Vés al contingut

Charles Édouard Guillaume

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Charles Edouard Guillaume)
Plantilla:Infotaula personaCharles Édouard Guillaume

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement15 febrer 1861 Modifica el valor a Wikidata
Fleurier (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 juny 1938 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Sèvres (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCimetière de Fleurier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Director Oficina Internacional de Pesos i Mesures
1915 – 1936 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióETH Zürich
Universitat de Zúric Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísic, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOficina Internacional de Pesos i Mesures Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeEmilie Marie Anne Taufflieb Modifica el valor a Wikidata
Premis


Find a Grave: 218999463 Modifica el valor a Wikidata

Charles Édouard Guillaume (Fleurier, Suïssa, 1861 - Sèvres, França, 1938) fou un físic suís guardonat l'any 1920 amb el Premi Nobel de Física.

Biografia

[modifica]

Nascut el 15 de febrer de 1861 a la ciutat suïssa de Fleurier, va estudiar física a l'Institut Politècnic de Neuchatel i a la Universitat de Zúric. Va entrar al servei de l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures de Sèvres l'any 1883 i en va ser nomenat director adjunt l'any 1902, per esdevenir-ne director el 1915.

Guillaume morí el 13 de juny de 1938 a la població francesa de Sèvres.

Recerca científica

[modifica]

Guillaume va iniciar treballant al costat de Kristian Birkeland, descobridor de l'aurora boreal. Va treballar a l'Observatori de París, secció de Meudon, duent a terme diversos experiments relatius a mesuraments termostàtics, i fou el primer a determinar la temperatura correcta de l'espai.

Fou guardonat l'any 1920 amb el Premi Nobel de Física pel seu descobriment d'un aliatge d'acer i níquel, conegut amb el nom d'invar. Aquest aliatge té un coeficient de dilatació tèrmic molt petit, el que permet utilitzar-lo per en rellotges i patrons per a mesures geodèsiques.

Treballs publicats

[modifica]
  • La Température de L'Espace, La Nature, volume 24, 1896.
  • Études thermométriques. 1886.
  • Traité de thermométrie. 1889.
  • Unités et Étalons. 1894.
  • Les rayons X. 1896.
  • Recherches sur le nickel et ses alliages. 1898.
  • La vie de la matière. 1899.
  • La Convention du Mètre et le Bureau international des Poids et Mesures. 1902.
  • Les applications des aciers au nickel. 1904.
  • Des états de la matière. 1907.
  • Les récents progrès du système métrique. 1907, 1913.
  • Initiation à la Mécanique.

Enllaços externs

[modifica]