Christiane Frenay
Biografia | |
---|---|
Naixement | 6 agost 1940 (84 anys) Vilanova de Raò (Rosselló) |
Activitat | |
Ocupació | pintora |
Christiane Frenay o Christiane Frenay-Malé [nt 1] (Vilanova de Raò, 6 d'agost [1] del 1940) és una pintora, gravadora i dissenyadora gràfica rossellonesa que visqué tres dècades al Canadà. El seu estil s'ha associat [2] amb el "Realisme màgic" i, també, amb el surrealisme [3] de Salvador Dalí i Hieronymus Bosch.
Biografia
[modifica]El seu pare, Jean Malé, era artista [nt 2] i, potser per la influència paterna, Chistiane entrà a l'Escola de Belles Arts de Perpinyà el 1956. Tres anys més tard es matriculà a l'"École Nationale des Beaux-Arts et des arts appliqués" de Tolosa de Llenguadoc, on es formà fins al 1962, estudiant-hi les tècniques del dibuix, la pintura a l'oli, el gravat i l'escultura; encara alumne, guanyà el 1960 el segon premi d'un concurs nacional de pintura que convocaren la Vila de París i l'empresa J.M.Paillard. Durant gairebé dos lustres treballà per al Ministeri dels Afers Estrangers Francès al Museu d'antropologia del Kef (Tunísia). Conegué Paul Frenay, un fotògraf i periodista flamenc, i el 1970 s'establiren al Canadà. Entre els anys 1972 i 1975 [6] ensenyà Arts Gràfiques per a la CEPGM de Mont-real, i del 1975 al 1978 fundà i portà l'estudi d'arts gràfiques "Publiphoto Enr.", època en què també feu il·lustracions per a llibres. En col·laboració amb Anne Marie Sioui dissenyà el 1979 el catàleg de l'exposició "Jean Dallaire" ("Service des expositions itinérantes du Musée d'art contemporain" de Mont-real). Traduí (1981) dos llibres d'ensenyament de les arts plàstiques d'Ann Peterson i Jo-Ann Greenshields ( Arts plastiques: éléments et principes. Arts plastiques: éléments et principes, livre de l'élève.) El 1996 li va ser atorgada[7] una beca de residència al "Frans Masereel Center" de Kasterlee, a Bèlgica. Acabada l'etapa canadenca, des del 2000 viu a Vilanova de Raò.
Ha exposat [8] a Catalunya, França, Bèlgica, Suïssa, Estats Units, Canadà, Japó, Mèxic i Tunísia. Entre altres institucions amb obra seva, la Biblioteca nacional del Quebec en té una cinquantena d'obres gràfiques [9] al centre de Rosemont La Petite-Patrie (Mont-real).
Exposicions
[modifica]Selecció [6]
- 2011 Mediateca de Ceret [10]
- 2010 Centre de Gravat de Ceret; Taller de Gravat de Mataró [11]
- 1991, 1996, 1998, 2003 i 2008 "Embryo Galerij", Lovaina (Bèlgica)
- 1999-2000 "Galerie de l'Isle" Événement du Quartier du Musée; Exposició Renoir al Museu de Belles Arts de Mont-real
- 1998 "Conseil Québecois de l'Estampe" (CQE), exposició col·lectiva de membres, Mont-real
- 1997 Exposició Deux Catalanes de retour au pays a la Galeria d'Art Yvette Serra de Perpinyà, amb Catherine Viger
- 1995 Monochrome Plus pel C.Q.E. i el Ministeri d'Afers Culturals del Quebec, exposició itinerant
- 1992 "Museo de la Estampa", Ciutat de Mèxic
- 1990 "Galerie du Théâtre", Ginebra, Suïssa; Festival International d'Osaka, Japó
- 1980 "Centre Culturel de Nantes", França[12]
- 1977 "Galerie Dionysarts", Mont-real
- 1970 "Galerie Louis Soulanges", París, França
- 1969-70 "Salon des Arts", Tunis, Tunísia
- 1969 "Galerij Karkant", Hasselt, Bèlgica
Bibliografia
[modifica]- Rencontre / Encuentros - Écrivains et artistes de l'Argentine et de Québec / Escritores y artistas de Argentina y de Quebec. Westmount (Canadà): Éditions Sans nom, 1989. ISBN 2893780008.
- Deloore, Alain «Christiane Frenay – Magisch realistische symboliek in een perfecte techniek vertaald». Imago, Driemaandelijks Magazine [Bèlgica], 03/2006-05/2006. [7]
Notes
[modifica]- ↑ Christiane Malé de nom de soltera
- ↑ Jean Malé (1914-1991) va ser un pintor multimèdia de Vilanova de Raò. Se li deu el colorista repintat del bust de la Marianne (còpia de l'esculptura de 1889 d'Enjalbert Nicolas) que cada any obre[4] la processó laica del 14 de juliol. Al seu poble natal, des del gener de 1997 el jardí Espace Jean Malé en recorda el nom [5]
Referències
[modifica]- ↑ «Frenay, a "Copains d'Avant"» (en francès). [Consulta: 1r octubre 2014].
- ↑ «Christiane Frenay, al web "articite.com"» (en francès). Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 1r octubre 2014].
- ↑ Maceluch, Daniel «Dorval artist reaches "turning point" in life». The Montreal Gazette, 29-03-1984.
- ↑ Louvet, Philippe «14 juliol avec Marianne». L'Indépendant, 12-07-2013. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 17 octubre 2014]. Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- ↑ «Christiane Frenay, al web de "Chenier, Fine Arts» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-09-17. [Consulta: 1r octubre 2014].)
- ↑ 6,0 6,1 «Currículum, a la pàgina de la Galeria Dimension Plus de Mont-real» (en francès). Arxivat de l'original el 2014-12-19. [Consulta: 1r octubre 2014].
- ↑ 7,0 7,1 «Fitxa a "artprice.com"» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2014].
- ↑ «Fitxa de Christiane Frenay, al web de Galerie de l'Isle» (en francès). [Consulta: 1r octubre 2014].
- ↑ «Obres de Frenay al catàleg del BAnQ Rosemont - La Petite-Patrie» (en francès). Arxivat de l'original el 2018-09-19. [Consulta: 1r octubre 2014].
- ↑ «L'info des boulevards: de la paroisse aux artistes en herbe». L'Indépendant, 28-05-2011.
- ↑ «Gravadors i Graveurs, text de Jordi Rosés». [Consulta: 1r octubre 2014].[Enllaç no actiu]
- ↑ Maison, Michel. Christiane Frenay-Male, Galerie Edmond Borie. -2 Mai 1980. Nantes: s.n., 1980.