Chalossa
Tipus | regió natural de França ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Geografia | ||||
Part de | ||||
La Chalossa —tot i que hauríem de dir-ne Shalossa— (en occità Shalòssa) és una comarca occitana, a la Gascunya, a l'est de Dacs i a l'oest de Tursan. La capital històrica fou anomenada Doasit o Aulès. La principal ciutat és Sent Sever (Landes).[1][2]
Història
[modifica]Hi podem trobar la primera representació elaborada d'un rostre humà amb la Venus de Brassempouy, una joia del Paleolític superior.[3]
Durant l'edat mitjana, l'Abadia de Saint-Sever va ser un poderós centre espiritual, econòmic, polític i artístic, integrat en la ruta dels Camins de Sant Jaume a França.[4] El manuscrit del Beatus de Saint-Sever es conserva avui a la Biblioteca Nacional de França (Ms. Lat. 8878).[5]
El nom “Chalosse” designava dos arxiprestats, un depenent de la diòcesi de Dax1 i l'altre de la diòcesi d'Aire7,8.
Dacs era la capital d'una subdivisió administrativa amb els romans, el país de tarbel·les,[6] però vers el segle iv fou subdividida i es va formar una nova divisió administrativa a l'entorn de la ciutat d'Aturensium (Aire). Així la regió de Chalossa va quedar dividida entre Dacs i Aire. Més tard es van formar els bisbats i la part oriental va quedar integrada en el de Tursan (Pagus Aturensis).[7] Al segle xii el bisbat d'Aire es va dividir en dos arxidiaconats, el de Marsan (a la dreta del riu Ador) i el de Tursan, i la comarca de Chalossa va quedar integrat en aquest darrer amb dos arxiprestats el de Tursan i el de Doasit.
Políticament va quedar inclosa en el vescomtat de Tursan i a la seva extinció el 1120 el país fou infeudat als bisbes d'Aire. Va formar un arxiprestat fins a la revolució.[8]
Llista d'arxiprestes
[modifica]- Desconeguts vers 1200-1550
- B. Arnaut deu Cassiet 1270
- Johan de Castaignet vers 1415
- Gaspard d'Ornezan 1561-1572
- Guillem de Vic vers 1587
- Henry de Candalle vers 1610 (senyor de Doazit)
- Christophle de Cloche vers 1611-1612
- Helie Joseph Sanguinet 1617-1628
- Bernard Dubroca 1630-1644
- Raimond de Justes 1644-1660
- Jean Despois 1660-1661
- Raymond Decès 1661-1681
- Jean-César Decès 1681-1686
- Jean de Sainct-Espès 1689-1700
- Jean de Sainct-Girons 1700-1710
- Pierre de Mora 1731-1754
- Simon de Mora 1754-1791, suspès el 28 de febrer de 1791
- Pierre Darcet, 1791, renuncia
- Vacant 1791-1801
Referències
[modifica]- ↑ «Portrait de la Chalosse» (en francès). Atlas des paysages des Landes, 03-10-2022. Arxivat de l'original el 2024-08-11. [Consulta: 2 febrer 2025].
- ↑ Papy, Louis «La Chalosse». Annales de Géographie, 40, 225, 1931, pàg. 239–258. ISSN: 0003-4010.
- ↑ Simonet, Aurélien «La Dame de Brassempouy et la grotte du Pape (Landes, France) : synthèse des données archéologiques». Archéologie des Pyrénées Occidentales et des Landes, 33, 2021, pàg. 3–28.
- ↑ «Routes of Santiago de Compostela in France». UNESCO World Heritage Convention. [Consulta: 25 febrer 2002].
- ↑ Klein, Peter «Le Beatus de Saint-Sever. Contexte historique et iconographique». Cahiers de Fanjeaux, 51, 1, 2016, pàg. 13–36. DOI: 10.3406/cafan.2016.2247.
- ↑ Jullian, Camille. Histoire de la Gaule: Tome 1 (en francès). BoD - Books on Demand, 2022-08-17, p. 170. ISBN 978-2-38508-009-9.
- ↑ lettres, une Société de savants et de gens de. La grande encyclopédie: inventaire raisonné des sciences, des lettres et des arts par une Société de savants et de gens de lettres (en francès). Société anonyme de la Grande encyclopédie, 1885, p. 534.
- ↑ Iglesias, Hector «Sur l'origine présumée du fractionnement dialectal de la langue basque» (en francès). Arse boletín anual del Centro Arqueólogico Saguntino, 43, 2011, pàg. in press 1.