o San Sever, ens remeten a les antigues catacumbes romanes.[3][4]

Compta també amb patis on se situen sepultures de terra i destacats panteons d'estils academicista, eclèctic, modernista i neogòtic, on es poden contemplar nombroses escultures realitzades per arquitectes i escultors alcoians, així com el Panteó d'Alcoians Il·lustres.[7][8][9]

Obres

[modifica]
Escultura "Àngel de la Lluna" de Lorenzo Ridaura Gosálbez.

Les obres més destacades del cementeri alcoià són les següents:[3][4]

  • Panteó Gosálbez-Barceló: academicisme. (1838).
  • Panteó Vídua de Brutinel: obra de Vicent Pascual Pastor. Estil eclèctic. (1894).
  • Panteó Jaime Tort: Obra de Jorge Vilaplana Carbonell. Estil eclèctic. (1895).
  • Panteó José Monllor: obra d'Agustín Muñoz. Estil neoegipci. (1896).
  • Panteó Moltó-Valor: obra i escultura de Lorenzo Ridaura Gosálbez. Classicisme. (1898).
  • Panteó José Semper: obra de Jorge Vilaplana Carbonell. Neogòtic. (1901).
  • Panteó familiar d'Agustín Gisbert Vidal: obra de Vicent Pascual Pastor, José Cort Merita com a enginyer, Ferran Cabrera i Cantó com a pintor i Lorenzo Ridaura Gosálbez com a escultor. (1903). Estil modernista.
  • Panteó Anselmo Aracil: obra de Vicent Pascual Pastor, escultura de A. Clarí i vidrieres de Eudaldo Ramón Amigó. Eclecticisme historicista. (1903).
  • Panteó Vicens: obra de Ramón Lucini Callejo i vidrieres d'H.&J. Mauméjean Gns. Eclecticisme historicista. (1910).
  • Panteó Vilaplana Gisbert: obra de Timoteo Briet Montaud. (1910). Estil modernista.
  • Panteó de la familía Pérez Lloret: obra de Jaime Pérez Lloret. (1910). Estil modernista.
  • Panteó de Salvador García Botí (Escaló): obra de Vicent Pascual Pastor i d'Eugenio Carbonell com a escultor. (1911). Estil modernista.
  • Panteó Enrique Carbonell: obra de Vicent Pascual Pastor, disseny, relleus i escultura de Lorenzo Ridaura Gosálbez i relleus de la cripta de Tomás Ferrándiz. Estil modernista. (1925).
  • Panteó Enrique Hernández: obra i escultura de Lorenzo Ridaura Gosálbez. (1931). Estil modernista.
  • Panteó Desiderio Mataix: obra de Joaquín Aracil i vidrieres de "Unión de Artistas Vidrieros" d'Irun. (1955, però construït en 1970). Estil racionalista.
  • Panteó Erum-Pascual: obra de Cheluca Sala i Mauro Matarredona. Realitzat amb acer Corten. (2009).

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Cementerio de Alcoy, San Antonio Abad, Alicante. 20 cementerios sorprendentes en España | Guía del Ocio» (en espanyol europeu). Guía del ocio. Arxivat de l'original el 2022-01-21. [Consulta: 4 maig 2020].
  2. ↑ «El camposanto de Alcoi se incluye en el itinerario cultural 'Ruta Europea de Cementerios Significativos'» (en val). [Consulta: 10 desembre 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Jaén i Urban, Gaspar. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Colegio Territorial de Arquitectos de Alicante. Guía de arquitectura de la provincia de Alicante (en castellà), 1999, p. 11. ISBN 84-7784-353-8 [Consulta: 13 novembre 2017]. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Doménech Romá, Jorge. Urbanismo y vivienda obrera en Alcoy. Siglos XIX y XX (en castellà). Publicaciones de la Universidad de Alicante, 2016, p. 328. ISBN 978-84-9717-494-7 [Consulta: 20 desembre 2017]. 
  5. ↑ "Arquitectura i escultura funerària a l'Alcoi del segle XIX". Elisa Beneyto Gómez y Lluís Vidal Pérez. "Canelobre" número 64. Revista del Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert. 2014.Pag. 262. ISSN 0213-0467.
  6. ↑ De paseo por el cementerio modernista de Alcoy. ABC Comunidad Valenciana. 5-noviembre-2013
  7. ↑ Relación de obras y panteones del Cementerio de San Antonio Abad de Alcoy. Alcoy Turismo.
  8. ↑ "El Patrimonio Modernista de Alcoi". Jordi Ortiz Gisbert. 2016. Páginas número 76-90.
  9. ↑ "Arte hasta la tumba". El Mundo. 1-noviembre-2013.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementeri de Sant Antoni Abat

 

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cementeri_de_Sant_Antoni_Abat_(Alcoi)&oldid=33273428»