Choi Seok-jeong
Nom pòstum | 文貞 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (ko) 최석정 1646 Chopyeong-myeon (Dinastia Joseon) |
Mort | 1715 (68/69 anys) Chopyeong-myeon (Dinastia Joseon) |
Sepultura | Tomba de Choi Seok-jeong 36° 44′ 37″ N, 127° 31′ 05″ E / 36.74353991°N,127.51792716°E |
Yeonguijeong | |
1705 – 1710 ← Sin Wan – Yi Yeo → | |
Yeonguijeong | |
1702 – 1703 ← Seo Mun-jung – Sin Wan → | |
Yeonguijeong | |
1701 – 1701 ← Seo Mun-jung – Seo Mun-jung → | |
Jwauijeong | |
1699 – 1699 ← Yi Se-baek – Yi Se-baek → | |
Uuijeong | |
1697 – 1698 ← Seo Mun-jung – Yi Se-baek → | |
Activitat | |
Ocupació | alt càrrec, matemàtic |
Partit | Soron |
Obra | |
Obres destacables | |
Família | |
Germans | Choi Seok-hang |
Parents | Choi Myeong-gil, avi patern |
Choi Seok-jeong (coreà: 최석정) (Chopyeong-myeon, 1646 - Chopyeong-myeon, 1715) va ser un polític i matemàtic coreà durant els temps de les invasions manxús de la dinastia Joseon.
Vida i obra
[modifica]Choi va néixer en una família d'intel·lectuals, diplomàtics i polítics de la dinastia Joseon,[1] però uns anys bans de néixer la península coreana va ser envaïda pels manxús xinesos de la dinastia Qing i tota la vida de Choi va transcórrer en un estat d'intervenció de l'imperi xinès sobre el governants Joseon, tot i que la intervenció es va anar afeblint amb el temps. Choi va ser un nen prodigi amb nou anys va aprovar l'examen jinshi (una mena de batxillerat) i el 1671 va ingressar en el servei civil en aprovar els exàmens corresponents.[2]
Amb Yun Jeung i Nam Gu-man va liderar el partit polític Soron basant-se en una nova idea d'equitat i diversitat per establir una societat de confiança, en contra de les debilitats de la ideologia tradicional Chuzu.[3]
Va exercir diferents alts càrrecs en la burocràcia coreana, motiu pel qual va ser criticat com traïdor,[4] i entre 1701 i 1710 va ser varies vegades Yeonguijeong (càrrec similar a primer ministre) del govern de la dinastia.[5] Després de retirar-se, va anar a viure al peu de la muntanya Sorae-san.
Entorn de l'any 1700 va escriure una monografia sobre matemàtiques titulada 구수략, Gusuryak (Vella estrategia).[6][7] En aquest llibre va fer aportacions notables com:
- Una introducció al càlcul amb àbac[8]
- Plantejar i resoldre el problema hexagonal de la tortuga, que consisteix en assignar els nombres a als vèrtexs d'un graf de vèrtexs que consisteix en una sèrie hexagons juxtaposats, de tal forma que la suma dels vèrtexs de cada hexàgon sigui sempre la mateixa quantitat.[9]
- Estudiar els quadrats llatins[10] i utilitzar els quadrats llatins ortogonals per a la construcció de quadrats màgics.[11] En aquest àmbit el seu treball va ser pioner, tot i que poc conegut, ja que les primeres descripcions de quadrats llatins van ser fetes per Jacques Ozanam i els estudis més complerts per Leonard Euler[12] setanta anys més tard. Choi va veure fins i tot que no podia construir el quadrat llatí ortogonal d'ordre , tal com Euler va conjecturar setanta anys més tard: que no es podien construir quadrats llatins ortogonals d'ordre .[13]
Referències
[modifica]- ↑ Jung, 2009, p. 68.
- ↑ Jung, 2009, p. 69.
- ↑ Lee, 2012, p. 199.
- ↑ McCormick, 2019, p. 20.
- ↑ Yoon, 2018, p. 115 i ss.
- ↑ Jung, 2009, p. 67 i ss.
- ↑ Chang, 2015, p. 863.
- ↑ Feng, 2020, p. 754.
- ↑ Choe, Choi i Moon, 2003, p. 850.
- ↑ Kim et al., 2022, p. 17-18.
- ↑ Dougherty, 2020, p. 75.
- ↑ Lih, 2010, p. 163-167.
- ↑ Anderson et al., 2007, p. 12.
Bibliografia
[modifica]- Anderson, Ian; Colbourn, Charles J.; Dinitz, Jeffrey H.; Griggs, Terry S. «Design Theory: Antiquity to 1950». A: Charles J. Colbourn, Jeffrey H. Dinitz (eds.). Handbook of Combinatorial Designs (en anglès). CRC Press, 2007, p. 11-24. ISBN 978-1-58488-506-1.
- Chang, Hyewon. «Using the History of Mathematics to Teach and Learn Mathematics». A: Bharath Sriraman, Jinfa Cai, Kyeonghwa Lee, Lianghuo Fan, Yoshinori Shimizu, Chap Sam Lim, K. Subramaniam (eds.). The First Sourcebook on Asian Research in Mathematics Education (en anglès). Information Age Publishing, 2015, p. 857-866. ISBN 978-1-62396-028-5.
- Choe, Heemahn; Choi, Sung-Soon; Moon, Byung-Ro. «A Hybrid Genetic Algorithm for the Hexagonal Tortoise Problem». A: Erick Cantú-Paz et al. (eds.). Genetic and Evolutionary Computation (en anglès). springer, 2003, p. 850-861. ISBN 3-540-40602-6.
- Dougherty, Steven T. Combinatorics and Finite Geometry (en anglès). Springer, 2020. ISBN 978-3-030-56394-3.
- Feng, Lisheng. «Traditional Chinese Calculation Method with Abacus». A: Jueming Hua, Lisheng Feng (eds.). Thirty Great Inventions of China: From Millet Agriculture to Artemisinin (en anglès). Elephant Press & Springer, 2020, p. 737-758. ISBN 978-981-15-6524-3.
- Jung, Hae Nam «"GuSuRyak" on perspective of Philosophy of Mathematics» (en coreà). Journal of History of Mathematics, Vol. 22, Num. 4, 2009, pàg. 67-82. ISSN: 1226-931X.
- Kim, Jon-lark; Ohk, Dong Eun; Park, Doo Young; Park, Jae Woo «Recent results on Choi's orthogonal Latin squares» (en anglès). Journal of Algebra Combinatorics Discrete Structures and Applications, Vol. 9, Num. 1, 2022, pàg. 17-27. DOI: 10.13069/jacodesmath.1056511. ISSN: 2148-838X.
- Lee, Hee Jae «Choi Seok-jung`s Leadership by Harmony and Impartiality for the Trusty Society» (en coreà). 율곡학연구, Vol. 23, 2012, pàg. 199-222. ISSN: 1738-8236.
- Lih, Ko Wei «A Remarkable Euler Square before Euler» (en anglès). Mathematics Magazine, Vol. 83, Num. 3, 2010, pàg. 163-167. DOI: 10.4169/002557010X494805. ISSN: 0025-570X.
- McCormick, Sooa Im. «Re-Reading Imagery of Tilling and Weaving in the Context of Little Ice Age». A: De-nin D. Lee (ed.). Eco–Art History in East and Southeast Asia (en anglès). Cambridge Scholars Publishing, 2019, p. 1-46. ISBN 978-1-5275-2217-6.
- Yoon, Jae Hwan «A Study of the Petition to the King for Appeal of MyungGok Choi Seok-jeong’s» (en coreà). The Korean Literature and Arts, Vol. 27, Num. 9, 2018, pàg. 115-146. DOI: 10.21208/kla.2018.09.27.115. ISSN: 1976-8400.
Enllaços externs
[modifica]- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Choi Seok-jeong» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.