Consorci per a la Normalització Lingüística
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Nom curt | CPNL | ||||
Tipus | institució pública | ||||
Història | |||||
Creació | 15 desembre 1988 | ||||
Activitat | |||||
Àmbit | Catalunya | ||||
Governança corporativa | |||||
Seu | |||||
Presidència | Francesc Xavier Vila i Moreno (2021–) | ||||
Indicador econòmic | |||||
Pressupost | 41.803.243 € (2023) | ||||
Altres | |||||
Número de telèfon | +34-932-72-31-00 | ||||
Lloc web | cpnl.cat | ||||
El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és un ens públic amb personalitat jurídica pròpia, creat l'any 1988 per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i 19 ajuntaments per fomentar el coneixement i l'ús de la llengua catalana.[1][2] A data 2024 està format per la Generalitat de Catalunya, 98 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona.[3] El seu objectiu és impulsar coordinadament el procés de normalització del català en tots els àmbits i fomentar-ne el coneixement i l’ús.
El CPNL presta els serveis de forma descentralitzada a través d'una xarxa territorial formada per 22 centres de normalització lingüística que s’estructuren en serveis comarcals de català, serveis locals de català i oficines de català. El 2024, el CPNL disposava d'una plantilla de 850 professionals que, distribuïts en 146 punts del territori, treballen per al foment del coneixement i l'ús de la llengua catalana.[4]
Història
[modifica]A l'inici de la seva existència, dominava l'ensenyament als catalanoparlants que no havien tingut ocasió d'aprendre ortografia i gramàtica de la seva llengua durant el franquisme i del conjunt d'immigrants castellanoparlants que van arribar a Catalunya entre els anys 1950 i 1975. Creat el desembre de 1988, va començar les seves activitats el setembre de 1989. A partir de l'any 2000, el seu objectiu se centra sobretot en l'ensenyament a persones immigrades. També dona suport a empreses, organitzacions, fent anàlisis lingüística de les organitzacions i plans de formació al personal.
Des del 1998, la missió de coordinació li està atorgada per la «Llei de política lingüística» tal com està decretada l'obligació del govern de «crear i subvencionar centres dedicats a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació del català».[5] El 2009, el consorci va acollir el milionèsim estudiant.[6]
Al llarg de la seva història l'entitat ha col·laborat amb altres organitzacions, com la Plataforma per la llengua, la FOCIR[7] o organitzacions professionals quan es tracta d'informar un grup específic.[8]
Serveis
[modifica]El CPNL ofereix diferents serveis per tal de garantir la promoció i difusió del català:
- Cursos de català a totes aquelles persones majors de divuit anys, o de setze i disset no escolaritzades a Catalunya, que vulguin iniciar-se en el coneixement del català o incrementar-lo. L'oferta d'ensenyament cobreix des del nivell bàsic, A2 del MECR, fins al superior, C2, i s’ofereix en modalitats presencials o en línia. Els cursos segueixen el programa de la Secretaria de Política Lingüística.[9]
- Servei d’Assessorament Lingüístic (SAL) destinat a incrementar la presència del català i a millorar-ne la qualitat a les organitzacions que fan ús del servei. S’ofereix a l’administració pública, empreses, establiments comercials i altres organitzacions. El SAL ofereix correccions de textos, entrenaments lingüístics, traduccions, sessions formatives específiques i assessorament respecte a la normativa vigent en matèria de llengua. Els serveis s’ofereixen de forma presencial i en línia i busquen potenciar l’autonomia de l’usuari amb les recomanacions i els recursos més adients.[10]
- Voluntariat per la llengua per practicar el català a través de la conversa. És un programa que impulsa la Secretaria de Política Lingüística i el gestiona territorialment el CPNL. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per una persona que parla català fluidament i una altra que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. Les trobades, presencials o en línia, es fan una hora a la setmana durant un mínim de deu setmanes.[11]
- Promoció de l’ús de la llengua en tots els àmbits de la societat. El CPNL organitza i difon activitats i recursos sobre empresa, comerç, cultura, cinema, música o jocs en català, entre altres aspectes.
Referències
[modifica]- ↑ «Ordre de 28 de febrer de 1989, per la qual es dona publicitat a la creació del Consorci per a la Normalització Lingüística». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 28-02-1989. [Consulta: 13 juny 2018].
- ↑ «Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística». Arxivat de l'original el 13 de juny 2018. [Consulta: 13 juny 2018].
- ↑ «Consorci per a la Normalització Lingüística». [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ «Memòria 2022». CPNL. [Consulta: març 2024].
- ↑ «Capítol VI. L'impuls institucional» Arxivat 2014-09-28 a Wayback Machine., Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 7 de gener de 1998
- ↑ El Consorci de Normalització Lingüística «es reinventa» per fer del català la llengua pública comuna al diari El Punt del 20 de juny de 2009
- ↑ Conveni entre el Consorci per a la Normalització Lingüística i la FOCIR al web de la FOCIR
- ↑ Editen 5.000 miniguies de català a la restauració al diaria El Punt Avui del 10 d'octubre de 2011
- ↑ ACN. «L'Ajuntament de Mollet del Vallès, Normalització Lingüística i Immigració promouen la inserció laboral de dones nouvingudes - 28 nov 2007». [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ Bou, Ot. «Isidor Marí: “Si el català no hi pinta res, en el món del treball, l’escola no ho pot contrarestar”». Vilaweb. [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ «Com funcionen les parelles lingüístiques?». Vilaweb, 03-06-2013. [Consulta: 16 març 2024].
Bibliografia
[modifica]- Katharina Kirsch de Fernandez, Ein Vergleich der Sprachpolitiek in der Comunitat de Catalunya und der Comunitat Valenciana (alemany), Múnic, GRIN, Verlag für akademische Texte, 2007, 170 pàgines, ISBN 978-3-638-62563-0 (en català: Una comparació de les polítiques lingüístiques de la Comunitat de Catalunya i de la Comunitat Valenciana)