Vés al contingut

Christian Ferras

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaChristian Ferras
Biografia
Naixement(fr) Christian Georges Pierre Léon Ferras Modifica el valor a Wikidata
17 juny 1933 Modifica el valor a Wikidata
Le Touquet-Paris-Plage (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 setembre 1982 Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
16è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortsuïcidi, caiguda accidental Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris
Conservatori de Niça Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGeorge Enescu Modifica el valor a Wikidata
AlumnesHae-Sun Kang (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 71b66ee4-807d-4077-99ca-61b308aba02b Discogs: 849674 Allmusic: mn0000945250 Modifica el valor a Wikidata

Christian Ferras (Le Touquet, 17 de juny de 1933 - París, 14 de setembre de 1982), fou un violinista francès.[1]

Biografia

[modifica]

Ferras va començar a estudiar violí amb el seu pare, alumne de Marcel Chailley. Va entrar al Conservatori de Niça el 1941, com a estudiant de Charles Bistesi, antic alumne d'Eugène Ysaÿe, i dos anys després va obtenir el primer premi de violí. El 1944 es va traslladar al Conservatori de París. El 1946 va guanyar el primer premi en les disciplines de violí i música de cambra, i va començar a fer concerts amb l'orquestra Pasdeloup i el director Arbert Woff (després Paul Paray). Va treballar amb el violinista i compositor romanès George Enescu.

El 1948 va guanyar el primer premi al concurs internacional de Scheveningen, al jurat del qual hi havia Yehudi Menuhin. El 16 de novembre d'aquell any va estrenar la sonata per a violí sol d'Arthur Honegger a la sala Gaveau. El 1949, Ferran va guanyar el segon premi (el primer va quedar desert) al concurs internacional Long-Thibaud. Allà hi va conèixer en Pierre Barbizet, amb el qual va formar un duo. El 1950 va gravar diverses obres de Bach amb Jean-Pierre Rampal i George Enescu. En aquest punt de la seva carrera va ser convidat per Karl Böhm per tocar amb la Filharmònica de Viena el 1951.

Christian Ferras va lluitar tota la seva vida contra diverses depressions. La seva vida va acabar tràgicament amb el seu suïcidi el 1982.

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]