Chiune Sugihara
| |||
| Nom original | (ja) 杉原 千畝  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1900 Kyosenji-temple (Japó) (en)  | ||
| Mort | 31 juliol 1986 (85/86 anys) Kamakura (Japó) | ||
| Causa de mort | malaltia cardiovascular | ||
| Sepultura | Kamakura | ||
| Altres noms | Sempo Sugihara | ||
| Religió | Xintoisme | ||
| Formació | Universitat de Waseda - anglès (1918–) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Diplomàcia | ||
| Lloc de treball | Kaunas | ||
| Ocupació | diplomàtic | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Yukiko Sugihara (1936–1986) | ||
| Fills | Nobuki Sugihara, Chiaki Sugihara, Hiroki Sugihara, Haruki Sugihara | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Chiune Sugihara (杉原 千畝, Sugihara Chiune, 1 de gener de 1900 - 31 de juliol de 1986) va ser un diplomàtic japonès que va exercir com a vicecònsol de l'Imperi japonès a Kaunas, Lituània. Durant la Segona Guerra Mundial, Sugihara va ajudar milers de jueus a fugir d'Europa emetent-los visats de trànsit perquè poguessin viatjar pel territori japonès, posant en risc la seva carrera i la vida de la seva família.[1] Els jueus que fugien eren refugiats de la Polònia occidental ocupada pels alemanys i la Polònia oriental ocupada pels soviètics, així com residents a Lituània.
El 1985, l'Estat d'Israel va honrar Sugihara com un dels Justos entre les Nacions per les seves accions. És l'únic nacional japonès que ha estat honrat amb aquest títol.
A Lituània, el 2020 va ser "L'any de Chiune Sugihara". S'ha estimat que fins a 100.000 persones vives avui són els descendents dels destinataris dels visats de Sugihara.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Mochizuki, Ken; Lee, Dom; Lee, Dom. Passage to freedom: the Sugihara story. New York: Lee & Low Books, 1997. ISBN 1880000490.
- ↑ Brockell, Gillian «'A Japanese Schindler': The remarkable diplomat who saved thousands of Jews during WWII». The Washington Post, 27-01-2021 [Consulta: 9 setembre 2024].