Cesc Gelabert

Cesc Gelabert
	; (2011)
Biografia
Naixement	1953 (70/71 anys); Barcelona
Activitat
Camp de treball	Arts escèniques
Ocupació	coreògraf, ballarí
Ocupador	Gelabert/Azzopardi
Membre de	Acadèmia de les Arts Escèniques d'Espanya
Professors	Anna Maleras Colomé
Premis
	(2020) Medalla d'Or al Mèrit Cultural, Científic, Cívic o Esportiu de la Ciutat de Barcelona; (1996) National Dance Award (en) ; (1994) Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts ;

Cesc Gelabert, de nom complet Francesc Gelabert i Usle, (Barcelona, 1953) és un ballarí i coreògraf català, de renom internacional i pioner de la dansa contemporània a Espanya.^[1] Juntament amb Lydia Azzopardi, és el fundador i director de la Gelabert-Azzopardi Companyia de Dansa des del 1985.^[2]^[3]

Biografia

Nascut a Barcelona, Cesc Gelabert comença a estudiar dansa a l'estudi d'Ana Maleras el 1969 i aprofundeix la seva formació amb classes de jazz i dansa contemporània. En paral·lel, no deixa de jugar a futbol, pel qual sent una gran afició, i inicia estudis d'arquitectura a la Universitat Politècnica de Barcelona. Crea la seva primera coreografia el 1972 i l'any següent el primer solo, Acció-0, en col·laboració amb el pintor i escenògraf Frederic Amat. Se'n va a Londres on rep classes de Matt Mattox.^[4]

De tornada a Barcelona, crea la seva primera companyia de dansa i el 1976 comença a actuar al Teatre Lliure. El 1978 se'n va a Nova York, on participa en coreografies col·lectives i realitza solos. L'èxit que va tenir amb l'espectacle My Old Corduroy Suit al Teatre Kitchen l'integra definitivament al panorama de la dansa contemporània de la ciutat.

Se'n torna a Barcelona el 1980, on comença a treballar amb la ballarina Lydia Azzopardi. El 1985 fan el primer espectacle de gran format en comú, Desfigurat, que donarà lloc a la creació de la companyia que duu el nom d'ambdós. El mateix any el fundador del Teatre Lliure, Fabià Puigserver, els ofereix produir espectacles com a companyia resident i associada. Les creacions Requiem (Verdí), el 1987, i Belmonte, el 1988, són considerades fites en la història de la dansa a Espanya. En totes dues, Cesc Gelabert comptà amb la col·laboració de Carles Santos per la música i Frederic Amat pel vestuari i l'escenografia. La companyia surt llavors de gira per Espanya i participa en festivals internacionals d'Europa i Iberoamèrica.

A finals dels anys 1980, arran de la trobada amb Nele Hertling, directora del Hebbel Theater de Berlín, la companyia Gelabert-Azzopardi inicia una coresidència amb aquest teatre berlinès, que durarà fins al 2003. En aquells anys Cesc coneix i col·labora amb el coreògraf alemany Gerhard Bohner amb el qual l'unirà una gran amistat. A la mort d'aquest el 1992, Cesc crea els espectacles Im Goldenen Schnitt I i Im Goldenen Schnitt II en què reinterpreta coreografies de Bohner. Tots dos espectacles feren llargues gires internacionals d'èxit i Im Goldenen Schnitt I se seguia representant a principis de la dècada dels 2010.

Des del 2003, la companyia Gelabert-Azzopardi és companyia resident del Teatre Lliure de Barcelona. El 2003 i el 2004, Cesc Gelabert creà la coreografia dels solos In a Landscape per a Mikhail Baryshnikov, i The Measurer per a David Hughes. Creà també coreografies per al Balletto di Toscana (Florència, Itàlia), el Tanztheater Komische Oper (Berlín), el Ballet Gulbenkian (Lisboa, Portugal) i la companyia Larumbe Danza (Coslada, Espanya).

Premis

Cesc Gelabert ha rebut nombrosos guardons, entre altres:

la Medalla d'Or al Mèrit en les Arts Escèniques i el Premi Nacional de Dansa, que concedeix el Ministeri de Cultura d'Espanya
el Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya
el Premi Ciutat de Barcelona (1987 i 2005)
el Premi Max de les Arts Escèniques al Millor Coreògraf i al Millor Intèrpret Masculí de Dansa (2004 i 2005)
el The Herald 2004
l'Angel Award del Festival Internacional d'Edimburg
la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2020)^[5]

Coreografies

Defigurat (1986)
Requiem de Verdi (1987)
Belmonte (1988)
Belmonte II (1991)
El somni d'Artemis (1991)
Kaalon Kakoon (1992)
Augenlid (1993)
El jardiner (1994)
Armand Dust (1995)
Armand Dust II / Thirst (1996)
Zumzum Ka (1998)
Useless (2000)
8421 Viene regando... (2003)
Glimpse (2004)
Psitt!! Psitt!! Caravan (2005)
Orion (2007)
Sense Fi Conquassabit (2009)
Belmonte (1988) (2010)

Solos

Bujaraloz (1982)
Suspiros de España (1984)
Vaslav (1989)
Pops amb potes de camell (1990)
Ninety-nine blows (1990)
Muriel's variation (1994)
Im (goldenen) Schnitt I (1996)
Im (goldenen) Schnitt II (1999)
Preludis (2002)
Glimpse (2004)

Referències

↑ «Cesc Gelabert». España es Culturaː Artistas y creadores / Arte contemporáneo. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 17 agost 2017].
↑ Delgado, Maria M. 'Other' Spanish Theatres: Erasure and Inscription on the Twentieth Century Spanish Stage. Manchester University Press, 8 de novembre de 2003, p. 1984–1985. ISBN 978-0-7190-5976-6.
↑ Escales, Carme «Cesc Gelabert: «En el Putxet, lo que más me gusta es salir a caminar»». El Periódico, 25-04-2017 [Consulta: 17 agost 2017].
↑ Vinyoli, Albert. Mestres de mestres. Meteora, 18 de juny de 2013, p. 29–35.
↑ «Barcelona lliura la Medalla d'Or al Mèrit Cultural als ballarins i coreògrafs Cesc Gelabert i Anna Maleras, i al Mèrit Científic a la Facultat de Nàutica de Barcelona : Servei de Premsa». [Consulta: 15 gener 2021].

Bibliografia

Pàgina oficial de la companyia Gelabert-Azzopardi
Gelabert Azzopardi 30 Anys, editorial Liquid Limits, Barcelona, 2010, ISBN 978-84-614-2837-3

Enllaços externs

Fandango, solo de Cesc Gelabert, vídeo a youtube.com
Cesc Gelabert, Preludis Entrevista per al programa de TV MandragoraBCN, 2002, vídeo a youtube.com

[1] «Cesc Gelabert». España es Culturaː Artistas y creadores / Arte contemporáneo. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 17 agost 2017].

[Delgado2003-2] Delgado, Maria M. 'Other' Spanish Theatres: Erasure and Inscription on the Twentieth Century Spanish Stage. Manchester University Press, 8 de novembre de 2003, p. 1984–1985. ISBN 978-0-7190-5976-6.

[3] Escales, Carme «Cesc Gelabert: «En el Putxet, lo que más me gusta es salir a caminar»». El Periódico, 25-04-2017 [Consulta: 17 agost 2017].

[Vinyoli2013-4] Vinyoli, Albert. Mestres de mestres. Meteora, 18 de juny de 2013, p. 29–35.

[5] «Barcelona lliura la Medalla d'Or al Mèrit Cultural als ballarins i coreògrafs Cesc Gelabert i Anna Maleras, i al Mèrit Científic a la Facultat de Nàutica de Barcelona : Servei de Premsa». [Consulta: 15 gener 2021].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]