Charles Yriarte
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 desembre 1832 París |
| Mort | 6 abril 1898 (65 anys) París (França) |
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Activitat | |
| Camp de treball | Literatura, periodisme i caricatura |
| Ocupació | periodista, traductor, caricaturista, dibuixant, escriptor, arquitecte, artista gràfic |
| Nom de ploma | marquis de Villemer |
| Premis | |
| |
Charles Yriarte (París, 1832 — 1898) va ser un pintor i crític d'art francès.[1]
Va ser deixeble de Constant-Dufeux i corresponsal a la Guerra d'Àfrica entre Espanya i el Marroc (1860). Allà va fer amistat amb Pedro Antonio de Alarcón, a qui il·lustrà el Diario de un testigo de la Guerra de África, i amb Marià Fortuny, sobre el qual va publicar una necrològica a la revista L'Art de París (1875) i posteriorment una biografia (1886). També va ser redactor en cap del Monde Illustré i conservador de les col·leccions de Richard Wallace. Publicà també, entre moltes altres, obres de divulgació artístiques com Goya, sa vie, son oeuvre (1867).
Referències
[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Charles Yriarte
- ↑ «Charles Yriarte». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.