Charles Rigoulot
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Charles Jean Rigoulot 3 novembre 1903 Le Vésinet (França) |
| Mort | 22 agost 1962 (58 anys) 14è districte de París (França) |
| Causa de mort | càncer |
| Sepultura | Cimetière Sud de Saint-Mandé (en)  |
| Alçada | 173 cm |
| Pes | 82 kg |
| Activitat | |
| Ocupació | aixecador de peses, pilot d'automobilisme, actor |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Esport | halterofília |
| Participà en | |
| 1924 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1924 |
| 24 Hores de Le Mans |
|
| Família | |
| Fills | Dany Rigoulot |
| Premis | |
 
| |
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Halterofília | |||
Representa:  França
| |||
Jocs Olímpics 
| |||
|
París 1924 | Pes semipesant | |
Charles Rigoulot (Le Vésinet, 3 de novembre de 1903 - 14è districte de París, 22 d'agost de 1962) fou un aixecador, lluitador, pilot de cotxes i actor francès que va competir durant les dècades de 1920 i 1930. Era pare de Dany Rigoulot, patinadora olímpica.[1]
El 1924 va prendre part en els Jocs Olímpics de París, on disputà la prova del pes semipesant, per a aixecadors amb un pes inferior a 82,5 kg, del programa d'halterofília. En ella guanyà la medalla d'or, per davant de Fritz Hünenberger i Leopold Friedrich.[1] Entre 1923 i 1926 va establir dotze rècords del món.[1][2] El 1924 fou la primera persona en aixecar, en dos temps, més de 400 lliures.
El 1932 Rigoulot passà al professionalisme i va treballar com a home fort al circ, com a actor i com a cantant al teatre. Com a lluitador professional va ser considerat "l'home més fort en el món" i lluità amb Henri Deglane i Strangler Lewis. Com a pilot de cotxes va competir a les 24 Hores de Le Mans de 1937.[1]
Durant la Segona Guerra Mundial va ser empresonat després de colpejar a un oficial nazi.[3] El 1953 es va convertir en director esportiu de la Distillery Cognac Ricar. Va morir d'atac de cor en 1962.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Charles Rigoulot Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 17 d'abril 2020. [Consulta: 30 gener 2017].
- ↑ Charles Rigoulot. chidlovski.net
- ↑ Wallechinsky, David (2004). The Complete Book of the Summer Olympics, Toronto: Sport Classic Books. ISBN 1-894963-34-2