Cementiri de Manresa
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Cementiri  | |||
| Construcció | 1846 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Neoclassicisme romàntic, historicisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Manresa (Bages) | |||
| Localització | Camí de la Suanya | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Data | 23 gener 1985 | |||
| Id. IPAC | 32211 | |||
El Cementiri de Manresa és una obra del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]Façana monumental amb la porta principal decorada amb pilastres i gran cornisa, sota la qual hi ha un fris amb un baix relleu que representa Jesús pujant al Calvari.[1]
Les parets laterals a dita porta estan decorades amb grans làpides. A l'interior, la porta reprodueix la façana d'un temple grec amb dues columnes de capitells dòrics i frontó triangular. A cada banda es desenvolupa un corredor amb columnes clàssiques (12 a cada costat) d'ordre toscà, fins a trobar l'església.[1]
En aquests corredors hi ha practicats els nínxols, alguns de gran valor artístic.[1]
Dins el recinte tancat pels pòrtics i l'entrada estant disseminats de manera ordenada els panteons i sepulcres familiars, alguns d'ells veritables obres d'arquitectura i escultura de gran qualitat que fan del conjunt un atractiu mostrari dels estils de finals del XIX i començaments del XX. Cal destacar: el sepulcre de la família Portabella i Argullol, construït per l'arquitecte Bernat Pejoan i l'escultor Josep Llimona; el panteó de la família Serra i Santamans, d'estil neoromànic, i el de la família Borràs, d'estil neogòtic.[1]
La capella del cementiri és de composició i formalització clàssiques, molt adient al conjunt de la façana exterior-interior.[1]
Història
[modifica]Projecte de l'edifici del 1846.[1]
Referències
[modifica]