Chenopodium polyspermum
Lipandra polysperma | |
---|---|
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Caryophyllales |
Família | Amaranthaceae |
Tribu | Atripliceae |
Gènere | Lipandra |
Espècie | Lipandra polysperma L.[1] |
Nomenclatura | |
Basiònim | Chenopodium polyspermum |
Sinònims |
|
Chenopodium polyspermum és una espècie de planta herbàcia pertanyent a la família Amaranthaceae. Prolifera en zones conreades o temporalment entollades, vores de camins, cunetes, hortes, guarets, etc., A una altitud de 300-1200 metres a Europa, excepte el seu extrem nord, rara a la regió mediterrània; Turquia, Caucas i Àsia central. És introduïda a Amèrica del Nord. A la península Ibèrica al nord i l'oest. És una planta anual, que aconsegueix una mida de 10-60 cm d'alçada, glabra, erecta o de vegades procumbent, generalment vermellosa. Tiges quadrangulars. Branques inferiors de major longitud que la resta; branques secundàries generalment escasses. Fulles amb làmina d'1,5-5 cm, prima, d'ovada el·líptica a obovada, gairebé sempre sencera, aguda o obtusa a l'àpex, verda o, de vegades, marró-vermellosa. Inflorescència espiciforme o cimosa, difusa, terminal o en l'aixella de les fulles; glomèruls petits. Flors hermafrodites amb cinc tèpals lliures fins a la base, aquillats a l'àpex, separats uns dels altres i divergents en la fructificació. Estams generalment 1-3, dos estigmes, el pericarpi no és adherent. Les llavors tenen un diàmetre de 0,9-1,2 mm, horitzontals, de contorn arrodonit i marge rom o aplanat, testa de marró a negrosa, obscurament reticulada i amb línies radials ondulades. Té un nombre cromosòmic de 2n = 18.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Chenopodium polyspermum fou descrita per Carl Linné i publicada a Species Plantarum 1: 220. 1753, vegeu «Chenopodium polyspermum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden.
- ↑ Chenopodium polyspermum a PlantList
- ↑ Chenopodium polyspermum a Flora Vascular
Bibliografia
[modifica]- Abrams, L. 1944. Buckwheats to Kramerias. 2: 635 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
- Backer, C. A. 1954. Chenopodiaceae. Flora Malesiana 4: 99–106.
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Komarov, V. L. 1936. Centrospermae. 6: 1–731. In Fl. URSS. Akademii Nauk SSSR, Leningrad.
- Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
- Wright, C. H. 1912. Chenopodiaceae. Flora Capensis 433–454.