Centre de Recerca en Agrigenòmica
|
|||||
  | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | CRAG | ||||
| Tipus | institut de recerca | ||||
| Camp de treball | agroindústria, biotecnologia, genètica molecular, genòmica i ramaderia | ||||
| Història | |||||
| Creació | 2003 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Directora | L. Maria Lois | ||||
| Part de | Centres de Recerca de Catalunya (CERCA) Associació Catalana d'Entitats de Recerca Consell Superior d'Investigacions Científiques | ||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +34-935-63-66-00 | ||||
| Lloc web | http://www.cragenomica.es/ | ||||
    
| |||||
Localització geogràfica  | |||||
El Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG) és un centre de recerca en genòmica i biologia molecular de plantes i d'animals de granja, format pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Universitat de Barcelona (UB). A més, compta amb el suport del Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya.[1][2]
La recerca al CRAG s'estén des de la ciència bàsica fins als estudis aplicats en estreta col·laboració amb la indústria, ocupant-se també de les aplicacions de les aproximacions moleculars per al desenvolupament d'espècies importants per a l'agricultura i per a la producció d'aliments.[1] Entre els seus objectius està el desenvolupament de les plantes, la seva reacció a les malalties i l'estrès ambiental, l'estructura canviant dels genomes i la domesticació d'animals de granja i plantes. Treballa en experiments que pretenen millorar la qualitat de les espècies per afrontar de forma més eficient els canvis climàtics i els consegüents problemes de producció d'aliments.[3]
L'origen del CRAG té lloc l'any 2006, quan el llavors Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) de la Generalitat de Catalunya, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'Institut de Recerca i de Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van signar un protocol d'intencions per construir una nova seu per al Laboratori CSIC-IRTA de Genètica Molecular Vegetal. Aquest últim, existent des de l'any 2003, es transformava així en el CRAG, amb la UAB com a part del consorci. La incorporació, posterior, de la UB, suposa la integració de grups d'aquesta universitat que fan una recerca molt similar.[1]
El 2011 s'inaugurà el centre que acolliria el CRAG. La ministra de Ciència i d'Innovació, Cristina Garmendia inaugurà el centre amb unes instal·lacions de més de 9.000 metres quadrats i una inversió de vint milions d'euros. La nova seu unificava en un mateix edifici el treball de cinquanta-u investigadors procedents de les diferents institucions que s'uniren per formar aquest consorci públic que pretén convertir-se en un referent d'excel·lència investigadora i formativa a escala mundial.[1][4][3]
Entre les funcions actuals del CRAG es troba la producció d'antígens seleccionats de SARS-CoV-2 usant tecnologies derivades de plantes (a més curt termini amb el llevat Pichia pastoris). Les plataformes d'expressió basades en plantes tenen molta versatilitat i capacitat d'escalat ràpid i es consideren segures per l'absència d'altres patògens. Ja han estat usades en altres crisis sanitàries, per exemple en el cas de l'Ebolavirus.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «La ministra Garmendia inaugura el Centre de Recerca en Agrigenòmica». Rural Cat. Generalitat de Catalunya, 10-06-2011. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ 2,0 2,1 «Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG)». El Punt Avui, 19-04-2020 [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «La UAB inaugura el Centre de Recerca en Agrigenòmica». Xarxa Audiovisual Local, 17-06-2011 [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ Delgado, María Jesús. «El Centre de Recerca en Agrigenòmica estrena seu». Universitat Autònoma de Barcelona, 2011. [Consulta: 29 juliol 2020].