Charlotte Berend-Corinth
 Retrat de Charlotte Berend amb un Vestit Blanc, 1902, oli sobre tela, Stadtmuseum, Berlín (1902)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 maig 1880 Berlín (Alemanya) |
| Mort | 10 gener 1967 (86 anys) Nova York |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, litògrafa, dibuixant, model, escriptora |
| Membre de | |
| Nom de ploma | Behrend, Charlotte Berend-Corinth, Charlotte Corinth, Charlotte Berend? Corinth, Mrs. Lovis? |
| Participà en | |
| 1932 | Jocs Olímpics d'Estiu de 1932 |
| Família | |
| Cònjuge | Lovis Corinth (1903–) |
| Fills | Thomas Corinth, Wilhelmine Corinth |
| Pares | Ernst Berend i Hedwig Berend |
| Germans | Alice Berend |
 | |
Charlotte Berend-Corinth (25 de maig de 1880 – 10 de gener de 1967) fou una pintora i artista alemanya en la Secessió de Berlín. Es va casar amb el pintor alemany Lovis Corinth.
Vida
[modifica]Charlotte Berend va estudiar belles arts a l'Escola Reial d'Art a Berlín i al Berliner Kunstgewerbemuseum, va tindre de professora a Eva Stort i Max Schäfer. En 1901, fou la primera estudiant a l'escola d'art privada de Lovis Corinth, qui va enamorar-se d'ella. Va esdevindre la seua model per un nombre de pintures, incloent Retrat de Charlotte Berend en un Vestit Blanc. El 26 de març de 1903, va casar-se amb Corinth i va canviar el seu nom a Berend-Corinth. El 13 d'octubre el mateix any va néixer el seu fill Thomas Corinth, i la seua filla Wilhelmine Corinth va néixer el 13 de juny de 1909.[1][2][3][4]
Berend-Corinth va començar exposant les seues pintures a la Secessió de Berlín en 1906. Es va unir a la Secessió en 1912 i no la va deixar fins a la separació de l'associació Freie Secession dirigida per Max Liebermann quan Lovis Corinth esdevingué el nou director. Va pintar il·lustracions per a llibres per Max Pallenberg, Fritzi Massary, i Valeska Gert i va pintar retrats de Michael Bohnen, Werner Krauss, Paul Bildt i Paul Graetz. En els anys 1920 va donar suport a artistes joves dels teatres de Berlín. En 1919 Lovis Corinth va comprar una casa a Urfeld a Walchensee on ell i la seua muller es podrien retirar de la seua vida a Berlin. I fou ací, en la seua casa vora el llac a Urfeld, on va pintar paisatges, retrats, tot vivint retirats de l'escena artística activa. El seu marit va morir en 1925 de pneumònia durant un viatge als Països Baixos.[5][6]
Berend-Corinth va emigrar en 1933 als Estats Units d'Amèrica, on el seu fill Thomas ja vivia a Nova York. En 1958 va publicar un llibre de les pintures completes de Lovis Corinth, el qual va esdevindre en un estàndard i és encara hui d'ús, en una edició de 1992 de Béatrice Hernad.[5]
Berendt-Corinth va morir en 1967.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Martina Weinland: Charlotte Berend-Corinth (1875–1938). In: Paul Spies, Martina Weinland: Berlin – Stadt der Frauen. couragiert & feminin, 20 außergewöhnliche Biografien. Stiftung Stadtmuseum Berlin, 2016; S. 91–100. ISBN 978-3-939254-36-2
- ↑ Charlotte Berend-Corinth: Mein Leben mit Lovis Corinth. Paul List Verlag, München 1958; S. 116–118.
- ↑ Lothar Brauner: Petermannchen, 1902. In: Peter-Klaus Schuster, Christoph Vitali, Barbara Butts (Hrsg.): Lovis Corinth. Prestel München 1996; S. 149. ISBN 3-7913-1645-1.
- ↑ Lothar Brauner: Paddel-Petermannchen, 1902. In: Peter-Klaus Schuster, Christoph Vitali, Barbara Butts (Hrsg.): Lovis Corinth. Prestel München 1996; S. 148. ISBN 3-7913-1645-1.
- ↑ 5,0 5,1 Charlotte Berend-Corinth (1880–1967), Stiftung Stadtmuseum Berlin online, abgerufen am 14. Mai 2016
- ↑ Carl Georg Heise: Lovis Corinth – Bildnisse seiner Frau. Werkmonographien zur bildenden Kunst in Reclams Universal-Bibliothek Nr. 26, Reclam-Verlag, Stuttgart 1958; S. 4.
- ↑ Plantilla:Webarchiv (abgerufen am 15. Mai 2016)
Bibliografia
[modifica]- Pfefferkorn, Rudolf (1972). Die Berliner Secession. Eine Epoche deutscher Kunstgeschichte. Berlin: Haude & Spenersche Verlagsbuchhandlung
- Corinth, L., Schuster, P.-K., Vitali, C., & Butts, B. (1996). Lovis Corinth. Múnic: Prestel. ISBN 3-7913-1682-6