Vés al contingut

Chappell Roan

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaChappell Roan
Imatge
(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(mul) Kayleigh Rose Amstutz Modifica el valor a Wikidata
19 febrer 1998 Modifica el valor a Wikidata (26 anys)
Altres nomsChappell Roan Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLos Angeles Modifica el valor a Wikidata
FormacióWillard High School (en) Tradueix
Centre Interlochen de les Arts Modifica el valor a Wikidata
Alçada157 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, compositora de cançons Modifica el valor a Wikidata
Activitat2014 Modifica el valor a Wikidata -
GènereSynthpop, pop i música electrònica Modifica el valor a Wikidata
Influències
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficAtlantic Records
Island Records Modifica el valor a Wikidata
Lloc webiamchappellroan.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm11490513 TMDB.org: 4528424
Facebook: 621572301209478 X: ChappellRoan Instagram: chappellroan Threads: chappellroan Youtube: UCTKTRVaWrythRIGNfZYBp2A TikTok: chappellroan Soundcloud: chappellroan Spotify: 7GlBOeep6PqTfFi59PTUUN Apple Music: 1264818718 Last fm: Chappell+Roan Musicbrainz: 56a55378-f155-48de-80a5-d80104221267 Discogs: 6360106 Deezer: 12945219 Modifica el valor a Wikidata

Kayleigh Rose Amstutz (Willard, Missouri, 19 de febrer de 1998),[1] coneguda professionalment com a Chappell Roan, és una cantant i compositora estatunidenca de Missouri. Treballant amb el col·laborador Dan Nigro, moltes cançons del seu àlbum de debut estan inspirades en el synth-pop dels anys vuitanta i els èxits pop de principis dels anys 2000. La seua estètica està molt influenciada per les drag queens, i la seua música i el seu estil d'actuació s'han descrit com "campy".[2]

Quan tenia 17 anys, Roan va penjar una cançó original, "Die Young", a YouTube.[3] Va signar amb Atlantic Records poc després.[4] El 2017, va publicar el seu EP debut, School Nights.[5] El seu senzill "Pink Pony Club" del 2020, una sortida estilística dels seus primers llançaments, va ajudar a l'ascens inicial de Roan a la prominència.[6] Va ser acomiadada d'Atlàntic aquell mateix any.[7][8]

Després d'un breu descans, va publicar una sèrie de cançons de manera independent el 2022.[9] El seu àlbum debut, The Rise and Fall of a Midwest Princess, es va publicar a través de Island Records el 2023.[10] L'àlbum es va incloure en diverses llistes dels millors àlbums de l'any 2023.[11][12][13] Després de la seua obertura per a Guts World Tour d'Olivia Rodrigo i les actuacions a Coachella a principis del 2024, Roan va créixer en popularitat.[14][15][16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Paz, Keylee. «Chappell Roan Celebrates Birthday with a Euphoric Performance at Bronze Peacock in Houston» (en anglès americà). Coog Radio, 21-02-2023. Arxivat de l'original el April 24, 2024. [Consulta: 11 abril 2024].
  2. ↑ Sessoms, Janelle. «Chappell Roan is Leading a 'Maximalism Moment' in Beauty, According to Her Makeup Artist» (en anglès). Fashionista, 05-06-2024. [Consulta: 11 juny 2024].
  3. ↑ «Troye Sivan Saw Chappell Roan's Success Coming a Decade Ago» (en anglès americà). Them, 22-04-2024. [Consulta: 28 abril 2024].
  4. ↑ Daw, Stephen (December 20, 2022). «Chappell Roan's Big Year: How the DIY Indie-Pop Star 'Casual'-ly Thrived in Her Post-Label Era». Billboard (en en-US). Arxivat de l'original el November 15, 2023. 
  5. ↑ Daw, Stephen (December 20, 2022). «Chappell Roan's Big Year: How the DIY Indie-Pop Star 'Casual'-ly Thrived in Her Post-Label Era». Billboard (en en-US). Arxivat de l'original el November 15, 2023. 
  6. ↑ Levine, Nick. «Chappell Roan: the pop supernova who feels like one of the 'Drag Race' girls» (en anglès britànic). NME, 05-02-2024. Arxivat de l'original el April 26, 2024. [Consulta: 26 abril 2024].
  7. ↑ Spanos, Brittany (October 27, 2022). «Chappell Roan Is the Independent 'Thrift Store Pop Star' Ready to Take Over the World». Rolling Stone (en en-US). Arxivat de l'original el March 12, 2023. 
  8. ↑ «Exclusive Interview with 'Chappell Roan'» (en anglès americà). Illustrate Magazine, 19-06-2022. [Consulta: 28 abril 2024].
  9. ↑ Fromson, Audrey. «Chappell Roan on Making Pop Music and Giving Back». Vanity Fair, 18-09-2023. Arxivat de l'original el November 9, 2023. [Consulta: 17 gener 2024].
  10. ↑ Carter, Daisy. «Chappell Roan shares new track 'HOT TO GO!'» (en anglès). DIY, 11-08-2023. Arxivat de l'original el October 5, 2023. [Consulta: 5 octubre 2023].
  11. ↑ «The 27 best albums of 2023» (en anglès). The A.V. Club, 13-12-2023. [Consulta: 27 desembre 2023].
  12. ↑ «The 10 Best Albums of 2023». TIMEen. 2023-12-05. 
  13. ↑ Glicksman, Josh (2023-12-06). «The 50 Best Albums of 2023: Staff List». Billboard (en en-US). 
  14. ↑ Blistein, Jon (2024-04-03). «Chappell Roan Lectured at Harvard and Bid Farewell to Olivia Rodrigo's 'Guts' Tour». Rolling Stone (en en-US). 
  15. ↑ Denis, Kyle; Lipshutz, Jason; Unterberger, Andrew (2024-02-28). «Olivia Rodrigo's Streams Rise Following Guts World Tour Kickoff — And Opener Chappell Roan's Are Up Even More». Billboard (en en-US). 
  16. ↑ Jocelyn, Hannah (2024-04-18). «Not Just 'Luck': Why Queer Pop Star Chappell Roan Broke Through to the Hot 100, And Why It Matters». Billboard (en en-US). Arxivat de l'original el April 18, 2024. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chappell_Roan&oldid=34295619»