Cementiri del Pont Major

Infotaula edificiCementiri del Pont Major
Dades
Tipus	Cementiri
Construcció	S. XIX
Característiques
Estil arquitectònic	Neoclassicisme
Altitud	64 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Girona
Localització	C. Illa de la Palma. Girona
	42° 00′ 25″ N, 2° 49′ 20″ E / 42.006928°N,2.822322°E
IPA
Identificador	IPAC: 21102
Id. IPAC
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	21102

El Cementiri del Pont Major és un cementiri de Girona que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

De planta rectangular i compost segons dos eixos perpendiculars, un on hi ha l'entrada, una porta de llinda planera amb frontó i inscripció MISEREMINI MEI SALTEM VOS AMICI MEI- Job, 19, de pedra, i fins a la capella senzilla neogòtica arrebossada. I el perpendicular, al qual s'accedeix per una porta descentrada al lateral dret. Els dos eixos creen 4 parterres interiors, on els dos més propers a la capella tenen dues tombes cadascun. A la dreta les tombes d'en Jaume Regàs (estàtua sense pedestal), Jaume Catà i Faura (creu entrellaçada per un roser, amb base piramidal). A l'esquerra hi ha les tombes d'en Nicolau Regàs i Riera (creu sobre piràmide) i la família Mas (templet neogòtic de pinacles i creu).^[1]

Hi ha nínxols a tres costats, escepte al lateral dret. Façana arrebossada i la resta de pedra vista.^[1]

Història

Es començà a construir a finals del segle xix i s'acabà l'any 1919.^[1]

Hi és enterrat el regidor Just Manuel Casero i Madrid (Abrantes, Portugal, 1946 – Girona, 1981), periodista, escriptor i polític, cofundador del diari El Punt.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cementiri del Pont Major

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Cementiri del Pont Major». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2016].

Enllaços externs

Cementiri del Pont Major, fitxa del catàleg de l'Ajuntament

[ipac-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Cementiri del Pont Major». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 setembre 2016].

[1]