El Cementiri Central de Bogotà és el cementiri més antic de la ciutat de Bogotà, Colòmbia.[1] Va ser construït per Pío Domínguez i Nicolás León, segons els plànols de Domingo Esquiaqui i posat en servei el 1836 pel governador Rufino Corb, sota la presidència de Francisco de Paula Santander.[2] La portada va ser obra de Julián Lombana el 1905, alguns dels mausoleus han estat construïts per escultors com Pietro Tenerani i Césare Sighinolfi.[3] El cementiri està situat al barri Santa Fe (Los Mártires), enfront de l'Avinguda El Dorado amb la carrera 20. Pel seu significat històric, valor arquitectònic i cultural va ser declarat Monument Nacional pel decret 2390 del 26 de setembre de 1984.[4]
Està situat entre els carrers 24 i 26 i des de la transversal 17 fins a la carrera 22, en la localitat de Los Martires de Bogotà. El cementiri es va construir contigu a les instal·lacions de la Legió britànica que va donar suport a la independència, atorgades el 1829 i que posteriorment es van destinar al cementiri dels súbdits anglesos.[5] El conjunt es divideix en tres zones, denominades globus i identificades amb lletres de la següent manera: el globus A constitueix el sector antic del cementiri, el globus B és el sector on es troben les voltes i el globus C eren fosses comunes. i actualment és el Parc El Renacimiento.[6] La transversal 20 i la carrera 22 es troben enmig dels tres globus que conformen el cementiri.[7]
