Ceràmica Karatsu

Karatsu ware (唐津焼, Karatsu-yaki) és un estil de ceràmica japonesa produïda tradicionalment a la població de Karatsu o als seus voltants, a la Prefectura de Saga.

Història

Karatsu ha estat un nucli de comerç i intercanvi amb l'estranger des de temps antics, i un centre de producció de terrisa des del període Azuchi-Momoyama. Avui encara hi ha molts forns funcionant així com ruïnes de forns escampades per tota l'àrea de la Prefectura de Saga. El nom d'aquest tipus de ceràmica prové de la població on es produeix.

Es creu que les tècniques utilitzades per a la creació de la ceràmica Karatsu van ser importades de la península coreana durant les invasions japoneses de Corea a finals del segle xvi, encara que algunes teories suggereixen que aquestes tècniques podien haver estat aplicades abans d'aquest període.^[1]^[2]

Inicialment, la ceràmica Karatsu es fabricava per produir elements d'ús diari com vaixella, càntirs, i altres elements per a la casa. Aquest estil és considerat un bon exemple de l'estètica wabi-sabi, i els bols, plats i altres complements de ceràmica Karatsu s'utilitzen sovint a les cerimònies de te.^[3]^[4] Amb freqüència, la ceràmica del Japó Occidental s'anomena "ceràmica Karatsu" de forma genèrica a causa de la gran quantitat de producció ceràmica de la regió de Karatsu.

Hi ha un refrany antic molt conegut que diu: "Primer Raku, segon Hagi, tercer Karatsu". Es refereix a les preferències a l'hora de seleccionar la ceràmica per a la cerimònia de te japonesa.^[4] És considerat, per tant, un dels estils superiors de ceràmica l'hora d'utilitzar-la en aquestes cerimònies..

Característiques

Les peces varien depenent de les regions circumdants on es produeixen. Hi ha la ceràmica Takeo Kokaratsu (produïda a la ciutat limítrofa de Takeo), la ceràmica Taku Kokaratsu i la ceràmica Hirado Kokaratsu.^[3] Hi ha també les varietats quant a l'estil: la Karatsu pintada, la Karatsu pigallada, i la Karatsu coreana.^[5] La ceràmica Karatsu és coneguda per la seva robustesa i pel seu estil senzill; és considerada una artesania tradicional japonesa tradicional.^[1]

Cuita en forns ascendents, la ceràmica Karatsu és feta d'una argila amb alt contingut de ferro i podem trobar-la gens decorada o bé decorada amb una sota coberta de ferro, donant un aire terri, senzill i natural a les peces.^[1]^[5]

Existeix una bona varietat d'estils de ceràmica Karatsu:

E-Karatsu o Karatsu decorada amb pinzellades: Diverses imatges (flors, plantes, ocells, criatures mitològiques, etc.) són pintades a la peça utilitzant una sota coberta a base de ferro. Posteriorment la peça és cuita amb un esmalt semitransparent gris que permet que es mostri el dibuix. Aquest estil és conegut pel seu color de terra i pel seu disseny senzill.
Karatsu coreà o Chôsen Karatsu: Aquest estil tradicional va ser introduït per un o més els terrissers que el van portar de la Dinastia Joseon durant les invasions japoneses de Corea. Presenta un esmalt negre aplicat sobre un esmalt blanc que ha estat cuit amb palla. Els dos esmalts es fonen junts conferint a la peça un joc de contraris.
Karatsu pigat o Madara karatsu
Karatsu Mishima
Karatsu Verd
Karatsu pentinat
Karatsu de Seto
Okugôrai
Karastsu groc
Karatsu tallat
Karatsu amb engalba blanca
Karatsu pell de serp
Karatsu Nisai

Galeria

Bol gran amb dibuix de mill i pardals, gres amb decoració de ferro sota coberta, període Momoyama, aprox. 1573-1615
Bols petits, motius herbals. Període Momoyama, segle XVII
Peça per a la cerimònia del te, gres amb esmalt de cendres, període Edo, principis del s.XIX

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 «Karatsu ware: Japanese art». Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 28 maig 2009].
↑ «Karatsu Ware». Karatsu Tourism Association. [Consulta: 25 abril 2016].
↑ ^3,0 ^3,1 «Karatsu Ware». Traditional Crafts of Japan. Arxivat de l'original el 2009-10-10. [Consulta: 28 maig 2009].
↑ ^4,0 ^4,1 «Karatsu Ware: Tea wares that "serve"». Traditional Crafts of Japan. Arxivat de l'original el 2010-05-30. [Consulta: 28 maig 2009].
↑ ^5,0 ^5,1 «Handbook for the Appreciation of Japanese Traditional Crafts». Museum of Japanese Traditional Art Crafts, 10-09-2004. Arxivat de l'original el 2009-04-10. [Consulta: 28 maig 2009].

Bibliografia

Takeshi, Nagatake (1979). Takeshi, Nagatake. Japanese ceramics from the Tanakamaru collection. Nova York: The Metropolitan Museum of Art, 1979. Nova York: The Metropolitan Museum of Art.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ceràmica Karatsu

http://karatsuyaki.com
Momoyama, Japanese Art in the Age of Grandeur, catàleg de l'exposició del Metropolitan Museum of Art (disponible online com a PDF), que conté material sobre la ceràmica Karatsu.

[britannica-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 «Karatsu ware: Japanese art». Encyclopædia Britannica Online. [Consulta: 28 maig 2009].

[karatsu-tourism-2] «Karatsu Ware». Karatsu Tourism Association. [Consulta: 25 abril 2016].

[kougei-back-3] 3,0 ^3,1 «Karatsu Ware». Traditional Crafts of Japan. Arxivat de l'original el 2009-10-10. [Consulta: 28 maig 2009].

[kougei-interview1-4] 4,0 ^4,1 «Karatsu Ware: Tea wares that "serve"». Traditional Crafts of Japan. Arxivat de l'original el 2010-05-30. [Consulta: 28 maig 2009].

[nihon-kōgekai-5] 5,0 ^5,1 «Handbook for the Appreciation of Japanese Traditional Crafts». Museum of Japanese Traditional Art Crafts, 10-09-2004. Arxivat de l'original el 2009-04-10. [Consulta: 28 maig 2009].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]