Cementiri de Castellar del Vallès
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cementiri  | |||
| Construcció | segle XX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista | |||
| Altitud | 378 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castellar del Vallès (Vallès Occidental) | |||
| Localització | A llevant del poble | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 27304 | |||
El Cementiri de Castellar del Vallès és un cementiri modernista del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental). És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]El Cementiri de Castellar del Vallès és un testimoni arquitectònic dins dels diferents estils d'arquitectura que es produïen a la ciutat, sempre però, a petita escala. D'altra banda són també un inventari simbòlic i psicològic d'un període de la història de l'arquitectura que va des del neoclassicisme romàntic fins als límits postmodernistes.[1]
El Cementiri de Castellar del Vallès respon al modernisme darrer quan hi trobem els últims exemples de tombes monumentals junt a les rengleres de nínxols. Els elements funeraris en aquest període, abandonen la seva triomfalitat i ens demostren solament la pèrdua d'una vida i el manteniment d'un record. L'entrada sembla imitar les formes franceses d'avingudes i jardins. Les capelles-panteó semblen passar del naturalisme floral a l'estructura ciclòpia.[1]
L'entrada del cementiri manté un record de les formes franceses d'avingudes i jardins post romàntiques. Aquest cementiri manté una evocació naturalista a les imitacions de les formes franceses.[1]
Les característiques dels panteons comporten, a més de la transformació i amalgama d'aspectes artístics que abasten la total decoració en tots els detalls.[1]
Història
[modifica]El projecte de l'entrada és obra d'Antoni de Falguera Sivilla. Es realitzà, l'any 1916.[1] Les tombes-panteó són de la dècada de 1920.[1] Els cementiris urbans sorgiren a partir de la segona meitat del segle xix.[1]
Hi és enterrat el pedagog de l'art Víctor Masriera i Vila (Barcelona, 1875 - Castellar del Vallès, 1938).<
Referències
[modifica]