Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros

Infotaula edificiCentral hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros
Dades
Tipus	Central hidroelèctrica
Empresa constructora	Energia Elèctrica de Catalunya
Construcció	1937
Característiques
Altitud	883 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Torre de Cabdella (Pallars Jussà)
	42° 23′ 01″ N, 0° 57′ 49″ E / 42.383731°N,0.963518°E
Activitat
Potència	5 MW

La Central hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros és una central hidroelèctrica construïda per l'empresa Energia Elèctrica de Catalunya que entrà en funcionament el mes d'abril de 1937. Està situada al poble de La Plana de Mont-ros, pertanyent al municipi de la Torre de Cabdella, al Pallars Jussà. És una central d'aigua fluent, perquè és alimentada per una canalització que prové de la central de Molinos per a generar energia elèctrica. Va ser construïda quan Energia Elèctrica de Catalunya ja estava integrada dintre de Riegos y Fuerza del Ebro.

Fou la primera central hidroelèctrica semiautomatitzada dels Pirineus. Es projectà per ser controlada des de la central de Molinos, però el funcionament parcialment desatès no es feu efectiu fins al 1941. Actualment (2019) és operada per l'empresa Benjac.

Concessió hidroelèctrica

La concessió d'aprofitament hidroelèctric de la central de la Plana de Mont-ros té origen en la que va sol·licitar l'any 1906 Pere Trepat i Galceràn ^[a] per un cabal de 3.500 litres d'aigua per segon procedent dels estanys de capçalera de Capdella. Abans de ser concedida, Josep Alegriu i Capmany li va comprar els drets,^[1] i posteriorment aquest els traspassà a Cristòfol Massó,^[2] cunyat d'Emili Riu, polític, home de negocis i futur promotor d'Energia Elèctrica de Catalunya. La concessió del salt fou concedida el 13 de març de 1911.^[3] En el desembre de 1918 es va concedir a l'empresa una ampliació de cabal, passant dels 3.500 als 7.000 litres per segon.

Aquesta fou una de les concessions d'aprofitament hidràulic que Cristòfol Massó va aportar com a soci quan es va constituir Energia Elèctrica de Catalunya 18 de novembre de 1911 ^[4] i que permeteren la construcció primer de la central hidroelèctrica de Capdella, posteriorment de la central hidroelèctrica de Molinos i finalment de la central de la Plana de Mont-ros.

Construcció

Les obres de la central començaren a principis de 1931 ^[5] amb la construcció del canal que abastiria el salt de la central, a partir de la sortida de turbines de la central hidroelèctrica de Molinos (976 metres d'altitud), amb una longitud total de 2.333 metres i un traçat sensiblement paral·lel al marge esquerra del riu Flamisell.

Les obres acabaren justament quan esclatà la Guerra Civil de 1936. Així, quan el mes d'agost d'aquell any s'estava en fase de proves, els muntadors estrangers fugiren del país, havent‐se de fer càrrec de la resta de la feina i de la posada en marxa tècnics catalans, que aconseguirien fer-ho de forma manual el mes d'abril de 1937. La central funcionà d'aquesta manera fins que va poder automatitzar-se l'any 1941.^[6]

Components de la central

Salt

A la central de Molinos s'origina la canalització feta amb revestiment de formigó d'una secció rectangular de dos per dos metres.^[7] Al seu final es troba l'inici del salt, situat a una altitud de 973 metres. El salt té un desnivell de 90 metres; la canonada forçada té 1,5 metres de diàmetre, capaç per a 7 metres cúbics per segon.

Generació

L'edifici de màquines de la Central es troba a 883 metres d'altitud. Està equipat amb dues turbines Francis,^[8] de 4.700 HP i 2.580 HP respectivament, muntades sobre un mateix eix horitzontal i que actuen sobre un únic alternador Asea ^[b]^[9] de 5.555 Kva (Kilovolt ampere) i 7.000 volts.^[7] La producció anual mitja és 15 GWh.^[10]Un cop l'aigua ha estat turbinada va a raure al Flamisell a través d'un canal a cel obert.

Transformació i transport

Originalment l'energia produïda a la central era transmesa mitjançant una línia de 6.600 volts a la central hidroelèctrica de Molinos, incorporant-se allà al sistema general d'alta tensió.

Resum característiques i producció

	Central Hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros
Any posada en marxa	1937
Construïda per	Energia Elèctrica de Catalunya
Operada per	Benjac
Salt
Altitud	973,00 metres
Desnivell	90,00 metres
Longitud canonada forçada	201,00 metres
Cabal d'aigua nominal	7 metres cúbics/segon
Sala de màquines
Altitud	883,00 metres
Nombre de grups	1
Turbines per grup	2 turbines Pelton d'eix horitzontal
Potencia instal·lada per grup	5,00 MW
Potència instal·lada total	5,00 MW
Producció mitja total anual	15,00 GWh

Mesura d'eficiència

A partir de les dades de característiques tècniques i producció de la central es poden obtenir indicadors de la seva eficiència.

	Central Hidroelèctrica de la Plana de Mont-ros
Mesures d'eficiència
Potència mitja anual ^[c]	1,71 MW
Factor de planta ^[d]	0,3424

El factor de planta proporciona un indicador de l'eficiència en la producció d'energia. La tendència en el disseny de les centrals hidroelèctriques és que operin com a plantes per pics o puntes, entrant en operació durant les hores de major demanda d'energia en el sistema elèctric. Per a això es requereix una gran capacitat instal·lada, atès que durant aquestes hores el sistema elèctric necessita aquesta potència. Un altre factor que afecta molt a aquest indicador és la disponibilitat d'aigua, o la seva estacionalitat. De fet l'aigua la central procedeix de la fusió de neu durant el desgel, així com de les pluges de la primavera i la tardor. El factor de planta de les centrals alimentades per desgel tendeix a estar en una forquilla de valors de 0,25-0,17.^[11]

Canvis de propietat

La central ha anat passant de propietari al llarg de la seva llarga vida. Construïda per Energia Elèctrica de Catalunya, aquesta companyia fou integrada a Barcelona Traction, Light and Power el 1925, la qual acabà subhastada i fou la base per constituir Forces Elèctriques de Catalunya, SA el 1952.

L'any 1990 FECSA, l'aleshores propietària, vengué el salt i la central de la Plana de Mont-ros a la societat BENJAC Hidraulica SA.

Notes

↑ Germà de Josep Trepat i Galcerán, fundador el 1914 de la fàbrica J. Trepat de maquinària agrícola a Tàrrega. Pere Trepat també sol·licità concessions hidroelèctriques a la Vall de Ruda (Vall d'Aran) i tenia un projecte per unir Viella i Pont de Rei mitjançant un tramvia elèctric.
↑ Companyia sueca que el 1998 es fusionaria amb Brow Boveri per formar ABB
↑ Potència mitja anual és igual a Producció mitja anual / Nombre anual d'hores (8.760)
↑ Factor de planta és igual a Potència mitja / Potència instal·lada

Referències

↑ «Expedient 1432 atorgament concessió aigües Flamisell» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la província de Lleida [Lleida], número 52, 10-04-1911, pàgina 229 [Consulta: 30 desembre 2019].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Alayo Manubens, Joan. «Una visión global de la hidroelectricidad en Cataluña» (pdf) (en castellà) pàgines 12-13. [Consulta: 15 desembre 2019].
↑ «Butlletí Oficial de la Província de Lleida» (pdf) (en castellà) pàgina 207. Diputació de Lleida, 01-04-1911. [Consulta: 15 desembre 2019].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Nadal, Francesc. «Energía eléctrica de Cataluña y la hulla blanca de la Vall Fosca (1911-1925)» (pdf) (en castellà) pàgina 86. FECSA, 1994. [Consulta: 15 desembre 2019].
↑ Ruiz Sáiz, Núria. «Estudi d'un model de transport turístic en zona d'alta muntanya» (pdf). Lleida: Universitat de Lleida, 28-10-2010. [Consulta: 17 desembre 2019].
↑ «Museu Hidroelèctric de Capdella. Altres obres a la Vall» (HTML). Ajuntament de Lleida. [Consulta: 17 desembre 2019].
↑ ^7,0 ^7,1 Gallego Ramos, Eduardo «Desarrollo de la industria eléctrica nacional durante el 1935» (pdf) (en castellà). La Energia Eléctrica, febrer 1936, pàgina 6 [Consulta: 22 desembre 1936].
↑ «Programa visita Vall Fosca» (pdf). AADIPA. [Consulta: 17 desembre 2019].
↑ «Actes del I Simposi Electrotècnic català» (HTML). pàgina 94, 09-10-1997. [Consulta: 23 desembre 2019].
↑ La producció hidràulica al Pirineu (pdf). Universitat de Lleida, 2011, pàgina 8 [Consulta: 17 desembre 2019].
↑ García Gutiérrez, Héctor; Nava Mastache, Arturo. «Selección y dimensionamiento de turbinas hidráulicas para centrales hidroeléctricas» (pdf) (en castellà) página 3. Universidad Nacional Autónoma De México, abril 2014. Arxivat de l'original el 2019-10-18. [Consulta: 13 desembre 2019].

[1] Germà de Josep Trepat i Galcerán, fundador el 1914 de la fàbrica J. Trepat de maquinària agrícola a Tàrrega. Pere Trepat també sol·licità concessions hidroelèctriques a la Vall de Ruda (Vall d'Aran) i tenia un projecte per unir Viella i Pont de Rei mitjançant un tramvia elèctric.

[10] Companyia sueca que el 1998 es fusionaria amb Brow Boveri per formar ABB

[13] Potència mitja anual és igual a Producció mitja anual / Nombre anual d'hores (8.760)

[14] Factor de planta és igual a Potència mitja / Potència instal·lada

[2] «Expedient 1432 atorgament concessió aigües Flamisell» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la província de Lleida [Lleida], número 52, 10-04-1911, pàgina 229 [Consulta: 30 desembre 2019].^{[Enllaç no actiu]}

[alayo-3] Alayo Manubens, Joan. «Una visión global de la hidroelectricidad en Cataluña» (pdf) (en castellà) pàgines 12-13. [Consulta: 15 desembre 2019].

[4] «Butlletí Oficial de la Província de Lleida» (pdf) (en castellà) pàgina 207. Diputació de Lleida, 01-04-1911. [Consulta: 15 desembre 2019].^{[Enllaç no actiu]}

[p118-5] Nadal, Francesc. «Energía eléctrica de Cataluña y la hulla blanca de la Vall Fosca (1911-1925)» (pdf) (en castellà) pàgina 86. FECSA, 1994. [Consulta: 15 desembre 2019].

[estudi-6] Ruiz Sáiz, Núria. «Estudi d'un model de transport turístic en zona d'alta muntanya» (pdf). Lleida: Universitat de Lleida, 28-10-2010. [Consulta: 17 desembre 2019].

[7] «Museu Hidroelèctric de Capdella. Altres obres a la Vall» (HTML). Ajuntament de Lleida. [Consulta: 17 desembre 2019].

[plana-8] 7,0 ^7,1 Gallego Ramos, Eduardo «Desarrollo de la industria eléctrica nacional durante el 1935» (pdf) (en castellà). La Energia Eléctrica, febrer 1936, pàgina 6 [Consulta: 22 desembre 1936].

[9] «Programa visita Vall Fosca» (pdf). AADIPA. [Consulta: 17 desembre 2019].

[11] «Actes del I Simposi Electrotècnic català» (HTML). pàgina 94, 09-10-1997. [Consulta: 23 desembre 2019].

[12] La producció hidràulica al Pirineu (pdf). Universitat de Lleida, 2011, pàgina 8 [Consulta: 17 desembre 2019].

[15] García Gutiérrez, Héctor; Nava Mastache, Arturo. «Selección y dimensionamiento de turbinas hidráulicas para centrales hidroeléctricas» (pdf) (en castellà) página 3. Universidad Nacional Autónoma De México, abril 2014. Arxivat de l'original el 2019-10-18. [Consulta: 13 desembre 2019].

[a]

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[b]

[9]

[10]

[c]

[d]

[11]