Cementiri d'Horta
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cementiri  | |||
| Construcció | 1867 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura neoclàssica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta (Barcelonès) | |||
| Localització | Plaça del Cementiri d'Horta, 9 | |||
| ||||
| Bé amb elements d'interès | ||||
| Identificador | 2739 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2732 | |||
El cementiri d'Horta és un petit cementiri situat al barri d'Horta de Barcelona.[1] Està catalogat com a Bé amb elements d'interès (C).[2]
Història
[modifica]En l'antic poble d'Horta, a mitjan segle xix s'havia quedat petit i obsolet el cementiri parroquial ubicat al costat de l'església de Sant Joan d'Horta, actualment desapareguda. El 1865 es prengué la decisió de construir un nou cementiri als voltants de la pedrera de can Baliarda, a distància del nucli de població i al costat de la carretera de Cerdanyola, en uns terrenys cedits per Hermenegild Llauder i Bransí, marquès de la Vall de Ribes,[3] tot i que possiblement va ser Marià d'Oriola-Cortada, comte de la Vall de Merlès, qui va fer la cessió, segons acta del municipi d'Horta.[1] Finalment es va posar en servei el setembre de 1867 als afores del poble, just a sobre de l'actual Ronda de Dalt.
Descripció
[modifica]
El cementiri té planta rectangular i és el cementiri més petit de Barcelona, amb una extensió de 12.982 m2 i un total de 1.359 enterraments.[4] De disposició simètrica s'estructura al voltant d'un eix longitudinal amb xiprers a banda i banda, que comença a l'entrada i acaba a la capella. Hi ha també un altre eix transversal arbrat de menor importància. Les sepultures s'ordenen perimetralment amb dues fases d'alçada. En els quatre espais definits pels dos eixos, s'hi troben tombes i panteons.[2]
Hi ha sepultures amb obres d'art destacables i tot el conjunt està catalogat dins de la categoria de Bé d'Interès Urbanístic (C). D'entre les tombes destaquen les del marquès de Castellbell Gaietà Amat, de Josep Marsans i Rof, fundador de la Banca Marsans, i de Francesc Miró-Sans, president del FC Barcelona entre 1953 i 1961.[4]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Cementiri d'Horta». Art Funerari. Arxivat de l'original el 2023-02-09. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ 2,0 2,1 «Portal d'informació urbanística BCN». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Carme. «Memòria dels barris: HISTÒRIA DEL CEMENTIRI D'HORTA», dilluns, 16 gener 2012. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ 4,0 4,1 Paredes, Andrés «Cementiri d'Horta, la memòria silenciosa». EL POU, publicació del Grup d'Estudis de la Vall d'Horta i la Muntanya Pelada, 8, 16-12-2018, pàg. 55–60. ISSN: 2696-6832.