Centres d'origen de Vavílov

Els centres d'origen de Vavílov són una formulació teòrica^[1] del botànic rus Nikolai Vavílov. Es tracta de la fixació de les àrees geogràfiques on s'assumeix que grup d'organismes, ja siguin domesticats o silvestres, van desenvolupar primer les seves característiques distintives. Molts especialistes creuen que els centres d'origen també ho són de la diversitat.

(1) Mèxic-Guatemala, (2) Perú-Equador-Bolívia, (2A) Sud de Xile, (2B) Sud del Brasil, (3) Mediterrani, (4) Orient Mitjà, (5) Etiòpia, (6)Àsia central, (7) Indo-Birmana, (7A) Siam-Malaia-Java, (8) Xina.^[2]

Aquests centres són regions que aquest botànic indicà^[3] com a llocs inicials de domesticació de les plantes; segons Vavílov, la domesticació no es va fer geogràficament a l'atzar, sinó en terrenys i zones que reunien unes determinades característiques distintives. En l'actualitat, els centres de Vavílov són regions amb alta diversitat de plantes silvestres relacionades amb les conreades.

Centres mundials d'origen de les plantes cultivades^[4]^[5]

Centre	Plantes
1) Centre del sud de Mèxic i Amèrica Central:	Inclou part de Mèxic, Guatemala, Hondures i Costa Rica. Cereals i verdures: panís, fesol, mongeta de Lima i altres Plantes de meló: carbassa, xaiota i altres Plantes de fibra: cotó, sisal Diverses: moniato, pebrot, papaia cacau i altres
2) Centre d'Amèrica del Sud:	62 plantes llistades; tres subcentres 2) Peruvià, Equatorià, Bolivià: Arrels tuberoses: Patata andina i altres 60 patates, nasturtium Cereals i verdures: blat de moro, mongeta de Lima, mongeta comuna Tubercles: canna, patata Altres verdures: cogombre, tomàquet, carbassa, pebrot Planta de fibra: Cotó egipci Fruits i diversos: cacau, maracujà, guaiaba, quinina, tabac 2A) Centre Chiloè de Xile (Illa del sud de Xile) Patata comuna(48 cromosomes), maduixot 2B) Centre Brasiler-Paraguaià manioc, cacauet, arbre de la goma, pinya tropical, nou del Brasil, granadilla.
3) Centre del Mediterrani:	Inclou la Conca del Mediterrani. 84 plantes llistades Cereals i verdures: blat dur, emmer, blat polonès, espelta, civades mediterrànies, civades de sorra, escaiola, pèsol, llobí Plantes farratgeres: Trèvol egipci, trèvol blanc trèvol crimson, serradella Oli i plantes de fibra: lli, mostassa negra, olivera Vegetals: bleda, col de cabdell, nap enciam, espàrrec, api, xicòria, xirivia, ruibarbre, Olis essencials i espècies: anís, farigola menta, sàlvia, llúpol.
4) Orient Mitjà:	Inclou Àsia menor, Transcaucàsia, Iran, i les terres altes de Turkmenistan. 83 espècies Cereals i verdures: blat einkorn, blat dur, blat tou, blat oriental, blat persa, ordi de dues carreres sègol, civades mediterrànies, civada comuna, llentilla, llobí Plantes farratgeres: alfals, trèvol persa, fenigrec, veça, veça pilosa Fruits: figa, magrana, poma, pera, codony, cirerer, Crataegus.
5) Etiòpia:	Inclou Abissínia, Eritrea, i part de Somàlia. 38 espècies; ric en blat i ordi. Cereals i verdures: blat dur abissini, blat poulard, emmer, blat polonès, ordi, melca, mill perla, mill africà, lli, teff Diversos: sèsam, mongeta de castos, creixen de jardí, cafè, ocra, mirra, índigo.
6) Centre central asiàtic:	Inclou nor-oest de l'ïndia, (Punjab, Caixmir), Afghanistan, Tadjikistan, Uzbekistan, ai oest de Tian-Shan. 43 plantes Cereals i verdures: blat comú, blat club, pèsols llentilles, fava cavallera, cigró, mongeta mung, mostassa, lli, sèsam Plantes de fibra: cànem, cotó Vegetals: ceba, all, espinac, pastanaga Fruits: festuc, pera, ametlla, raïm, poma.
7) Centre Indi:	Dos subcentres 7) Indo-Birmà: Centre principal(Hindostà): Inclou Assam i Birmània 117 plantes Cereals i verdures: arròs, cigró, pèsol dels coloms, mongeta urd, mung, mongeta d'arròs,cowpea Vegetals tubercles: albergínia, cogombre, rave, taro, iam Fruits: mango, taronja, mandarina, llimona, tamarind Sucre, oli i plantes de fibra: canya de sucre, coco, sèsam, safrà, arbre de cotó cotó oriental, jute, crotalaria, kenaf Espècies, estimulants, tints i diversos: cànem, pebra negra, goma aràbiga, sàndal, índigo, canyella, croton, bambú. 7A) Siam-Malaya-Java: Centre Indo-Malai: Inclou Indo-Xina i l'arxipèlag Malai, 55 plantes Cereals i verdures: llàgrimes de Job, mongeta de vellut Fruits: pomel, banana, fruit del pa, mangostà Oli sucres espècia i fibra: candlenut, coco, canya de sucre, clove, nutmeg, pebra negra, cànem de Manila.
8) Centre Xinès:	136 plantes endèmiques Cereals i verdures: mill, mill italià, panissola, Koaliang, fajol, ordi sense bajoca, soia, mongeta Adzuki, mongeta de vellut Arrels tubercles i vegetals: nyam xinès, rave, Col xinesa, ceba, cogombre Fruits i fruits secs: pera, poma xinesa, préssec, albercoc, cirerer, noguer, litxi Sucre i fibra: canya de sucre, opi, ginseng salvatge, cànem

Referències

↑ ITPGRFA, Article 2
↑ G. Ladizinsky Plant Evolution under Domestication The Netherlands: Kluwer Academic Publishers, 1998
↑ Blaine P. Friedlander Jr. «Cornell and Polish research scientists lead effort to save invaluable potato genetic archive in Russia», 20-06-2000. [Consulta: 19 març 2008].
↑ Adaptat de Vavilov (1951) de R. W. Schery Plants for Man Prentice Hall, Englewood Cliffs, NJ, 1972
↑ Jules Janick History of Horticulture Purdue University, 2002

Enllaços externs

Vídeo curt sobre el blat silvestre emmer a Israel Arxivat 2009-03-05 a Wayback Machine. (anglès)

[1] ITPGRFA, Article 2

[2] G. Ladizinsky Plant Evolution under Domestication The Netherlands: Kluwer Academic Publishers, 1998

[cornell2000-3] Blaine P. Friedlander Jr. «Cornell and Polish research scientists lead effort to save invaluable potato genetic archive in Russia», 20-06-2000. [Consulta: 19 març 2008].

[4] Adaptat de Vavilov (1951) de R. W. Schery Plants for Man Prentice Hall, Englewood Cliffs, NJ, 1972

[5] Jules Janick History of Horticulture Purdue University, 2002

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Centres mundials d'origen de les plantes cultivades[4][5]

Referències

Enllaços externs

Centres mundials d'origen de les plantes cultivades^[4]^[5]