Cementiri de Vilanova i la Geltrú
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Cementiri  | ||||||
| Construcció | XIX | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | Neoclassicisme | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Vilanova i la Geltrú (Garraf) | ||||||
| Localització | Ctra. C-244 de Vilanova a Vilafranca. Vilanova i la Geltrú (Garraf) | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 4488 | ||||||
| |||||||
El Cementiri de Vilanova i la Geltrú és un cementiri catalogat com a monument que es troba al municipi de Vilanova i la Geltrú (Garraf) i està protegit com a bé cultural d'interès local.
Descripció
[modifica]Està situat a l'entrada de la ciutat, al costat de la carretera.[1] És un recinte tancat, de planta rectangular, format per diversos elements: un cos d'accés amb portes centrades d'arc de mig punt i dependències als costats; una capella neoromànica situada a la part central i diversos monuments funeraris, panteons i nínxols, als quals es pot arribar per diversos passeigs i zones enjardinades. Hi ha elements remarcables, com els monuments de la família Ortoll Junqué, realitzat per Domènech i Estapà, el de Víctor Balaguer. A més, hi ha sebollits:
- el poeta Manuel de Cabanyes, al panteó de la família Marquès i de Cabanyes.
- el pintor Joaquim Mir.
- el polític i empresari Francesc Gumà i Ferran, al panteó familiar.
- el ballarí i coreògraf Joan Magriñà i Sanromà.
Història
[modifica]La construcció del cementiri s'inicià l'any 1817.[1] Entre els anys 1819 i 1840 es construí la primera capella.[1]
Del 1855 data l'edifici d'entrada per a serveis del cementiri. El 1874 es va construir una nova capella, projectada per Josep Simó i Fontcuberta, en substitució de l'anterior, enrunada.[1] El 1879 l'enginyer Francesc Lluch i Rafecas va dirigir la construcció dels nínxols i panteons.[1]
El portal d'accés, de Bonaventura Pollés i Vivó, és de 1913. El recinte neutre per a no catòlics és també d'aquest arquitecte. Entre els anys 1961 i 1975 es construïren nous nínxols i els sanitaris públics. L'any 1982 es feu una nova ampliació.[1]
Referències
[modifica]