Charlotte Haldane
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Mercè Piqueras hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. Fou afegit el 2025. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 abril 1894  |
| Mort | 16 març 1969 (74 anys) |
| Formació | South Hampstead High School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme |
| Ocupació | escriptora, escriptora de ciència-ficció, biògrafa, periodista |
| Família | |
| Cònjuge | John Burdon Sanderson Haldane (1926–1945) John McLeod Burghes |
| Fills | Ronald John McLeod Burghes (  ) John McLeod Burghes |
| Pares | Joseph Franken i Mathilde Saarbach |
Charlotte Haldane ( cognom de naixement, Franken; Sydenham, Londres, 27 d'abril de 1894 - 16 de març de 1969) va ser una escriptora feminista britànica que va participar en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola.
Charlotte Franken va néixer a Sydenham, Londres, en una família d'immigrants jueus. El pare, Joseph, era un comerciant de pells alemany, que el 1906 va obrir una sucursal del seu negoci a Anvers, on tota la família es va traslladar. El projecte d'estudiar idiomes en una universitat que ella tenia es va truncar quan el negoci del seu pare va fer fallida.[1]
Charlotte Franken es va descriure com una «feminista i sufragista» des dels setze anys. Durant la Primera Guerra Mundial els seus pares van ser confinats, però el 1915 van emigrar als Estats Units.
El 1918 es va casar amb Jack Burghes, amb qui va tenir un fill, Ronnie. El 1920 es va incorporar al Daily Express com a periodista. Va defensar la reforma del divorci, el treball professional de les dones casades i un accés més fàcil a la anticoncepció.[2] El 1924 va entrevistar el biòleg JBS Haldane per al Daily Express, i aviat es van fer amics, amb qui es va casar el 1926, després de divorciar-se del seu marit. El mateix any, va escriure una novel·la distòpica, Man's World (El món dels homes), ambientada en una societat governada per una elit científica masculina que restringeix el nombre de dones que neixen. Des de l'adolescència les dones d'aquest món o bé es converteixen en «mares vocacionals» o, si no tenen interès per la maternitat, són esterilitzades pel govern i esdevenen «castrades». De vegades s'ha comparat aquesta novel·la amb altres novel·les distòpiques del període d'entreguerres, com ara Un món feliç d'Aldous Huxley.
El seu llibre de 1927 Motherhood and Its Enemies (La maternitat i els seus enemics) va rebre crítiques pels seus atacs a solteres i sufragistes per «devaluar la maternitat» i provocar «antagonisme sexual entre homes i dones». Malgrat el feminisme de Charlotte Haldane, Sheila Jeffreys considera aquest llibre «un clàssic antifeminista»
El 1937 Charlotte es va inscriure en el Partit Comunista de Gran Bretanya. Aleshores treballava com a redactora de la revista antifeixista Woman Today. Durant la Guerra Civil espanyola va participar en activitats de captació de fons en nom de les Brigades Internacionals, i va ser secretària honorària del Comitè d'Ajuda a Dependents i va ser recepcionista de reclutes a París. Més tard va fer de guia i intèrpret de Paul Robeson quan ell va recórrer Espanya durant la guerra. El fill del seu primer matrimoni, Ronny Burghes, també es va unir a les Brigades Internacionals, però la tardor de 1937 va ser ferit en un braç, i va tornar a Gran Bretanya.
El diari Daily Sketch va enviar Charlotte Haldane a Moscou per informar sobre el progrés dels soviètics en la defensa de la invasió alemanya de 1941 (anomenada Operació Barbarroja ). Va ser testimoni de les protestes camperoles contra col·lectivisme agrari i es va desil·lusionar amb la defensa monolítica del comunisme soviètic, en el qual el seu marit encara creia, i defensava escrivint-ne a Russian Newsreel. Els Haldane es van separar el 1942 i es van divorciar el 1945.
L'any 1949 va publicar Truth will out, un llibre autobiogràfic. Sobre la visita a Espanya que va fer el 1933, amb Haldane —aleshores el seu marit— va escriure:[1]
| « | La pobresa era tràgica. Malament a Còrdova, pitjor a Granada, quasi universal a Sevilla. A tot arreu hi havia depressió econòmica, mental i física. Hi va haver molta oposició local a la República, dirigida i organitzada per l'Església. La incompetència idealista natural del Govern va ser encoratjada pel sabotatge sistemàtic de cada projecte intentat. La població obrera masculina era gairebé unànimement anarquista. La CNT i particularment la FAI van ser els partits revolucionaris més forts. El socialisme i el comunisme, o més aviat la desviació trotskista d'aquest credo polític, eren minoritaris. Però gairebé tota la població femenina estava fermament vinculada a la política de l'Església, sota el domini espiritual i polític dels capellans. Sota tota aquella bellesa i atractiu del paisatge, l'arquitectura, la tradició, el romanç, hi havia la remor del terratrèmol polític que havia d’arribar. | » |
| — Charlotte Haldane, Truh will out | ||
Va passar els seus últims anys escrivint biografies de diversos personatges històrics.[3] Va morir el 16 de març de 1969 d'una pneumònia.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Simkin, John. «Charlotte Haldane» (en anglès). Spartacus Educational, 1997 i 2020. [Consulta: 3 gener 2025].
- ↑ W. D. Rubinstein; Michael Jolles; Hilary L. Rubinstein, The Palgrave dictionary of Anglo-Jewish history. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2011.ISBN 1403939101 (pp. 387–388)
- ↑ W. D. Rubinstein; Michael Jolles; Hilary L. Rubinstein, The Palgrave dictionary of Anglo-Jewish history. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2011.ISBN 1403939101 (pp. 387–388)