Centre Cultural i Museu de Huanaki
Dades | |
---|---|
Tipus | museu centre cultural |
Història | |
Creació | 1987 |
Data de dissolució o abolició | 2004 , Causat per: cicló Heta |
Governança corporativa | |
Seu | |
El Centre Cultural i Museu de Huanaki va ser un museu nacional i centre cultural situat a Alofi, capital de l'illa de Niue. Les seves instal·lacions van quedar destruïeds l'any 2004 a causa del pas del cicló Heta.
Fons
[modifica]El 1983 el govern de Niue va tirar endavant el Niue Arts & History Project, que tenia com a objectiu reviure i fomentar l'orgull pels costums i l'artesania tradicionals.[1] El projecte preveia la creació d'un centre cultural i museu, i el 1985 es va signar el Projecte de Centre Cultural Nacional.[1]
El museu es va obrir el 1987. Era el el primer museu que s'obria a Niue amb la vocació de Nacional.[2] El va innaugurar Sir Paul Reeves, que llavors era el governador general de Nova Zelanda.[2] Formava part del Departament d'Afers Comunitaris i Cultura. La seva inauguració oficial es va celebrar el 19 d'octubre de 1989.[1] El centre estava format per un museu, una biblioteca i una sala de lectura; també hi havia un amfiteatre a l'aire lliure per a espectacles, tallers per a artesans, botigues llogades a empreses privades i un jardí botànic.[1] El museu l'administrava l'Oficial d'Afers Culturals, que va comptar amb el suport d'un jardiner, un netejador i dos treballadors amb experiència en el camp de la cultura niueana.[1] S'hi organitzava també una programació amb exhibicions, així com tallers d'artesania cultural per a joves.[1]
A mitjans de la dècada de 1990, el centre i el museu es van fer partícips del Projecte Arqueològic de Niue, dirigit per Richard Walter de la Universitat d'Otago, i Atholl Anderson de la Universitat Nacional d'Austràlia.[3] El 2003 l'organització va rebre una subvenció de 20.000 dòlars del Fons del Patrimoni Mundial per tal de crear una llista provisional del Patrimoni Mundial per al país.
El cicló Heta
[modifica]L'edifici del museu va ser destruït l'any 2004 pel cicló Heta.[4] Entre el 90 i el 95% de la col·lecció del museu va quedar destruïda.[4][5][6][7] L'àrea que envoltava les instal·lacions del museu encara estava en ruïnes el 2018.[8] Un altre dany causat pel cicló van ser la desforestació, en particular la del Dysoxylum forsteri, un arbre utilitzat en la construcció de canoes estabilizadores a Niue.[5]
El 2018, es va innaugurar el Museu Tāoga que substituïa el vell centre cultural i museu destruïts. La directora del nou museu va ser Moira Enetama.[9]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Richmond-Rex, 1991, p. 64-66.
- ↑ 2,0 2,1 «Art & Culture» (en anglès). Turisme de Niue. [Consulta: 22 agost 2024].
- ↑ Anderson i Walter, 1995, p. 471-481.
- ↑ 4,0 4,1 Barnett i Ellemor, 2007.
- ↑ 5,0 5,1 Adger et al., O'Brien, p. 2013.
- ↑ Barnett, 2008, p. 31–45.
- ↑ Pasisi, 2020.
- ↑ «A New Way. Niue» (en anglès). Universitat de Victòria, 07-12-2021. [Consulta: 21 agost 2024].
- ↑ «Niue museum opens this week» (en anglès). RNZ, 16-10-2018. [Consulta: 19 agost 2024].
Bibliografia
[modifica]- Adger, W. Neil; Barnett, Jon; Brown, Katrina; Marshall, Nadine; O'Brien, Karen «Cultural dimensions of climate change impacts and adaptation». Nature Climate Change, 3, 2, 2013, pàg. 112–117. DOI: 10.1038/nclimate1666. ISSN: 1758-6798.
- Anderson, Atholl; Walter, Richard «Archaeology of Niue Island: Initial Results». The Journal of the Polynesian Society, 104, 4, 1995, pàg. 471–481. ISSN: 0032-4000. JSTOR: 20706637.
- Barnett, Jon; Ellemor, Heidi «Niue after Cyclone Heta». Australian Journal of Emergency Management, 22, 1, 2007.
- Barnett, Jon «The Effect of Aid On Capacity To Adapt To Climate Change: Insights From Niue». Political Science, 60, 1, 2008. DOI: 10.1177/003231870806000104. ISSN: 0032-3187.
- Pasisi, Jessica Lili. Kitiaga mo fakamahani e hikihikiaga matagi he tau fifine Niue: tau pūhala he tau hiapo Niue women's perspectives and experiences of climate change: a hiapo approach (tesi) (en anglès). Universitat de Waikato, 2020.
- Richmond-Rex, P. E. «Huanaki Cultural Center, Niue». Pacific Arts, 3, 1991, pàg. 64-66. ISSN: 1018-4252. JSTOR: 23409130.