Cementiri Vell de Santa Coloma de Gramenet
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cementiri  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) | |||
| ||||
| Format per | Panteó de la Família Sagarra Panteó de la família Sagarra de Canyet Portal del Cementiri Vell | |||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Panteó de la Família Sagarra | ||||
| Id. IPAC | 20740 | |||
|
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Panteó de la família Sagarra de Canyet | ||||
| Id. IPAC | 45513 | |||
|
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Portal del Cementiri Vell | ||||
| Id. IPAC | 45503 | |||
El Cementiri Vell de Santa Coloma de Gramenet era un recinte funerari, del qual es conserven quatre elements, dos dels quals, el panteó de la família Segarra i el panteó de la família Segarra Canyet són al lloc original i estan catalogats com a béns culturals d'interès local.[1][2] El portal (també catalogat com a BCIL) i el panteó de la família Gordi es van traslladar a un espai lliure entre els nínxols del cementiri nou.[3]
Història
[modifica]Antigament hi va haver un cementiri parroquial al costat de l'antiga església barroca de Santa Coloma, on actualment hi ha l'església de Sant Josep Oriol. A causa de les males condicions, l'Ajuntament va construir un de nou en uns terrenys cedits per la Família Sagarra a l'est del centre de Santa Coloma de Gramenet, que fou inaugurat el 21 de juliol de 1861. Inicialment només s'hi podia enterrar persones de confessió catòlica i fins al 1878 que fossin propietaris.[4]
Va restar en funcionament fins al 1976, quan se substituí per un nou cementiri a la vora del riu Besòs. El 2004 s'hi van urbanitzar els jardins d'Ernest Lluch.[2] [5]
Descripció
[modifica]Els jardins d'Ernest Lluch s'ubiquen en l'antic emplaçament del Cementiri Vell, a l'est de Santa Coloma de Gramenet. L'antic recinte era un espai quadrangular, conformat per fileres de nínxols i amb un espai arbrat al centre, sobretot de xiprers.[2]
Panteó Sagarra
[modifica]Va ser construït el 1909 després de la mort de Filomena de Castellarnau, esposa de Ferran de Sagarra. De planta circular, l'accés s'efectua a través d'una escala de pedra que condueix a una porta de ferro forjat de color verd i coure amb una creu i diverses inscripcions: Recordare jesu ple, Quod sum causa tua viae, Te me perdas illa die i Amen. La coberta interior és en forma de cúpula. L'espai soterrat és il·luminat, per llum natural a partir d'unes claraboies.[2]
Panteó Sagarra de Canyet
[modifica]És de planta pentagonal de petites dimensions i coberta en forma de cúpula. S'hi entra a través d'un gran arc gaudinià i d'una porta de ferro semiel·líptica amb la inscripció: Germans pregam pels que aquí esperen la vinguda del Senyor. A l'interior, frontalment, hi ha un altar i al sostre s'hi observa una claraboia circular coberta per una piràmide.[3]
Portal
[modifica]L'antiga porta d'accés està feta de ferro forjat i les mides són: 3.5 m d'alçada i 2.30 m d'ample. Cnsta de tres parts: abaix hi ha plaques de ferro i a la part superior dos parts amb barrots treballats. Hi ha la inscripció següent: «AÑ 1861», la data de la construcció.[1] Actualment ha quedat com un element escultòric dins l'ampliació del cementiri nou situat al final de l'avinguda de Francesc Macià a la zona nord de Santa Coloma.[3]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Panteó Família Sagarra». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Panteó de la Família Segarra Canyet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Portal del Cementiri Vell». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Santa Coloma de Gramenet». Arxivat de l'original el 2015-07-10.
- ↑ «Santa Coloma estrenará mañana, 5 de junio, el jardí d’Ernest Lluch» (en castellà). L'Ajuntament informa. Full informatiu municipal. Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.