1886
| Tipus | any civil i any comú que comença en divendres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1886 (mdccclxxxvi) |
| Islàmic | 1304 – 1305 |
| Xinès | 4582 – 4583 |
| Hebreu | 5646 – 5647 |
| Calendaris hindús | 1941 – 1942 (Vikram Samvat) 1808 – 1809 (Shaka Samvat) 4987 – 4988 (Kali Yuga) |
| Persa | 1264 – 1265 |
| Armeni | 1335 |
| Rúnic | 2136 |
| Ab urbe condita | 2639 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1850 1860 1870 - 1880 - 1890 1900 1910 | |
| Anys | |
| 1883 1884 1885 - 1886 - 1887 1888 1889 | |
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1 de març,
- Sitgesː surt el primer número de L'Eco de Sitges, un dels setmanaris locals més antics de Catalunya.[1]
- Tarragona: es funda el Club Gimnàstic al Café del Centro, a la Rambla Nova.[2]
- 11 de setembre: Primera commemoració de la diada nacional.
- 21 d'octubre - Barcelona: Es crea el Centre Escolar Catalanista.
- 9 de novembre - Vilanova i la Geltrú: En un temporal de mar es perd la majoria de les barques de pesca que havien sortit aquell dia. El fet es recorda encara com l'"any dels negats".[3][4][5]
- Barcelona: es funda la Cambra de Comerç.
- Primer número de la revista anarquista Acràcia.
- Valentí almirall escriu Lo Catalanisme.
- Jacint Verdaguer escriu Canigó.
- Resta del món
- 3 de març - Bucarest (Romania): se signat el Tractat de Bucarest pel qual es posa fi a la guerra entre Sèrbia i Bulgària.
- 1 de maig - Chicago (Illinois, EUA): milers d'obrers s'hi declaren en vaga per reclamar una jornada laboral de 48 hores setmanals: serà l'origen de la celebració del Primer de Maig.
- 4 de maig -Chicago: Ocorre la Revolta de Haymarket, fet històric del moviment obrer on es reivindicà la jornada laboral de vuit hores. D'aquí sortiren els anomenats “Màrtirs de Chicago” i la commemoració del Primer de Maig.[6]
- Josephine Cochrane inventa el rentavaixelles.
- Atlanta (Geòrgia, EUA): John Pemberton serveix el primer got de Coca-cola com a beguda medicinal.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 23 de març, Gràcia, Barcelona: Josep Maria de Sucre i de Grau, crític d'art, escriptor i pintor (m. 1969).
- 7 d'abril, La Granadella, les Garrigues: Emili Pujol i Villarrubí, músic català (m. 1980).[7]
- 14 d'abril, Tornabous, Província de Lleida: Salvador Seguí i Rubinat, conegut com el «Noi del Sucre», anarcosindicalista (m. 1923).[8]
- 26 d'abril, Roda de Ter: Tecla Sala i Miralpeix, empresària catalana.[9]
- 7 de maig, Sorbas, Almeriaː Carmen García de Castro, mestra de la II República, directora de l'E. Normal de València, depurada (m.1969).[10]
- 15 de setembre, Barcelona: Joaquim Folch i Torres, museòleg, historiador i crític d'art.
- 24 d'octubre, Barcelonaː Emma Chacón i Lausaca, pianista i compositora catalana establerta al País Basc (m. 1972).[11]
- 5 de novembre, Illa, Rosselló: Josep Sebastià Pons, escriptor nord-català (m. 1962).
- 29 de novembre, València: Francisco Javier Goerlich Lleó, arquitecte valencià.
- 6 de desembre, Sabadell: Amadeu Aragay i Daví, polític, empresari i sindicalista català.
- 23 de desembre, Tornabous, l'Urgell: Salvador Seguí i Rubinat “el Noi del Sucre”, anarquista lleidatà.
- Barcelona: Elvira Malagarriga i Ormart, pintora catalana de retrats, paisatges i flors (m. 1938).[12]
- Resta del món
- 2 de gener, Hamilton, Ontario, Canadà: Florence Lawrence, actriu de cinema mut, la primera gran estrella cinematogràfica.[13]
- 10 de gener, Oriolː Nadejda Udaltsova, artista russa, representant prominent de l'avantguarda russa en pintura (m. 1961).[14]
- 30 de gener, Rianxo, Galícia: Alfonso Rodríguez Castelao, polític, escriptor, pintor i dibuixant gallec (m. 1950).
- 10 de febrer, Tòquio, Japó: Raichō Hiratsuka, activista social, escriptora i pionera del femenisme al Japó (m.1971).
- 26 de febrer, Nova York: Josephine de Boer, filòloga estatunidenca, pionera dels estudis de catalanística a Nord-amèrica (m. 1972).[15]
- 15 de març, Hammelev: Gerda Wegener, pintora i il·lustradora eròtica danesa (m. 1940).[16]
- 24 de març, Highland Park, Illinois (EUA): Edward Weston fotògraf estatunidenc (m. 1958)[17]
- 28 de març,
- Horodok, a l'Imperi rus, actual Ucraïnaː Clara Lemlich, sindicalista i sufragista americana (m. 1982).[18]
- Madrid: Gloria Giner de los Ríos, professora espanyola de la Institució Lliure d'Ensenyament, exiliada a USA.[19]
- 13 d'abril, La Haia Anna-Louisa-Geertruida Bosboom-Toussaint, escriptora neerlandesa.
- 16 d'abril, Hamburg (Alemanya): Ernst Thälmann, líder del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) durant bona part de la República de Weimar (m. 1944)[20]
- 26 d'abril, Columbus (Geòrgia): Ma Rainey, cantant de blues (m. 1939).[21]
- 3 de maig, Rouen, Normandia, França: Marcel Dupré, compositor francès (m. 1971).[22]
- 17 de maig, Madrid, Espanya: Alfons XIII, rei d'Espanya (1902-1931) fins que abdicà després de la proclamació de la Segona República Espanyola (m. 1941).[23]
- 27 de maig, Gant, Bèlgica: Joseph François Piscador, arquitecte.
- 2 de juny, Ciutat Lerdo, Durango, Mèxicː Hermila Galindo, política, feminista i sufragista mexicana (m. 1954).[24]
- 18 de juny, Mobberley (Anglaterra): George Mallory, alpinista anglès que va participar en les tres primeres expedicions que es proposaren escalar l'Everest (m. 1924).[25]
- 29 de juny, Ciutat de Luxemburg (Luxemburg): Robert Schuman, polític francès, considerat "pare d'Europa", conegut per la Declaració Schuman (m. 1963).[26]
- 30 de juliol, Madràsː Muthulakshmi Reddy, metgessa i reformadora social índia (m. 1968).[27]
- 30 d'agost, Gant, Bèlgica: George Minne, escultor i dibuixant.
- 1 de setembre, Capivari, São Paulo: Tarsila do Amaral, pintora modernista, figura emblemática de la pintura del Brasil (m. 1973).[28]
- 16 de setembre, Estrasburg, imperi Alemany: Jean Arp, escultor, poeta i pintor alsacià (m. 1966).[29]
- 25 de setembre, Vitòria, Euskadi: Jesús Guridi Bidaola, compositor basc (m. 1961).
- 24 d'octubre, Montevideo: Delmira Agustini, escriptora uruguaiana, una de les més importants de l'Amèrica Llatina.[30]
- 6 de novembre, New Haven, Connecticutː Ida Barney, astrònoma americana que enregistrà 150.000 estrelles (m. 1982).[31]
- 13 de novembre, Hannover, Baixa Saxònia: Mary Wigman, coreògrafa i ballarina alemanya de dansa expressionista.[32]
- 20 de novembre, Viena, Imperi austrohongarès: Karl von Frisch, etòieg austríac, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1973 (m. 1982).
- 24 de novembre, Indianapolis, Estats Units: Margaret Anderson, fundadora, editora i redactora de la revista d'art i literatura The Little Review (m. 1973).[33]
- 3 de desembre - Örebro (Suècia): Manne Siegbahn, físic suec, Premi Nobel de Física de 1924 (m. 1978).
- 8 de desembre, Guanajuato, Mèxic: Diego Rivera, muralista mexicà (m. 1957).
- 25 de desembre, Al-Jamaliyah: Malak Hifni Nasif, mestra i escriptora i feminista egípcia.[34]
- Copenhaguen: Michael Listov Saabye, pedagog i músic danès.
- Estats Units: Benjamin Burton Gillette, organista.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 29 d'agost - Barcelonaː Elena D'Angri, cantant operística grega, que visqué a Barcelona.[35]
- 9 de novembre - Perpinyà, Rosselló: Andreu Toron i Vaquer, músic i constructor d'instruments rossellonès, inventor de la tenora moderna (m. 1815).
- Resta del món
- 25 de gener - Santa Rosa de Colmo (Quintero, Xile): Benjamín Vicuña Mackenna, historiador i polític xilè.
- 13 d'abril - La Haia: Anna-Louisa-Geertruida Bosboom-Toussaint, escriptora neerlandesa.[36]
- 5 de maig, Anvers: Jean Louis Gobbaerts, pianista.
- 15 de maig - Amherst, Massachusetts, EUA: Emily Dickinson, poetessa americana. Una figura important en la poesia americana del segle xix. (n. 1830).[37]
- 23 de maig -Berlín (Alemanya): Leopold von Ranke, historiador alemany, un dels més importants historiadors del segle xix i considerat comunament com el pare de la historiografia científica (n. 1795).[38]
- 13 de juny - Llac Starnberg, Baviera: Lluís II de Baviera, rei de Baviera (n. 1845).[38]
- 13 de juliol - Milàː Clara Maffei, salonnière i mecenes italiana (n. 1813).[39]
- 31 de juliol - Bayreuth (Alemanya): Franz Liszt, compositor i pianista hongarès (n. 1811).[40]
- 18 de novembre - Nova York (EUA): Chester Alan Arthur, militar, advocat, 21è president dels Estats Units. (n. 1829).[41]
- 20 de novembre, Londresː Rebecca Solomon, pintora anglesa prerafaelita interessada a denunciar la injustícia social (n. 1832).[42]
- Harar: Giovanni Battista Licata, científic i explorador.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ «L'Eco de Sitges | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Història. Els inicis». Gimnàstic de Tarragona. [Consulta: 5 gener 2021].
- ↑ bienve. «llegendes de la mar vilanovina», 23-03-2010. [Consulta: 4 juny 2024].
- ↑ «L’ANY DELS NEGATS – Masia d'en Cabanyes». [Consulta: 4 juny 2024].
- ↑ Geltrú, Ajuntament de Vilanova i la. «El Ple aprova nomenar com a carrer de l'Any dels Negats, el que fins ara era carrer de la Boia». [Consulta: 4 juny 2024].
- ↑ «Haymarket Affair | History, Aftermath, & Influence» (en anglès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Emili Pujol i Vilarrubí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Salvador Seguí i Rubinat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Marcè, Matilde «Catalanes que han fet història. Tecla Sala i Miralpeix». Xipreret (Butlletí de l'Ateneu de Cultura Popular), núm. 327, 7-2009, pàg. 2 i 3.
- ↑ Agulló Díaz, Mª Carmen. Mestres valencianes republicanes: Les llums de la República. Universitat de València, 2020-04-21. ISBN 978-84-9134-586-2.
- ↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «Emma Chacón y de Lausaca». Real Academia de la Historia. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Elvira Malagarriga Armart». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 1r agost 2015].
- ↑ Brown, Kelly. «Florence Lawrence». Women Film Pioneers Project. Biblioteques de la Universitat de Colúmbia, 2013. [Consulta: 2 novembre 2020].
- ↑ Sarabianov, Andrei D. «Nadezhda Andreyevna Udaltsova» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ Gulsoy, Joseph; Solà-Solé, Josep M. Catalan studies: volume in memory of Josephine de Boer / Estudis sobre el català: volum en memòria de Josephine de Boer. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans i Borràs Edicions, 1977, p. 304 pàg. (Lacetania, 4). ISBN 84-7413-961-9.
- ↑ «Gerda Wegener». Biography, 12-04-2019. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «¿Quién es esa chica que dijo “huelga general”?» (en castellà). La Izquierda Diario. Celeste Murillo, 26-11-2021. [Consulta: 10 maig 2022].
- ↑ Ruíz-Manjón, Octavio. «Gloria Giner de los Ríos» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 desembre 2024].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ma Rainey | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/musdico/Marcel_Dupr�/167365 Encyclopédie Larousse en ligne - Marcel Dupré]» (en francès). [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ García de Cortázar, Fernando.. Breve historia de España. Nueva ed. act. Madrid: Alianza Editorial, 2017. ISBN 978-84-9104-756-8.
- ↑ López, Alberto «Hermila Galindo, pionera feminista y primera candidata a diputada federal» (en castellà). El País [Madrid], 02-06-2018. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «George Mallory | British explorer and mountaineer» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Robert Schuman» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Dr Muthulakshmi Reddy: A Pioneering Feminist» (en anglès). Live History India, 07-12-2018. [Consulta: 5 maig 2021].
- ↑ «Tarsila do Amaral | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Delmira Agustini» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ «Ida Barney (1886-1982) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 4 octubre 2021].
- ↑ «Mary Wigman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 setembre 2022].
- ↑ «Margaret Anderson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «NASIF, MALAK HIFNI» (en anglès). Islamicus, 27-05-2017. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ Giannis, Petsalis. «‘Ελενα D’Angri η Κερκυραία παγκόσμια mezzo soprano e contralto» (en gr). Museu de Corfú. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «A.L.G. Bosboom - Toussaint» (en neerlandès). Literatuurmuseum. [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Emily Dickinson | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ 38,0 38,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Del Beccaro, Felice. «CARRARA SPINELLI, Chiara (Clara)» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 6 febrer 2024].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Chester A. Arthur | Biography, Presidency, Accomplishments, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ Kirchen, Anita. «Rebecca Solomon» (en anglès). Jewish Women Archive. [Consulta: 26 setembre 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1886