Christina Noble
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 desembre 1944  (79 anys)Dublín (Irlanda) |
| Activitat | |
| Ocupació | activista pels drets humans |
| Premis | |
Christina Noble és una activista irlandesa pels drets dels nens, treballadora de caritat i escriptora, que va fundar la Christina Noble Children's Foundation el 1989.[1][2]
Biografia
[modifica]Noble va néixer el 23 de desembre de 1944 a la secció The Liberties de Dublín, Irlanda.[3] La seva mare va morir quan ella tenia deu anys. Va ser enviada a un orfenat i li van dir falsament que els seus tres germans estaven morts.[3] [4] Es va escapar i va viure pidolant a Dublín, on va ser violada en grup, cosa que la va deixar embarassada.[3] El seu fill petit va ser adoptat, contra la seva voluntat.[3] Després de descobrir que l'estat havia mentit sobre la mort dels seus germans, Christina va localitzar el seu germà a Anglaterra i es va traslladar a viure amb ell després que fes 18 anys. Aquí és on va conèixer i es va casar amb el seu marit i va tenir tres fills, Helenita, Nicolas i Androula. Va ser víctima de violència domèstica.[3] [4]
El 1989, després de veure créixer els seus fills, va visitar Vietnam i va començar a tenir cura de nens sense llar. Aquesta acció es va inspirar en un somni recurrent que va tenir durant la guerra del Vietnam.[3] Això finalment la va portar a crear la Christina Noble Children's Foundation.[3] [4] Fins al 2016, ella i la Fundació han ajudat a més de 700.000 nens a Vietnam i Mongòlia.[3] [4]
En la cultura popular
[modifica]Va aparèixer com a nàufraga al programa de ràdio de la BBC Desert Island Discs el 15 de juny de 1997.[5]
Christina Noble va ser el tema del documental del 2014, In A House that Ceased to Be. Explica el retrobament de Christina amb els seus germans restants després de cinquanta-tres anys, un germà i dues germanes, dels quals es va separar de ben jove.[6]
El llargmetratge de 2014 sobre la seva vida, Noble, va ser dirigit per Stephen Bradley.[7] En una entrevista per a la pel·lícula amb Irish Times, va dir: "Vaig estimar tant Déu i Jesús. Encara ho faig".[8]
Reconeixements
[modifica]Tot i ser d'Irlanda, va ser nomenada Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic (OBE).[3] [9]
Ha rebut el premi Prudential Lifetime Achievement Award 2014 a la Dona de l'Any.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Moorhead, Joanna. "Christina Noble: the woman who transformed the lives of 700,000 children." London, England: The Guardian, February 13, 2016.
- ↑ Chonchúir, Sharon Ní. "Mama Tina: The Story of Christina Noble." New York, New York: Irish America, June/July 2015.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 3,8 «Christina Noble». Women's Museum of Ireland. Arxivat de l'original el 21 d’agost 2014. [Consulta: 20 agost 2014].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Moorhead, Christina Noble: the woman who transformed the lives of 700,000 children," The Guardian, February 13, 2016.
- ↑ «Desert Island Discs - Castaway : Christina Noble». BBC Online. BBC. [Consulta: 18 agost 2014].
- ↑ «Soul Sisters – Three remarkable women, Christina Noble and her two sisters, talk loss, family and love» (en anglès). HerFamily.ie. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑ Chonchúir, "Mama Tina: The Story of Christina Noble," Irish America, June/July 2015.
- ↑ «Mama Tina: The Story of Christina Noble | Irish America» (en anglès americà), 14-05-2015. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑ O'Neill, Luke. «Christina Noble to mark 10th year of charity». Irish Echo, 01-08-2011. Arxivat de l'original el 21 August 2014. [Consulta: 20 agost 2014].
- ↑ «2014 - Women of the Year». Arxivat de l'original el 2017-07-08.
Bibliografia
[modifica]- Noble, Christina. Nobody's Child. Grove, 1994. ISBN 978-0802115515.
- Noble, Christina. Bridge Across My Sorrows. John Murray, 1994. ISBN 978-0719553615.
- Noble, Christina. Mama Tina. John Murray, 1998. ISBN 978-0719556357.