Centzon Totochtin
  | |
| Tipus | grup de personatges mitològics |
|---|---|
| Altres | |
| Part de | mitologia asteca |
Els Centzon Totochtin (del nàhuatl: Sentsontotochtin [sent͡son toːˈtoːt͡ʃtin] «quatre-cents conills»; sentsontli, «quatre-cents», i totochtin, «conills») en la mitologia asteca són els 400 esperits o 400 déus menors del pulque, de l'embriaguesa i dels borratxos, com Tepoztecatl.[1]
Són fills de Patecatl, el déu del pulque, i Mayahuel, la deessa de l'atzavara, i germans d'Ixtlilton.[2] Els colors roig i negre eren distintius dels 400 déus dels borratxos, i se'ls relaciona amb el somni i el despertar, amb l'ofuscació i la lucidesa, i amb la mort.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Cecilio Agustín Robelo. Biblioteca Porrúa. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología, Historia y Etnología. Diccionario de Mitología Nahua (en español), 1905, p. 851. ISBN 978-9684327955.
- ↑ «“400 Conejos”: Los dioses ebrios del México Antiguo» (en castellà), 14-01-2022. [Consulta: 1r juliol 2024].
- ↑ Osegueda, Rodrigo. «Centzon totochtin: los 400 conejos responsables de la ebriedad con pulque» (en castellà), 12-04-2021. [Consulta: 1r juliol 2024].
Bibliografia
[modifica]- Clavigero, Francesco Saverio. The history of Mexico. Collected from Spanish and Mexican historians, from manuscripts, and ancient paintings of the Indians. Illustrated by charts and other copperplates. To which are added, critical dissertations on the land, the animals, and inhabitants of Mexico, 2 vols.. 2nd. Londres: Joseph Johnson, 1807. OCLC 54014738.
- Miller, Mary. The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya: An Illustrated Dictionary of Mesoamerican Religion. Londres: Thames & Hudson, 1993. ISBN 0-500-05068-6. OCLC 27667317.
- Sahagún, Bernardino de. Primeros Memoriales. Norman: University of Oklahoma Press, 1997 (Civilization of the American Indians series vol. 200, part 2). ISBN 978-0-8061-2909-9. OCLC 35848992.
- Smith, Michael E.. The Aztecs. 2nd. Malden, MA: Blackwell Publishing, 2003. ISBN 0-631-23015-7. OCLC 48579073.
- Wimmer, Alexis. «Dictionnaire de la langue nahuatl classique» (en fr, nah), 2006.