El centre històric d'Ascó és un conjunt d'edificis i carrers d'Ascó (Ribera d'Ebre) catalogats a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El nucli antic d'Ascó està constituït de carrers estrets i costeruts, que quedaven tancats per muralles, de les quals se'n conserven alguns trams. Aquests carrers conflueixen en places, com són la Major, on en època medieval i moderna hi havia el mercat local; de l'Abadia, amb l'edifici del Forn de pa on s'hi jutjaven els prohoms; o la de l'Església. Destaquen especialment el carrer dels Sequerets, on hi havia el cementiri musulmà, que després de l'expulsió s'instal·laren els sequers de fruits; el carrer de Baix on hi ha un bon nombre de cases morisques; i el carrer de l'Hospital, amb les cases de Ca Pere Sans i l'antic Hospital. Alguns dels carrers comuniquen entre ells a través de perxes que passen sota les cases, i que havien estat espais de comunicació entre les dues parts que separaven la vila. La tipologia constructiva dominant és la casa entre mitgeres de tres o quatre nivells d'alçat, que s'obre amb portals d'arc de mig punt ceràmic amb brancals de pedra. Els murs són fets majoritàriament de tàpia.[1]
La Vila d'Ascó tenia dues comunitats, la de Dins (moriscs) i la de Fora (cristians vells). L'any 1595 s'uniren les dues i formaren un cos amb una universitat. [referència: 20 d'octubre de 1595, Capbreu 3, p.7]. A la Vila de Dins hi vivien els moriscs amb els privilegis donats per Ramon Berenguer IV i conservats fins al 1529 oficialment, en què els fou presa la mesquita, en convertir-se -fingidament- al cristianisme. L'any 1610 se'n va produir l'expulsió definitiva, tot i que es té notícia del retorn d'algunes famílies.[1]
↑ 1,01,1«Centre històric d'Ascó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 agost 2015].
