Vés al contingut

Chlamydomonas nivalis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuChlamydomonas nivalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
MalaltiaChlamydomonas nivalis Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClasseChlorophyceae
OrdreVolvocales
FamíliaChlamydomonadaceae
GènereChlamydomonas
EspècieChlamydomonas nivalis Modifica el valor a Wikidata
(Bauer) Wille

Chlamydomonas nivalis, és una espècie d'alga verda de l'ordre volvocals que conté pigments vermells secundaris carotenoides (astaxantina) a més de la clorofil·la. Proporciona a algunes zones amb neu una tonalitat vermellosa o rosada amb un lleuger perfum de síndria fresca que en anglès es coneix com a "watermelon snow" (neu de síndria).[1] L'epítet específic d'aquesta espècie, nivalis, prové del llatí i fa referència a la neu. Aquest tipus de neu és comú a l'estiu en les regions alpines i polars de tot el món.

Història

[modifica]
Neu de síndria.

Els primers escrits a referir-se a aquest tipus de neu van ser els d'Aristòtil. Tanmateix no se sabia què ho causava.

El maig de 1818, l'expedició en vaixells a l'àrtic d'Amèrica del Nord dirigida pel capità John Ross es va adonar que en uns penya-segats del Cap York de Groenlàndia hi havia neu amb el color vermell com de sang, en van agafar mostres per portar-les a Anglaterra. En un primer es va atribuir la coloració a dipòsits de ferro d'origen en els meteorits caiguts a la zona.[2]

Quan Ross publicà l'informe del seu viatge ho va fer incloent un apèndix botànic a càrrec de Robert Brown. Brown ja hi va plantejar la hipòtesi que la coloració d'aquesta neu podia ser per una alga.[3]

Característiques

[modifica]
Neu acolorida

El pigment vermell carotenoide que té l'alga Chlamydomonas nivalis protegeix els seus cloroplast de la llum visible i ultraviolada intensa i també li permet absorbir la calor i accelera la taxa de fusió de la neu. El creixement d'aquestes algues pot arribar a 25 cm de fondària dins la neu. Cada cèl·lula mesura de 20 a 30 micròmetres de diàmetre.

Durant els mesos d'hivern aquestes algues queden cobertes de neu i estant en estadi de dormició. A la primavera s'estimula la seva germinació. Una vegada germinades mitjançant els seus flagels es dirigeixen a la superfície de la neu on perden els seus flagels i formen estructures reproductives.

Molts organismes s'alimenten de C. nivalis, incloent-hi ciliats (protozous), rotífers, nematodes, cucs de gel (Mesenchytraeus) i col·lèmbols.

Referències

[modifica]
  1. William E. Williams, Holly L. Gorton, and Thomas C. Vogelmann «Surface gas-exchange processes of snow algae». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 100, 2, 21-01-2003, pàg. 562–566. Bibcode: 2003PNAS..100..562W. DOI: 10.1073/pnas.0235560100. PMC: 141035. PMID: 12518048.
  2. «The King's health». The Times, 07-12-1818, p. 2.
  3. Brown, Robert. List of Plants collected by the Officers, &c., in Captain Ross's voyage, on the coasts of Baffin's Bay, 1818. 

Enllaços externs

[modifica]