Charles de Montalembert

Charles de Montalembert

Nom original	(fr) Charles Forbes René de Montalembert (fr) Charles de Montalembert
Biografia
Naixement	15 abril 1810 Londres
Mort	13 març 1870 (59 anys) París
Sepultura	cementiri de Picpus
9è Seient 21 de l'Acadèmia Francesa
9 gener 1851 – 13 març 1870 ← Joseph Droz – Enric d'Orleans →
Diputat de Doubs
23 abril 1848 – 29 maig 1857
Par de França
14 maig 1835 – febrer 1848
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Liceu Condorcet Lycée Henri-IV Collège Sainte-Barbe Collège-lycée Jacques-Decour
Activitat
Lloc de treball	París
Ocupació	polític, periodista, historiador, escriptor
Activitat	1830 - 1870
Membre de	Acadèmia Francesa (1851–1870) Société de l'histoire de France (1844–) Œuvre d'Orient (en) Commission sur l'assistance et la prévoyance publiques (fr) Société d'économie sociale (en) Comité des travaux historiques et scientifiques Académie des sciences, belles-lettres et arts de Besançon et de Franche-Comté Société pour l'abolition de l'esclavage (en) Acadèmia de Ciències d'Hongria Societat Històrica i Literària Polonesa
Obra
Localització dels arxius	University of Notre Dame Archives (en)
Família
Família	De Montalembert family (en)
Cònjuge	Anna de Mérode
Fills	Catherine de Montalembert
Pare	Marc-René de Montalembert

Charles Forbes René de Montalembert (15 d'abril de 1810, Londres, Anglaterra - 13 de març de 1870, París, França) fou un polític, periodista, historiador i publicista francès, destacat exponent del catolicisme liberal.

Antic deixeble de Lamennais, va voler contrarestar la influència dels intransigents dels organismes d'opinió, i cercar un públic més gran per a la seva proposta. Per això es va fer càrrec el 1855 de Le Correspondant, una revista mensual que des de feia més de 25 anys predicava l'aliança entre l'Església Catòlica i els liberals. Sota la seva direcció va arribar a tenir més de 3.000 subscriptors, gràcies a nous i antics aliats: Alfred de Falloux, Foisset, Albert de Broglie, Augustin Cochin, Henri Lacordaire i Frédéric Le Play.

Des del 1848 va ser parlamentari a les assemblees constituent i legislativa de la Segona República Francesa i del cos legislatiu del Segon Imperi Francès.

Defensava el principi de la llibertat de l'Església als règims liberals. Afirmava que el catolicisme era una religió prou forta i sòlida com per sobreviure sense el suport de monarques i de caps d'estat. Montalembert va forjar el lema de "L'Església lliure a l'estat lliure".