Chemins de Fer Luxembourgeois
|
|||||
.jpg)  | |||||
| Lema | Mir bréngen Iech weider | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Nom curt | CFL | ||||
| Tipus | Empresa estatal | ||||
| Indústria | transport ferroviari | ||||
| Camp de treball | Ferrocarril | ||||
| Forma jurídica | empresa estatal | ||||
| Història | |||||
| Reemplaça | Société anonyme luxembourgeoise des chemins de fer et minières Prince-Henri (en)  Guillaume-Luxembourg Railway (en) | ||||
| Creació | 14 de maig de 1946, Ciutat de Luxemburg | ||||
| Fundador | Govern luxemburguès | ||||
| Activitat | |||||
| Àmbit | Luxemburg i parts a Bèlgica, França i Alemanya | ||||
| Serveis | Explotació de ferrocarrils. | ||||
| Membre de | International Rail Transport Committee (en) RailNetEurope Unió Internacional de Ferrocarrils (1922–) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Gerent/director | Jeannot Waringo (en) | ||||
| Treballadors | 4.050 [1] | ||||
| Propietat de | Govern luxemburguès, Govern de França i Govern de Bélgica | ||||
| Filial | |||||
| Propietari de | |||||
| Indicador econòmic | |||||
| Ingressos totals | 948.19 milions d'euros (2013)[2] | ||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +352-24-89-24-89 | ||||
| Lloc web | http://www.cfl.lu/fr | ||||
     
| |||||
.svg&lang=ca){kind=small}
Chemins de Fer Luxembourgeois (CFL) és l'empresa nacional de trens de Luxemburg. Va ser creada el 14 de maig del 1946. Està present en l'àmbit del transport de passatgers, de mercaderies i porta a terme la gestió i el funcionament de la xarxa ferroviària de Luxemburg. Les accions de l'empresa es divideixen en: 92%, l'estat de Luxemburg, 6%, l'estat de Bèlgica i el 2%, l'estat de França.
L'any 2013, va transportar aproximadament 20,7 milions de passatgers i 804 milions de tones de mercaderies. La companyia empra a 4.050 persones, el que posa a CFL com a setè més gran ocupador corporatiu del país.[1]
Context històric
[modifica]
Les primeres línies dels ferrocarrils de Luxemburg es van obrir a l'octubre de 1859. Pertanyien a la Société royale grand-ducale des chemins de fer Guillaume-Luxembourg, fundada el 1857, però operada per la Companyia de Ferrocarrils de l'Est.
Des de 1871, després del Tractat de Frankfurt, la xarxa de Luxemburg va ser explotada per Direction générale impériale des chemins de fer d'Alsace-Lorraine, després de l'annexió d'Alsàcia-Lorena a l'imperi alemany. L'administració dels ferrocarrils d'Alsaccia i Lorena va ser creada el 1919 durant la devolució d'Alsàcia-Lorena a França, i es va reprendre l'explotació de la xarxa luxemburguesa. L'1 de gener de 1938, la xarxa entra sota la nova Société Nationale des Chemins de Fer Français (SNCF), però a partir de 1940, és operada per la Deutsche Reichsbahn. El tren va continuar com anteriorment al final del Segona Guerra Mundial. El 17 d'abril de 1946, es va signar un acord entre Luxemburg, França i Bèlgica. CFL es va crear oficialment el 14 de maig 1946.
Material
[modifica]
CFL posseeix una flota relativament moderna de trens de passatgers, amb una majoria de vagons amb dos pisos. Quasi totes les rutes són realitzades amb trens elèctrics.[4]
CFL operacions i serveis
[modifica]Rutes de trens de passatgers
[modifica]CFL anuncia la seva xarxa de passatgers composta per set línies:
- Línia 10 CFL Luxemburg - Troisvierges-Frontera - Lieja (Bèlgica), Kautenbach - Wiltz i Ettelbrück - Diekirch
- Línia 30 CFL Luxemburg - Wasserbillig-Frontera - Trèveris (Alemanya)
- Línia 5 CFL Luxemburg - Kleinbettingen-Frontera - Brussel·les (Bèlgica)
- Línia 60 CFLLuxemburg - Esch-sur-Alzette - Rodange, Bettembourg - Dudelange - Volmerange-Les-Minis (França), Bettembourg - Noetzange - Rumelange i Bettembourg - Esch-sur-Alzette - Audun-li-Tiche (França)
- Línia 70 CFL Luxemburg - Rodange - Athus (Bèlgica) amb extensions a Arlon (Bèlgica) i a Virton (Bèlgica), Rodange - Longwy (França) amb extensió a Longuyon (França)
- Línia 80 CFL Thionville (França) - Esch-sur-Alzette - Longwy (França)
- Línia 90 CFLLuxemburg - Thionville (França) - Metz (França) - Nancy (França)
Internament utilitza un sistema diferent amb més subdivisions:
- Línia 1 Luxemburg - Troisvierges-Frontera
- Línia 1a Ettelbruck - Diekirch
- Línia 1b Kautenbach - Wiltz
- Línia 2a Kleinbettingen - Steinfort
- Línia 2b Ettelbruck - Bissen
- Línia 3 Luxemburg - Wasserbillig-Frontera través Sandweiler-Contern
- Línia 4 Luxemburg - Berchem - Oetrange
- Línia 5 Luxemburg - Kleinbettingen-Frontera
- Línia 6 Luxemburg - Bettembourg-Frontera
- Línia 6a Bettembourg - Esch / Alzette
- Línia 6b Bettembourg - Dudelange-Usines (Volmerange)
- Línia 6c Noertzange - Rumelange
- Línia 6d Tétange - Langengrund
- Línia 6e Esch-sur-Alzette - Audun-li-Tiche
- Línia 6f Esch-sur-Alzette - Pétange
- Línia 6 g Pétange - Rodange-Frontière (Aubange)
- Línia 6h Pétange - Rodange-Frontière (Mont St. Martin)
- Línia 6j Pétange - Rodange-Frontière (Athus)
- Línia 6k Brucherberg - Scheuerbusch
- Línia 7 Luxemburg - Pétange
Connexions ferroviàries amb els països limítrofs
[modifica]Tots els ferrocarrils veïns utilitzen el mateix calibre:
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Record passenger number for Luxembourg rail operator» (en anglès). Luxemburguer Wort, 16-06-2014. Arxivat de l'original el 2015-12-22 [Consulta: 5 novembre 2015]. Arxivat 2015-12-22 a Wayback Machine.
- ↑ «Rapport Annuel 2013» (PDF). CFL.lu. Arxivat de l'original el 2015-04-27. [Consulta: 6 novembre 1015].)
- ↑ Moſer, Alfred. Der Dampfbetrieb der ſchweizeriſchen Eiſenbahnen 1847—2006. Ein abſchließendes, umfaſſendes Werk über ſämtliche Dampflokomotiven der ſchweizeriſchen Eiſenbahnen, 2006, p. 338. ISBN 978-3-033-00948-6.
- ↑ «Matériel roulant» (en francès). CFL Societe Nationale des Chemins de Fer Luxembourgeois. Arxivat de l'original el 2015-12-21. [Consulta: 6 novembre 2015].