Charlotte Haldane
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 abril 1894  |
| Mort | 16 març 1969 (74 anys) |
| Formació | South Hampstead High School |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme |
| Ocupació | escriptora, escriptora de ciència-ficció, biògrafa, periodista |
| Família | |
| Cònjuge | John Burdon Sanderson Haldane (1926–1945) John McLeod Burghes |
| Fills | Ronald John McLeod Burghes (  ) John McLeod Burghes |
| Pares | Joseph Franken i Mathilde Saarbach |
Charlotte Haldane (cognom de naixement, Franken; Sydenham, Londres, 27 d'abril de 1894 - 16 de març de 1969) va ser una escriptora feminista britànica que va participar en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola.
Charlotte Franken va néixer a Sydenham, Londres, en una família d'immigrants jueus. La seva mare era americana i el pare era un comerciant de pells alemany, que el 1906 va obrir una sucursal del seu negoci a Anvers, on tota la família es va traslladar. El projecte que ella tenia d'estudiar idiomes en una universitat es va truncar quan el negoci del seu pare va fer fallida.[1] Aleshores, amb setze anys, va tornar a Londres, on va estudiar mecanografia i taquigrafia i va començar a treballar de secretària.[1] Charlotte Franken es va descriure com una «feminista i sufragista» des dels setze anys.[1] Durant la Primera Guerra Mundial els seus pares van ser confinats, però el 1915 els van permetre emigrar als Estats Units.[1]
El 1918, Charlotte Franken es va casar amb Jack Burghes, amb qui va tenir un fill, Ronnie. El 1920 es va incorporar al Daily Express com a periodista. Va defensar la reforma del divorci, el treball professional de les dones casades i un accés més fàcil a la anticoncepció.[2] El 1924 va entrevistar el biòleg JBS Haldane per al Daily Express; aviat es van fer amics i junts van crear una agència de notícies de ciència, a través de la qual difonien els nous avenços en ciència.[3]
El 1926, Frankens va casar-se amb JBS Haldane, després de divorciar-se del seu primer marit. El mateix any, va escriure una novel·la distòpica de ciència-ficció, Man's World (Un món d'homes), ambientada en una societat governada per una elit científica masculina que controla el nombre de dones que neixen, segons les necessitats de l'època. A més, hi ha dues categories de dones segons les seves característiques físiques i psíquiques: les «mares» i les «castrades». De vegades s'ha comparat aquesta novel·la amb altres novel·les distòpiques del període d'entreguerres, com ara Un món feliç d'Aldous Huxley.[4] Huxley, però, centra la seva novel·la en la classe social, mentre que Haldane ho fa en el gènere/sexe.[5]
El seu llibre de 1927 Motherhood and Its Enemies (La maternitat i els seus enemics) va rebre crítiques pels seus atacs a solteres i sufragistes per «devaluar la maternitat» i provocar «antagonisme sexual entre homes i dones». Malgrat el feminisme de Charlotte Haldane, aquest llibre ha estat considerat antifeminista.[5]
El 1937 Charlotte Haldane es va inscriure en el Partit Comunista de Gran Bretanya. Aleshores treballava com a redactora de la revista antifeixista Woman Today, que va dirigir a partir de 1939; era una publicació mensual del Comitè de Dones per la Pau i la Democràcia.[5] En esclatar la Guerra Civil espanyola va mostrar la seva solidaritat per la causa republicana i va mostrar-se crítica amb el Govern britànic per la seva neutralitat.[6] Va participar en activitats de captació de fons en nom de les Brigades Internacionals, i va ser secretària honorària del Comitè d'Ajuda a Dependents. A parís, sota el pseudònim de «Rita», va ser recepcionista de reclutes en representació del Partit Comunista. A finals de 1937 va fer de guia i intèrpret de Paul Robeson quan ell va recórrer Espanya durant la guerra.[6] El fill del seu primer matrimoni, Ronny Burghes, també es va unir a les Brigades Internacionals, però la tardor de 1937 va ser ferit en un braç, i va tornar al Regne Unit.[7]
Chalotte Haldane parlava anglès, alemany i francès i, a petició de la secció de dones de la Internacional Comunista, va col·laborar en l'organització del Congrés Internacional de Dones contra la Guerra i el Feixisme que es va celebrar a Marsella el maig 1938. Hi va participar activament, amb conferències en diverses llengües sobre «l'heroïsme i estoïcisme» de les dones espanyoles en la Guerra Civil.[8] El mateix any va ser convidada a viatjar a la Xina, on va impartir algunes conferències.[8]
El diari Daily Sketch va enviar Charlotte Haldane a Moscou per informar sobre el progrés dels soviètics en la defensa de la invasió alemanya de 1941 (anomenada Operació Barbarroja). Va ser testimoni de les protestes camperoles contra col·lectivisme agrari i es va desil·lusionar amb la defensa monolítica del comunisme soviètic, en el qual el seu marit encara creia, i defensava. De tornada a Londres va donar-se de baixa del Partit Comunista britànic.[1]
Els Haldane es van divorciar el 1945, després de separar-se el 1942, però ja feia uns anys que el seu matrimoni no anava bé. Segons va descriure ella mateixa anys després, en tornar de la Xina ja considerava divorciar-se, però un divorci entre dos membres del Partit Comunista Britànic hauria estat un escàndol.[8]
El 1942 va publicar Russian Newsreel, un llibre autobiogràfic que és una crònica del seu viatge a la URSS, però no hi parla dels motius pels quals va abandonar el Partit Comunista.[8] L'any 1949 va publicar Truth will out, que,també era un llibre autobiogràfic. Hi parla de la seva militància comunista i diu que els membres del Partit han d'estar disposats a servir de meres eines per als objectius del partit, ja siguin bons o diabòlics.[8] Sobre la visita a Espanya que va fer el 1933, amb Haldane —aleshores el seu marit— va escriure:[1]
| « | La pobresa era tràgica. Malament a Còrdova, pitjor a Granada, quasi universal a Sevilla. A tot arreu hi havia depressió econòmica, mental i física. Hi va haver molta oposició local a la República, dirigida i organitzada per l'Església. La incompetència idealista natural del Govern va ser encoratjada pel sabotatge sistemàtic de cada projecte intentat. La població obrera masculina era gairebé unànimement anarquista. La CNT i particularment la FAI van ser els partits revolucionaris més forts. El socialisme i el comunisme, o més aviat la desviació trotskista d'aquest credo polític, eren minoritaris. Però gairebé tota la població femenina estava fermament vinculada a la política de l'Església, sota el domini espiritual i polític dels capellans. Sota tota aquella bellesa i atractiu del paisatge, l'arquitectura, la tradició, el romanç, hi havia la remor del terratrèmol polític que havia d’arribar. | » |
| — Charlotte Haldane, Truh will out | ||
En els dos llibres, però, va deixar clar que la seva intenció no era criticar la ideologia comunista, sinó l'estalinisme.[8]
Va passar els seus últims anys escrivint biografies de diversos personatges històrics.[9] Va morir el 16 de març de 1969 d'una pneumònia.
Tot i haver estat la primera dona corresponsal de guerra al Regne Unit, d'haver publicat més de cinc novel·les i tres obres autobiogràfiques el seu nom va quedar oblidat durant molt de temps. Fins i tot alguns resums biogràfics de J.B.S Haldane esmenten la seva segona esposa, però ometen el nom de Charlotte Haldane.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Simkin, John. «Charlotte Haldane» (en anglès). Spartacus Educational, 1997 i 2020. [Consulta: 3 gener 2025].
- ↑ W. D. Rubinstein; Michael Jolles; Hilary L. Rubinstein, The Palgrave dictionary of Anglo-Jewish history. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2011.ISBN 1403939101 (pp. 387–388)
- ↑ Simkin, John. «Charlotte Haldane» (en anglès). Spartacus Educational. [Consulta: 30 gener 2025].
- ↑ Hartley, 2018, p. 6.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Squier, Susan M. «Sexual Biopolitics in Man's World: The Writings of Charlotte Haldane» (pdf) (en anglès). Forgotten Radicals: British Women Writers, 1889-1939, 1993, pàg. 137-155 [Consulta: 13 febrer 2025].
- ↑ 6,0 6,1 «Haldane, Charlotte». SIDBRINT - Universitat de Barcelona. [Consulta: 12 febrer 2025].
- ↑ «Burgess, Ronald». SIDBRINT - Universitat de Barcelona. [Consulta: 13 febrer 2025].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Hurtley, Jacqueline A.; Russell, Elizabeth «Women Against Fascism: Nancy Cunard and Charlotte Haldane» (pdf) (en anglès). Bells: Barcelona English language and literature studies, 1996, pàg. 43-52 [Consulta: 30 gener 2025].
- ↑ W. D. Rubinstein; Michael Jolles; Hilary L. Rubinstein, The Palgrave dictionary of Anglo-Jewish history. Basingstoke: Palgrave Macmillan, 2011.ISBN 1403939101 (pp. 387–388)
Bibliografia
[modifica]Baxell, Richard. The British Battalion of the International Brigades in the Spanish Civil War 1936-1939 (pdf) (tesi) (en anglès). University of London, 21-12-2001 [Consulta: 13 febrer 2025].
Hartley, Allegra. Mothers in A Man's World: Masculinity, maternity, and science in Charlotte Haldane's interwar fiction (pdf) (tesi) (en anglès). University of Huddersfield, gener 2018 [Consulta: 9 febrer 2025].