Chogha Golan
| Tipus | jaciment arqueològic  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Província d'Ilam (Iran) | |||
| ||||
Chogha Golan és un jaciment arqueològic del neolític preceràmic situat als contraforts de les muntanyes Zagros, a l'Iran, a uns 200 m de la riba dreta del riu Konjan Cham.[1]
Situat en una regió semiàrida a uns 30 km al nord de Mehran,[2] Choga Golan és un dels primers jaciments neolítics preceràmics trobats a l'Iran.[3] Els habitants de Chogha Golan depenien principalment de l'explotació de plantes silvestres i de la caça.[4] Chogha Golan destaca per la presència primerenca de pisana domesticat, que data del voltant de 9800 aC. Com a tal, les restes paleobotàniques de Chogha Golan mostren el registre més antic de gestió de plantes a llarg termini a Iran.[3][4]
Arqueologia
[modifica]Chogha Golan va ser excavat conjuntament per arqueòlegs de la Universitat de Tubinga i del Centre Iranià de Recerca Arqueològica el 2009 i 2010. El jaciment consisteix en un tell amb una alçada d'uns 7-8 m. Conté 8 m de depòsits culturals. Els arqueòlegs han dividit el jaciment en 11 capes, els «Horitzons Arqueològics I-XI».[4] Les excavacions han tret a la llum sòls de guix pintats de vermell i parets de tova.[2] Al jaciment es van excavar 10 figuretes d'animals d'argila.[4]
Paleobotànica
[modifica]Amb més de 100.000 elements botànics carbonitzats analitzats, l'alta densitat de restes de llavors i palla a Chogha Golan és notable en comparació amb jaciments contemporanis i fins i tot posteriors de l'Edat del Bronze.[4] S'han descobert 110 espècies de plantes diferents.[4] El conjunt de plantes està dominat per espècimens de les famílies Poaceae i Fabaceae:[1] ordi silvestre, Egílops, llentilla, Lathyrus i Vicia.[4] A més de la pisana domesticada, es van descobrir al jaciment les varietats silvestres de diversos cultius fundadors del Neolític: ordi, llentilla i pèsol.
L'ordi silvestre es trobava a totes les capes de Chogha Golan, començant per l'Horizont Arqueològic XI.[3][4] Abans de l'aparició de la pisana domesticada, l'ordi silvestre era el cereal predominant a Chogha Golan, mentre que el blat poques vegades s'hi trobava.[3][4] Després d'uns 2000 anys, la pisana domesticada apareix per primera vegada a l'Horitzó Arqueològic II i també es troba a l'Horitzó Arqueològic I.[3][4] Després de l'aparició inicial de la pisana domesticada, es va convertir en el cereal predominant al jaciment.[3][4]
Fauna
[modifica]El conjunt faunístic està dominat per ungulats (principalment ovelles o cabres, però també gaseles, cérvols, porcs i bestiar boví), seguits de peixos.[4] També s'han trobat restes de tortugues, eriçons, guineus vermelles i linx nòrdics.[4]
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Conard, Nicholas J. «Revisiting Neolithisation in the Zagros Foothills: Excavations at Chogha Golan, Pre-Pottery Neolithic site in Ilam Province, Western Iran». A: The Neolithisation of Iran (en anglès). Oxbow Books. ISBN 978-1-782-97190-0.
- Riehl, Simone «Emergence of Agriculture in the Foothills of the Zagros Mountains of Iran» (en anglès). Science, 341(65), 2013. Bibcode: 2013Sci...341...65R. DOI: 10.1126/science.1236743. PMID: 23828939.
- Riehl, Simone «Resilience at the Transition to Agriculture: The Long-Term Landscape and Resource Development at the Aceramic Neolithic Tell Site of Chogha Golan (Iran)» (en anglès). BioMed Research International, 2015, 2015. DOI: 10.1155/2015/532481. PMC: 4544718. PMID: 26345115.
- Weide, Alexander «On the Identification of Domesticated Emmer Wheat, Triticum turgidum subsp. dicoccum (Poaceae), in the Aceramic Neolithic of the Fertile Crescent» (en anglès). Archäologische Informationen, 38, 2015. DOI: 10.11588/ai.2015.1.26205.