Vés al contingut

Consorci per a la Normalització Lingüística

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióConsorci per a la Normalització Lingüística
Dades
Nom curtCPNL Modifica el valor a Wikidata
Tipusinstitució pública Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació15 desembre 1988
Activitat
ÀmbitCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaFrancesc Xavier Vila i Moreno (2021–) Modifica el valor a Wikidata
Indicador econòmic
Pressupost41.803.243 € (2023) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Número de telèfon+34-932-72-31-00 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcpnl.cat Modifica el valor a Wikidata

Facebook: cpnlcat X: cpnlcat Instagram: cpnlcat Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Map

El Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) és un ens públic amb personalitat jurídica pròpia, creat l'any 1988 per la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i 19 ajuntaments per fomentar el coneixement i l'ús de la llengua catalana.[1][2] A data 2024 està format per la Generalitat de Catalunya, 98 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Diputació de Girona.[3] El seu objectiu és impulsar coordinadament el procés de normalització del català en tots els àmbits i fomentar-ne el coneixement i l’ús.

El CPNL presta els serveis de forma descentralitzada a través d'una xarxa territorial formada per 22 centres de normalització lingüística que s’estructuren en serveis comarcals de català, serveis locals de català i oficines de català. El 2024, el CPNL disposava d'una plantilla de 850 professionals que, distribuïts en 146 punts del territori, treballen per al foment del coneixement i l'ús de la llengua catalana.[4]

Història

[modifica]

A l'inici de la seva existència, dominava l'ensenyament als catalanoparlants que no havien tingut ocasió d'aprendre ortografia i gramàtica de la seva llengua durant el franquisme i del conjunt d'immigrants castellanoparlants que van arribar a Catalunya entre els anys 1950 i 1975. Creat el desembre de 1988, va començar les seves activitats el setembre de 1989. A partir de l'any 2000, el seu objectiu se centra sobretot en l'ensenyament a persones immigrades. També dona suport a empreses, organitzacions, fent anàlisis lingüística de les organitzacions i plans de formació al personal.

Des del 1998, la missió de coordinació li està atorgada per la «Llei de política lingüística» tal com està decretada l'obligació del govern de «crear i subvencionar centres dedicats a fomentar el coneixement, l'ús i la divulgació del català».[5] El 2009, el consorci va acollir el milionèsim estudiant.[6]

Al llarg de la seva història l'entitat ha col·laborat amb altres organitzacions, com la Plataforma per la llengua, la FOCIR[7] o organitzacions professionals quan es tracta d'informar un grup específic.[8]

Serveis

[modifica]

El CPNL ofereix diferents serveis per tal de garantir la promoció i difusió del català:

  • Cursos de català a totes aquelles persones majors de divuit anys, o de setze i disset no escolaritzades a Catalunya, que vulguin iniciar-se en el coneixement del català o incrementar-lo. L'oferta d'ensenyament cobreix des del nivell bàsic, A2 del MECR, fins al superior, C2, i s’ofereix en modalitats presencials o en línia. Els cursos segueixen el programa de la Secretaria de Política Lingüística.[9]
  • Servei d’Assessorament Lingüístic (SAL) destinat a incrementar la presència del català i a millorar-ne la qualitat a les organitzacions que fan ús del servei. S’ofereix a l’administració pública, empreses, establiments comercials i altres organitzacions. El SAL ofereix correccions de textos, entrenaments lingüístics, traduccions, sessions formatives específiques i assessorament respecte a la normativa vigent en matèria de llengua. Els serveis s’ofereixen de forma presencial i en línia i busquen potenciar l’autonomia de l’usuari amb les recomanacions i els recursos més adients.[10]
  • Voluntariat per la llengua per practicar el català a través de la conversa. És un programa que impulsa la Secretaria de Política Lingüística i el gestiona territorialment el CPNL. Es basa en la creació de parelles lingüístiques formades per una persona que parla català fluidament i una altra que en té coneixements bàsics i vol adquirir fluïdesa. Les trobades, presencials o en línia, es fan una hora a la setmana durant un mínim de deu setmanes.[11]
  • Promoció de l’ús de la llengua en tots els àmbits de la societat. El CPNL organitza i difon activitats i recursos sobre empresa, comerç, cultura, cinema, música o jocs en català, entre altres aspectes.

Referències

[modifica]
  1. «Ordre de 28 de febrer de 1989, per la qual es dona publicitat a la creació del Consorci per a la Normalització Lingüística». Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 28-02-1989. [Consulta: 13 juny 2018].
  2. «Estatuts del Consorci per a la Normalització Lingüística». Arxivat de l'original el 13 de juny 2018. [Consulta: 13 juny 2018].
  3. «Consorci per a la Normalització Lingüística». [Consulta: 16 març 2024].
  4. «Memòria 2022». CPNL. [Consulta: març 2024].
  5. «Capítol VI. L'impuls institucional» Arxivat 2014-09-28 a Wayback Machine., Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 7 de gener de 1998
  6. El Consorci de Normalització Lingüística «es reinventa» per fer del català la llengua pública comuna al diari El Punt del 20 de juny de 2009
  7. Conveni entre el Consorci per a la Normalització Lingüística i la FOCIR al web de la FOCIR
  8. Editen 5.000 miniguies de català a la restauració al diaria El Punt Avui del 10 d'octubre de 2011
  9. ACN. «L'Ajuntament de Mollet del Vallès, Normalització Lingüística i Immigració promouen la inserció laboral de dones nouvingudes - 28 nov 2007». [Consulta: 16 març 2024].
  10. Bou, Ot. «Isidor Marí: “Si el català no hi pinta res, en el món del treball, l’escola no ho pot contrarestar”». Vilaweb. [Consulta: 16 març 2024].
  11. «Com funcionen les parelles lingüístiques?». Vilaweb, 03-06-2013. [Consulta: 16 març 2024].

Bibliografia

[modifica]
  • Katharina Kirsch de Fernandez, Ein Vergleich der Sprachpolitiek in der Comunitat de Catalunya und der Comunitat Valenciana (alemany), Múnic, GRIN, Verlag für akademische Texte, 2007, 170 pàgines, ISBN 978-3-638-62563-0 (en català: Una comparació de les polítiques lingüístiques de la Comunitat de Catalunya i de la Comunitat Valenciana)

Vegeu també

[modifica]