Vés al contingut

Chenopodium polyspermum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuChenopodium polyspermum
Lipandra polysperma Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreCaryophyllales
FamíliaAmaranthaceae
TribuAtripliceae
GènereLipandra
EspècieLipandra polysperma Modifica el valor a Wikidata
L.[1]
Nomenclatura
BasiònimChenopodium polyspermum Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
  • Anserina betifolia Montandon
  • Atriplex polysperma (L.) Crantz
  • Chenopodium acutifolium Sm.
  • Chenopodium acutifolium Kit.
  • Chenopodium angustifolium Gilib.
  • Chenopodium bisaeriale Menyh.
  • Chenopodium marginatum Spreng. ex Hornem.
  • Chenopodium polispermum Neck.
  • Chenopodium polyspermum var. acutifolium (Sm.) Gaudin
  • Chenopodium polyspermum var. spicatum A.Gray
  • Lipandra atriplicoides (Less.) Moq.
  • Oligandra atriplicoides Less.
  • Vulvaria polysperma (L.) Bubani[2]

Chenopodium polyspermum és una espècie de planta herbàcia pertanyent a la família Amaranthaceae. Prolifera en zones conreades o temporalment entollades, vores de camins, cunetes, hortes, guarets, etc., A una altitud de 300-1200 metres a Europa, excepte el seu extrem nord, rara a la regió mediterrània; Turquia, Caucas i Àsia central. És introduïda a Amèrica del Nord. A la península Ibèrica al nord i l'oest. És una planta anual, que aconsegueix una mida de 10-60 cm d'alçada, glabra, erecta o de vegades procumbent, generalment vermellosa. Tiges quadrangulars. Branques inferiors de major longitud que la resta; branques secundàries generalment escasses. Fulles amb làmina d'1,5-5 cm, prima, d'ovada el·líptica a obovada, gairebé sempre sencera, aguda o obtusa a l'àpex, verda o, de vegades, marró-vermellosa. Inflorescència espiciforme o cimosa, difusa, terminal o en l'aixella de les fulles; glomèruls petits. Flors hermafrodites amb cinc tèpals lliures fins a la base, aquillats a l'àpex, separats uns dels altres i divergents en la fructificació. Estams generalment 1-3, dos estigmes, el pericarpi no és adherent. Les llavors tenen un diàmetre de 0,9-1,2 mm, horitzontals, de contorn arrodonit i marge rom o aplanat, testa de marró a negrosa, obscurament reticulada i amb línies radials ondulades. Té un nombre cromosòmic de 2n = 18.[3]

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Abrams, L. 1944. Buckwheats to Kramerias. 2: 635 pp. In L. Abrams Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  • Backer, C. A. 1954. Chenopodiaceae. Flora Malesiana 4: 99–106.
  • Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  • Flora of North America Editorial Committee, e. 2003. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 1. 4: i–xxiv, 1–559. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  • Gibbs Russell, G. E., W. G. Welman, E. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  • Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  • Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  • Komarov, V. L. 1936. Centrospermae. 6: 1–731. In Fl. URSS. Akademii Nauk SSSR, Leningrad.
  • Scoggan, H. J. 1978. Dicotyledoneae (Saururaceae to Violaceae). 3: 547–1115. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  • Wright, C. H. 1912. Chenopodiaceae. Flora Capensis 433–454.