Cesare Merzagora
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 novembre 1898  Milà (Itàlia) | ||
| Mort | 1r maig 1991 (92 anys) Roma | ||
Substitute President of Italy (en)  | |||
| 6 desembre 1964 – 29 desembre 1964 | |||
| Senador vitalici d'Itàlia | |||
| 2 març 1963 – 1r maig 1991 (mort en el càrrec) Nomenat per: Antonio Segni | |||
| Ministre de Comerç Internacional d'Itàlia | |||
| 23 maig 1948 – 31 març 1949 Membre del gabinet: Govern De Gasperi V | |||
.svg){kind=logo} Senador del Senat italià | |||
| 18 abril 1948 – Legislatura: 1a legislatura d'Itàlia | |||
| Ministre de Comerç Internacional d'Itàlia | |||
| 31 maig 1947 – 22 maig 1948 Membre del gabinet: Govern De Gasperi IV | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Ateisme | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Roma | ||
| Ocupació | polític, banquer | ||
| Partit | candidat independent | ||
| Membre de | |||
| Instrument | Violoncel | ||
| Premis | |||
Cesare Merzagora (Milà, 9 de novembre 1898 - Roma, 1 de maig de 1991) fou un polític i financer italià. Fou ministre d'afers exteriors italià de 1947 a 1948 en el govern d'Alcide De Gasperi. Fou president del Senat del 25 de juny de 1953 a 7 de novembre de 1967. De 1948 al 1963 fou elegit senador independent adscrit a la Democràcia Cristiana, tot i ser un ateu reconegut. El 1963 fou nomenat senador vitalici pel president Antonio Segni. Del 19 d'agost al 29 de desembre de 1964, durant la greu malaltia i dimissió del President de la República italiana Antonio Segni, fou president interí i president del Senat fins a l'elecció del successor. També fou President d'Assicurazioni Generali de 1968 a 1979.[1][2][3][4]
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cesare Merzagora
- ↑ «MERZAGORA, Cesare». A: Dizionario biografico degli Italiani, vol. 73 (en italià). Istituto della Enciclopedia italiana, 1960.
- ↑ Romani, Marzio Achille. La banca dei milanesi: storia della Banca popolare di Milano (en italià). Laterza, 2005. ISBN 978-88-420-7821-0.
- ↑ Berardi, Silvio. Cesare Merzagora: un liberale europeista tra difesa dello Stato e anti-partitocrazia (en italià). Luni editrice, 2021. ISBN 978-88-7984-735-3.
- ↑ «Merzàgora, Cesare» (en italià). Treccani. [Consulta: 10 febrer 2024].
| Precedit per: Antonio Segni |
President d'Itàlia 1984 |
Succeït per: Giuseppe Saragat |