Charles Ernest Beulé
Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 juny 1826 Saumur (França) |
Mort | 4 abril 1874 (47 anys) París |
Causa de mort | suïcidi |
Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 4 Grave of Beulé (en) |
Ministre de l'Interior de França | |
25 maig 1873 – 26 novembre 1873 ← Auguste Casimir-Perier – Jacques Victor Albert de Broglie → | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
8 febrer 1871 – 4 abril 1874 Circumscripció electoral: Maine i Loira | |
Dades personals | |
Formació | Escola Francesa d'Atenes (1849–) École Normale Supérieure (1845–1848) Collège-lycée Jacques-Decour |
Activitat | |
Camp de treball | Arqueologia |
Lloc de treball | París |
Ocupació | polític, numismàtic, mestre d'escola, antropòleg, arqueòleg, historiador de l'art |
Partit | orleanisme |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Cronologia | |
8 abril 1874 | funeral (abadia de Saint-Germain-des-Prés) |
Premis | |
Charles Ernest Beulé (29 de juny de 1826 -4 d'abril de 1874) va ser un polític i arqueòleg francès.
Biografia
[modifica]Nascut a Saumur, Maine-et-Loire, va ser educat a l'École Normale, i després a Moulins, va ser enviat a Atenes el 1851 com un dels professors de l'École Française d'allà.[1]
Ell va tenir la fortuna de descobrir la propylaea de l'acròpoli, i va publicar, L'Acropole d'Athènes. A la seva tornada a França va ser fet cavaller de la Légion d'honneur, professor d'arqueologia de la Bibliothèque Impériale, membre de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, i secretari perpetu de l'Académie des Beaux-Arts.[1]
En política va ser elegit membre de l'Assemblea Nacional Francesa el 1871 per part del partit orleanista. Entre maig i novembre de 1873 va ser ministre de l'Interior.[1]
Es va suïcidar el 4 d'abril de 1874.[1]
Obres
[modifica]Les seves obres més importants són: Études sur le Peloponnese (2nd edition 1875); Les Monnaies d'Athenes (publicat el 1858); L'Architecture au siècle de Pisistrate (publicat el 1860); i Fouilles à Carthage (publicat el 1861).[1]
Beulé també va ser l'autor de : Histoire de l'art grec avant Pericles, de 1870, i Le Proces des Cesars publicat entre 1867 i 1870.[1]
Referències
[modifica]- Atribució
- Aquest article incorpora text d'una publicació actualment en domini públic: Chisholm, Hugh, ed. (1911). Encyclopædia Britannica (11a ed.). Cambridge University Press.