Cetineïta

Cetineïta
Cetineita vermella
Fórmula química	(K,Na)₆Sb₁₂3+(Sb3+S₃)₂O18(OH)0.5·5,5H₂O
Localitat tipus	Mina Le Cetine di Cotorniano (mina Le Cetine; mina Cetine; Rosia), Chiusdino, província de Siena, Toscana, Itàlia,
Classificació
Categoria	sulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.	2.MA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	2.MA.05
Dana	2.13.3.1
Heys	24.1.2
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 14,2513(3) Å; c = 5,5900(1) Å;
Grup puntual	6 - piramidal
Color	vermell-taronja
Exfoliació	bona - en {1000}
Tenacitat	sèctil
Duresa	3,5
Lluïssor	resinosa
Color de la ratlla	taronja
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	4,21 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Pleocroisme	feble
Impureses comunes	S, Si
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1986-019
Any d'aprovació	1986
Símbol	Cet
Referències

La cetineïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Anomenada així per la seva localitat tipus, a la mina Cetine, 20 km al sud oest de Siena, Toscana, Itàlia.

Classificació

La cetineïta es troba classificada en el grup 2.MA.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (2 per a Sulfurs i sulfosals (sulfurs, selenurs, tel·lururs; arsenurs, antimonurs, bismuturs; sulfarsenits, sulfantimonits, sulfbismutits, etc.); M per a Oxysulfosals i A per a Oxysulfosals d'àlcalis i alcalins de terres; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 2.13.3.1 (2 per a Sulfurs i 13 per a Oxysulfurs; 3 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).

Característiques

La cetineïta és un sulfur de fórmula química (K,Na)₆Sb₁₂³⁺(Sb³⁺S₃)₂O₁₈(OH)_0.5·5,5H₂O. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5.

Formació i jaciments

S'ha descrit a Europa, i a l'Àsia. Es pot trobar en dipòsits d'antimoni, en evaporites altament silicificades, o que ha estat rostida, resistint molt de temps.

Bibliografia

• Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte (1987): 419.
• American Mineralogist: 73: 398-404.
• American Mineralogist: 74: 1399-1400.