Vés al contingut

Choi Seok-jeong

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
En aquest nom coreà, el cognom és Choi.
Plantilla:Infotaula personaChoi Seok-jeong

Modifica el valor a Wikidata
Nom pòstum文貞 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(ko) 최석정 Modifica el valor a Wikidata
1646 Modifica el valor a Wikidata
Chopyeong-myeon (Dinastia Joseon) Modifica el valor a Wikidata
Mort1715 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Chopyeong-myeon (Dinastia Joseon) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaTomba de Choi Seok-jeong 36° 44′ 37″ N, 127° 31′ 05″ E / 36.74353991°N,127.51792716°E / 36.74353991; 127.51792716 Modifica el valor a Wikidata
Yeonguijeong
1705 – 1710
← Sin WanYi Yeo →
Yeonguijeong
1702 – 1703
← Seo Mun-jungSin Wan →
Yeonguijeong
1701 – 1701
← Seo Mun-jungSeo Mun-jung →
Jwauijeong
1699 – 1699
← Yi Se-baekYi Se-baek →
Uuijeong
1697 – 1698
← Seo Mun-jungYi Se-baek → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióalt càrrec, matemàtic Modifica el valor a Wikidata
PartitSoron Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
GermansChoi Seok-hang Modifica el valor a Wikidata
ParentsChoi Myeong-gil, avi patern Modifica el valor a Wikidata


Choi Seok-jeong (coreà: 최석정) (Chopyeong-myeon, 1646 - Chopyeong-myeon, 1715) va ser un polític i matemàtic coreà durant els temps de les invasions manxús de la dinastia Joseon.

Vida i obra

[modifica]

Choi va néixer en una família d'intel·lectuals, diplomàtics i polítics de la dinastia Joseon,[1] però uns anys bans de néixer la península coreana va ser envaïda pels manxús xinesos de la dinastia Qing i tota la vida de Choi va transcórrer en un estat d'intervenció de l'imperi xinès sobre el governants Joseon, tot i que la intervenció es va anar afeblint amb el temps. Choi va ser un nen prodigi amb nou anys va aprovar l'examen jinshi (una mena de batxillerat) i el 1671 va ingressar en el servei civil en aprovar els exàmens corresponents.[2]

Amb Yun Jeung i Nam Gu-man va liderar el partit polític Soron basant-se en una nova idea d'equitat i diversitat per establir una societat de confiança, en contra de les debilitats de la ideologia tradicional Chuzu.[3]

Va exercir diferents alts càrrecs en la burocràcia coreana, motiu pel qual va ser criticat com traïdor,[4] i entre 1701 i 1710 va ser varies vegades Yeonguijeong (càrrec similar a primer ministre) del govern de la dinastia.[5] Després de retirar-se, va anar a viure al peu de la muntanya Sorae-san.

Dues pàgines del Gusuryak amb el problema de la tortuga hexagonal.

Entorn de l'any 1700 va escriure una monografia sobre matemàtiques titulada 구수략, Gusuryak (Vella estrategia).[6][7] En aquest llibre va fer aportacions notables com:

  • Una introducció al càlcul amb àbac[8]
  • Plantejar i resoldre el problema hexagonal de la tortuga, que consisteix en assignar els nombres a als vèrtexs d'un graf de vèrtexs que consisteix en una sèrie hexagons juxtaposats, de tal forma que la suma dels vèrtexs de cada hexàgon sigui sempre la mateixa quantitat.[9]
  • Estudiar els quadrats llatins[10] i utilitzar els quadrats llatins ortogonals per a la construcció de quadrats màgics.[11] En aquest àmbit el seu treball va ser pioner, tot i que poc conegut, ja que les primeres descripcions de quadrats llatins van ser fetes per Jacques Ozanam i els estudis més complerts per Leonard Euler[12] setanta anys més tard. Choi va veure fins i tot que no podia construir el quadrat llatí ortogonal d'ordre , tal com Euler va conjecturar setanta anys més tard: que no es podien construir quadrats llatins ortogonals d'ordre .[13]

Referències

[modifica]
  1. Jung, 2009, p. 68.
  2. Jung, 2009, p. 69.
  3. Lee, 2012, p. 199.
  4. McCormick, 2019, p. 20.
  5. Yoon, 2018, p. 115 i ss.
  6. Jung, 2009, p. 67 i ss.
  7. Chang, 2015, p. 863.
  8. Feng, 2020, p. 754.
  9. Choe, Choi i Moon, 2003, p. 850.
  10. Kim et al., 2022, p. 17-18.
  11. Dougherty, 2020, p. 75.
  12. Lih, 2010, p. 163-167.
  13. Anderson et al., 2007, p. 12.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Choi Seok-jeong» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.