Vés al contingut

Chelonoidis abingdonii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuChelonoidis abingdonii Modifica el valor a Wikidata

George el Solitari, una tortuga gegant de les Galápagos que, segons es sospita, va ser l'últim exemplar viu de la seva espècie.
Estat de conservació
Extint (2012 )
Taxonomia
SubespècieChelonoidis abingdonii Modifica el valor a Wikidata
Günther, 1877
Distribució
lang=
Mapa de les Illes Galápagos que indica les ubicacions de les espècies Modifica el valor a Wikidata

Chelonoidis abingdonii, anomenades en anglès Pinta Island tortoise [1] Pinta Giant Tortoise,[2] Abingdon Island Tortoise,[3] o Pinta Giant Tortoise,[2] és una espècie extinta que va habitar de manera endèmica a l'illa Pinta de les illes Galápagos, a l'Equador. És una de les deu espècies de tortugues gegants nadiues d'aquest arxipèlag.[3]

Va ser descrita per primera vegada per Albert Günther el 1877 i l'espècie es va extingir en morir el seu últim exemplar el 2012. Tot i així, 17 híbrids d'una primera generació van ser descoberts al 2012 al volcà Wolf de l'illa Isabela durant un viatge d'investigadors de la universitat estatunidenca de Yale. Com aquests espècimens eren joves, és possible que els seus pares encara es trobin vius.[4][5] L'espècie està classificada actualment com a extinta dins la llista vermella d'IUCN.[3]

El terme binomial abingdonii fa referència a l'altre nom amb el qual es coneix a l'illa Pinta: illa Abingdon. Integra el complex d'espècies denominat "complex Chelonoidis nigra".

Morfologia

[modifica]

Chelonoidis abingdonii està relacionada genèticament amb les espècies de San Cristóbal i Española. La seva cuirassa té la forma d'una cadira de muntar. La part anterior és més estreta i comprimida, i lleument elevada, mentre que la part posterior és més ampla i arrodonida. Donada la seva dieta composta per la vegetació alta de l'illa, el seu coll és allargat i pot elevar-se notablement per aconseguir les branques més elevades.[cal citació]

Taxonomia

[modifica]
Espècimen mort recollit al 1905–1906.

George el Solitari, juntament amb altres tortugues a l'illa Pinta, pertanyen a un gènere de 21 espècies. Les tortugues gegants es van estendre a la major part dels continents excepte a Austràlia i l'Antàrtida. No només les tortugues de Galápagos continuen sent les tortugues vives més grans, sinó que, a Galápagos, diferents poblacions van sobreviure a diverses localitats.

Diverses de les espècies supervivents de les tortugues Galápagos estan greument en perill. George el Solitari va ser l'exemple perfecte. Es diu que la disminució de la població va començar al segle xvii, a causa de bucaners i caçadors de balenes. Aquests caçaven les tortugues per a usar-les com a font de carn fresca i van matar unes 200.000 tortugues.

Albert Günther, qui va descriure Testudo abingdonii al 1877.

Aquesta espècie va ser descrita originalment al 1877 per l'herpetologista alemany nascut a Gran Bretanya Albert Günther, qui la va classificar amb el nom Testudo abingdonii, una nova espècie en el seu llibre The Gigantic Land -tortoises (Living and Extinct) a la Col·lecció del British Museum de Londres.[6][7] L'epítet específic, abingdonii , deriva de l'illa Abingdon, ara més comunament coneguda com a illa Pinta. El coneixement de la seva existència va ser descobert gràcies a breus declaracions dels viatges del Capità James Colnett al 1798 i Basil Hall al 1822.[7] Al 1876 William Cookson[8] va portar tres espècimens mascles (juntament amb altres espècies de tortugues de les Galápagos) a Londres a bord del vaixell britànic de la marina reial HMS Peterel.[7][9]

Alguns sinònims de Chelonoidis abingdonii són: Testudo abingdonii Günther, 1877; Testudo elephantopus abingdonii – Mertens i Wermuth, 1955; Geochelone elephantopus abingdonii – Pritchard, 1967; Geochelone nigra abingdonii – Iverson, 1992; Geochelone abingdonii – Valverde, 2004.[10]

Evolució

[modifica]

L'origen i les relacions sistemàtiques encara no han estat resoltes avui dia; fins i tot van captivar el propi Charles Darwin. Els científics van utilitzar la seqüenciació de l'ADN i van decidir recollir unes tortugues de l'illa de Pinta al 1906.[cal citació] Usant aquest mètode, els resultats van mostrar que els tres millors candidats per a ser els familiars més propers de les tortugues de les Galápagos es troben a Amèrica del Sud. Es tracta de Geochelone denticulata, Geochelone carbonaria, i Geochelone chilensis. Aquestes tres espècies són espècies no extingides.

Comportament i ecologia

[modifica]

Durant la seva estada a l'illa, la tortuga Galápagos, inclosa l'espècie de l'illa Pinta, va ser observada moltes vegades i es va concloure que les tortugues descansen unes 16 hores al dia. Les tortugues de Galápagos són herbívors que s'alimenten principalment d'herbes, fruites autòctones i cactus. Aquestes també prenen quantitats abundants d'aigua que poden emmagatzemar dins el cos durant llargs períodes i utilitzar-les més tard. Segons els informes, poden sobreviure fins a sis mesos sense menjar ni beure.

Quant a la cria, les tortugues eren més actives durant la "temporada calenta" (de gener a maig) i després, durant la temporada freda (de juny a novembre), emigraven a les zones de nidificació per tal de tenir la descendència.

L'esforç per conservar les espècies amb l'objectiu d'augmentar la biodiversitat és un aspecte molt important de la vida amb valors econòmics, socials i culturals, a més d'indulgència filogenètica, biogeogràfica, ecològica i demogràfica. Les tortugues gegants de Galápagos proporcionen un bon exemple d'això, ja que representen els millors "megaherbívors" que ajuden a formar els particulars ecosistemes de les Galápagos. Proporcionen serveis necessaris per als ecosistemes per mitjà de la dispersió de llavors i la seva contribució ecològica a través de l'herbivorisme. A causa de l'extinció de molts d'aquests grans herbívors, el funcionament dels ecosistemes ha empitjorat a tot el món.[11]

Dispersió de les llavors

[modifica]

A l'illa Santa Cruz, a prop del centre geogràfic de Galápagos, hi va haver un estudi de Blake et al. sobre la dispersió de llavors per part de les tortugues de Galápagos. Per tal de determinar el nombre de llavors propagades, van identificar i comptar llavors intactes a partir de 120 piles de femta fresques, tant al terreny agrícola com al natural. Per obtenir la distància que eren mogudes les llavors per part de les tortugues, van utilitzar un temps estimat de retenció digestiva de tortugues captives com a referència per als temps de retenció de les tortugues salvatges; i les dades per al seguiment de les tortugues es van obtenir per mitjà de la telemetria GPS.

Els assaigs de germinació es van administrar per a cinc espècies vegetals per determinar si l'èxit de la germinació va ser influenciat per les tortugues. Els resultats van demostrar que hi havia més de 45 llavors de plantes encara intactes. En general, les tortugues van defecar 464 (SE 95) i 2,8 (SE 0,2) espècies per pila de fem. Les llavors es van trobar a llargues distàncies d'on les tortugues les havien transportades. Tanmateix, no es va trobar evidència que la ingestió per part de la tortuga o la presència d'excrements influïssin en l'èxit de la germinació de les llavors. Es va concloure que les tortugues de les Galápagos són importants disseminadors de llavors, transportant regularment una gran quantitat d'aquestes a grans distàncies. Caldria fer una investigació més àmplia per quantificar l'èxit de la germinació, i la demografia de les plantes en condicions naturals, amb i sense dispersió per part de la tortuga, per determinar l'efectivitat real de la dispersió de les llavors de les tortugues Galápagos.[12]

George el Solitari

[modifica]
Article principal: George el Solitari
George el Solitari fent un passeig al 2008

L'exemplar mascle conegut como el Solitari George va ser l'últim individu viu d'aquesta espècie. El 1972 va ser trobat a l'illa Pinta per uns caçadors de cabres, i se li va posar aquest nom presumptament pel personatge que va interpretar l'actor George Gobel. El van traslladar a l'Estació Científica Charles Darwin, on George va ser tancat juntament amb dos femelles d'una espècie similar (Chelonoidis becki, del volcà Wolf), amb l'esperança de que els seus gens fossin retinguts a la seva descendeècia.[13]

S'estima que George va néixer entre 1903 i 1919[13] (les tortugues de Galápagos poden viure entre 80 i 130 anys o més). Es va completar un perllongat esforç per a treure les cabres introduïdes a l'illa de George, i ja la vegetació de l'illa està tornant a ser el que era antes. S'esperaba que George tingués germans en l'illa Pinta i se'ls va buscar perquè l'espècie persistís. També era possible un creuament amb una espècie similar. Es va arribar a oferir als parcs zoològics una recompensa de 10.000 dólars per la confirmació d'una femella a l'illa Pinta.[14]

Esforços de conservació

[modifica]
George el Solitari al centre de Recerca Charles Darwin

Des del 1958, les cabres que van ser introduïdes a l'illa Pinta deixaven a les tortugues sense aliment, la qual cosa va fer que disminuís molt la població de tortugues gegants. Des de llavors, es va iniciar un prolongat esforç per exterminar les cabres a l'illa. A mesura que disminuïen les poblacions de cabres, la vegetació va experimentar una sorprenent recuperació. Els arbres petits van començar a regenerar-se dels ceps deixats per les cabres. Les espècies arbustives de les muntanyes, les plàntules d'arbres forestals, el cactus d'Opuntia i altres espècies endèmiques van augmentar. El 2003, l'illa de Pinta va ser declarada "lliure de cabres".[15]

Durant l'any 2008, es va descobrir que les femelles que acompanyaven a George el Solitari havien post un total de setze ous; no obstant això, cap va resultar ser fèrtil. L'any 2009, es van descobrir cinc nous ous igualment infèrtils; el que va acabar amb les esperances de salvar l'espècie de l'extinció total.

A més dels esforços actuals de conservació, com l'eliminació de poblacions de cabra a Galápagos, s'ha fet un nou esforç per a reviure una sèrie d'espècies de tortuga de les Galápagos. Hi ha una nova informació que indica que actualment hi ha al voltant de 1700 descendents que viuen a la zona de Galápagos, descendents de 12 femelles i 3 mascles de tortuga. Molts d'aquests també coincideixen amb espècies de tortuga de Galápagos, com la tortuga vital de l'illa Pinta de Galápagos. Les estadístiques també mostren que, en comparació amb un percentatge d'incubació del 3% al 2004, 3 anys més tard es va enregistrar una taxa d'incubació del 24%, que va conduir a un augment sense precedents de la població de tortugues. Això també demostra que el nombre d'animals d'una espècie pot augmentar malgrat la variació genètica.

Extinció de l'espècie

[modifica]

Al segle xix els vaixells s'emportaven centenars de tortugues perquè eren una bona font de menjar, la qual cosa va disminuir la seva població fins a portar-la a l'extinció. Després d'una llarga vida, George el Solitari va morir el dia 24 de juny de 2012; això va donar lloc a l'extinció d'aquesta espècie.[16][17][18]

Aquell dia, el parc nacional Galápagos va anunciar la seva mort al seu compte de Twitter, amb el següent missatge:

« «La DPNG lamenta informar que el #SolitariGeorge, últim individu de l'espècie de l'illa Pinta ha mort. Es practicarà necròpsia».[17][18] »
— La Direcció del Parc Nacional Galápago al seu compte de Twitter

Segons la direcció del parc, a les 08:00 hs, el seu company i cuidador Fausto Llerena el va trobar mort al seu corral. El cos de George el Solitari estava en posició com dirigint-se a l'abeurador. Inicialment els experts encarregats presumeixen una aturada cardíaca; però la necròpsia ha indicat que George el Solitari va morir per causes naturals.

Possibles espècimens vius

[modifica]

Al 2006 Peter Pritchard, una de les autoritats més importants del món en les tortugues de Galápagos, va suggerir que una tortuga mascle que residia al Zoo de Praga podria ser una tortuga de l'illa Pinta a causa de la seva closca amb estructura de petxina.[19][20] No obstant això, l'anàlisi posterior de l'ADN va revelar que era més probable que fos de l'illa Pinzón, llar de l'espècie C. duncanensis.[2][20][21]

Al maig de 2007, l'anàlisi de microsatèl·lits (seqüències d'ADN) va suggerir que els individus d'un grup de C. abingdonii encara podrien existir a l'illa Isabela.[22] Els investigadors van identificar una tortuga mascle de la regió del Volcà Wolf, que té la meitat dels seus res en comú amb l'espècie del Solitari George. Es sospita que aquest animal sigui el resultat d'una primera generació entre les espècies de les illes Isabela i Pinta.[22] Una tortuga Pinta pura possiblement resideix entre les 2.000 tortugues de l'illa d'Isabela.[23]

« La identificació de vuit individus d'origen ancestral mixt dels només 27 individus dels que es va prendre mostres (la població estimada del Volcà Wolf es d'entre 1,000 i 2,000 individus)… suggereix la necessitat de muntar de manera immediata un estudi comprensiu per tal de buscar individus addicionals d'origen ancestral de l'illa de Pinta.[22] »

Un recent viatge a Isabela per part dels investigadors de la Universitat Yale va revelar que hi ha 17 híbrids de primera generació que viuen al volcà Wolf.[4] Els investigadors planejaren tornar a l'illa Isabela a la primavera de 2013 per a buscar supervivents a l'illa Pinta i intentar recol·lectar híbrids, amb la intenció de començar un programa de captura selectiva per a, amb sort, poder reintroduir les tortugues Pinta a la seva illa nadiua.[4]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Reynolds, Robert P.; Marlow, Ronald W. «Lonesome George, the Pinta Island Tortoise: A Case of Limited Alternatives». Noticias de Galápagos. Charles Darwin Foundation for the Galapagos Isles, 37, 1983, pàg. 14–7. Arxivat de l'original el 2017-10-28 [Consulta: 16 juny 2022]. Arxivat 2017-10-28 a Wayback Machine.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 van Dijk, Peter Paul; Iverson, John B.; Shaffer, H. Bradley; Bour, Roger; Rhodin, Anders G. J.. «Turtles of the World, 2011 Update: Annotated Checklist of Taxonomy, Synonymy, Distribution, and Conservation Status». A: Conservation Biology of Freshwater Turtles and Tortoises, 2011, p. 000.197. DOI 10.3854/crm.5.000.checklist.v4.2011. OCLC 472656069. 
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Tortoise and Freshwater Turtle Specialist Group». [Consulta: 22 novembre 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Galapagos Tortoise 'Lonesome George' May Have Company». LiveScience. [Consulta: 27 novembre 2012].
  5. ↑ «Breeding Efforts May Resurrect Giant Tortoise Species - Island Conservation» (en anglès). Island Conservation, 26-07-2016 [Consulta: 16 maig 2017].
  6. ↑ Fritz, Uwe; Havaš, Peter «Checklist of chelonians of the world». Vertebrate Zoology, 57, 2, 2007, pàg. 271. Arxivat de l'original el 2010-12-17. Arxivat 2013-10-14 a Wayback Machine.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 The gigantic land tortoises (living and extinct) in the collection of the British Museum., 1877. 
  8. ↑ «Biography of William Edgar De Crackenthorpe Cookson R.N.».
  9. ↑ «mid-Victorian RN vessels HMS Peterel».
  10. ↑ «Chelonoidis abingdonii (GÜNTHER, 1877)». The Reptile Database.
  11. ↑ Edwards, Danielle; Benavides, Edgar; Garrick, Ryan «The genetic legacy of Lonesome George survives: Giant tortoises with Pinta Island ancestry identified in Galápagos». Biological Conservation, 157, 1-2013, pàg. 225–228. DOI: 10.1016/j.biocon.2012.10.014.
  12. ↑ Blake; etal «Seed dispersal by Galapagos tortoises». Journal of Biogeography, 39, 11, 2012, pàg. 1961–1972. Arxivat de l'original el 11 d’agost 2017. DOI: 10.1111/j.1365-2699.2011.02672.x [Consulta: 13 novembre 2018]. Arxivat 11 August 2017[Date mismatch] a Wayback Machine.
  13. ↑ 13,0 13,1 El Solitario George revive esperanza de ser padre. El Universo (Guayaquil), 21 de julio de 2009. Consulta: 6 de agosto de 2009.
  14. ↑ Gardner, Simon. «Lonesome George faces own Galapagos tortoise curse», 06-02-2001. Arxivat de l'original el 4 de juny de 2011. [Consulta: 11 gener 2012].
  15. ↑ «Lonesome George». Galapagos Conservancy. [Consulta: 5 maig 2015].
  16. ↑ (https://web.archive.org/web/20120627005814/http://www4.elcomercio.com/sociedad/Murio-solitario-George_0_724727540.html)
  17. ↑ 17,0 17,1 «El solitario George murió esta madrugada». El Comercio, 24-06-2012. Arxivat de l'original el 27 de juny de 2012. [Consulta: 24 juny 2012].
  18. ↑ 18,0 18,1 «Muere en Galápagos el "Solitario George" último individuo de su especie». ANDES, 24-06-2012. [Consulta: 24 juny 2012].
  19. ↑ Sulloway, Frank J. «Is Lonesome George Really Lonesome?». eSkeptic, 28-07-2006. [Consulta: 11 gener 2012].
  20. ↑ 20,0 20,1 Nicholls, Henry. Lonesome George: The Life and Loves of the World's Most Famous Tortoise. Londres: Pan Books, 2007, p. 142. ISBN 0330450115. 
  21. ↑ Russello, M. A.; etal «Lineage identification of Galápagos tortoises in captivity worldwide». Animal Conservation, 10, 3, 2007, pàg. 304–311. DOI: 10.1111/j.1469-1795.2007.00113.x.
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 Russello, Michael A.; Beheregaray, Luciano B.; Gibbs, James P.; Fritts, Thomas; Havill, Nathan; Powell, Jeffrey R.; Caccone, Adalgisa «Lonesome George is not alone among Galápagos tortoises». Current Biology, 17, 9, 01-05-2007, pàg. R317–R318. DOI: 10.1016/j.cub.2007.03.002. PMID: 17470342.
  23. ↑ «Iconic tortoise George may not be last of his kind». Agence France-Presse. ABC News (Australia), 01-05-2007 [Consulta: 11 gener 2012].

Bibliografia

[modifica]
  • Nicholls, H. (2006) Lonesome George: The Life and Loves of a Conservation Icon, Macmillan Science, London, 2006. http://myweb.tiscali.co.uk/henry/ Arxivat 2008-05-07 a Wayback Machine.
  • Tortoise & Freshwater Turtle Specialist Group 1996. Geochelone nigra ssp. abingdoni. In: IUCN 2006. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. <www.iucnredlist.org>. Downloaded on 20 May 2006.
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons
 Commons (Galeria) Modifica el valor a Wikidata
Commons
Commons
 Commons (Categoria) Modifica el valor a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
 Viquiespècies Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Chelonoidis_abingdonii&oldid=33999741»