Christina Oiticica
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 23 novembre 1951  (73 anys)Rio de Janeiro (Brasil) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pintora | ||
| Gènere | Art natura | ||
| Moviment | Concrete art (en)  | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Paulo Coelho (1980–) | ||
| Lloc web | christinaoiticica.com | ||
Christina Oiticica (Rio de Janeiro, 1951) és una artista plàstica i pintora brasilera. És també la muller de l'escriptor Paulo Coelho.[1]
Formada a l'Escola de Belles Arts i al Museu d'Art Modern de Rio de Janeiro, Oiticica va completar la seva formació a la Facultat d'Arquitectura Bennett de la mateixa ciutat i al Círculo de Bellas Artes de Madrid. La seva obra, hereva dels moviments artístics experimentals de la dècada de 1970 que van emergir a Rio de Janeiro, després d'una llarga carrera artística, l'ha portat a realitzar exposicions individuals i col·lectives en sales d'arreu del món.[2]
Tècnica
[modifica]Oiticica és coneguda per la utilització d'una tècnica exòtica neoconcretista que recorda l'art natura i també l'ecoart, una tècnica que permet que els elements de la naturalesa influeixin sobre les seves obres. Va idear la combinació de l'art natura -que utilitza com a suport a la natura en tant com a matèria- amb la pintura realitzada als Pirineus francesos, quan amb una tela d'uns 10 metres de llarg, va decidir pintar a l'aire lliure enmig de la natura. Un cop finalitzada l'obra, la va deixar assecar allà mateix. L'endemà, en anar a buscar-la, va descobrir que la pols, la terra, les fulles i alguns insectes s'havien integrat a la tela. Sense haver-ho premeditat, la naturalesa havia influït sobre aquesta pintura.[1][3]
Projecte «Camino Peregrino»
[modifica]L'artista va començar aquesta tècnica pintant en els boscos, valls i muntanyes dels Pirineus, a França, i el resultat d'aquest treball es va convertir en el llibre Les quatre estacions. Després, entre 2004 i 2005, ella va enterrar diverses de les seves teles a la selva amazònica del Brasil i va esperar un any abans de desenterrar-les.1 La selva humida i equatorial va deixar les seves marques indelebles en els quadres.[4] El 2005, Christina també va portar la seva obra per la Vall Sagrada Ganeshpuri a l'Índia. Entre 2006 i 2008, Oiticica va triar el camí de Sant Jaume, lloc sagrat i simbòlic que rep pelegrins de tot el món com el seu taller. L'artista va compondre les seves teles en diferents llocs del Camí: utilitzant el relleu de les pedres, la intervenció de la pluja, de la neu, del color de la terra, pigments naturals i la cera. Un cop compostes, les pintures van ser «plantades» a la terra i recuperades mesos després.[5][6] Oiticia enterra les seves teles asota terra durant un període de 9 mesos (el cicle de la gestació) o d'un any (cicle de les estacions).[1] El projecte «Camino Peregrino» o «Caminho Pilgrim» també tindrà la forma d'un llibre, que serà prologat pel mateix Paulo Coelho i estrenat durant l'any 2009.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Heras, Javier «La arquitecta que entierra cuadros. La obra de la brasileña Christina Oiticica, elaborada "a medias con la naturaleza", llega a Madrid». El País, 06-07-2009 [Consulta: 27 desembre 2018].
- ↑ 2,0 2,1 «A artista brasileira Christina Oiticica enterrou parte da súa obra no claustro da Facultade de Xeografía e Historia». Universidade de Santiago de Compostela, 2008. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2018. [Consulta: 27 desembre 2018].
- ↑ «La artista Christina Oiticica desentierra su obra en Santiago para un proyecto de land art». Soitu, 05-11-2008 [Consulta: 27 desembre 2018].
- ↑ Liano, Nelson, Jr. «Artista Plástica Christina Oiticica chega esta semana ao Acre para criar uma série de obras inspirada pela floresta amazônica». UOL, 2004. Arxivat de l'original el 30 de juny 2012. [Consulta: 27 desembre 2018].
- ↑ Fidalgo, Carlos «Oiticica recorre el mismo camino que Paulo Coelho». Diario de León, 03-10-2008. Arxivat de l'original el 27 de desembre 2018 [Consulta: 27 desembre 2018].
- ↑ «La naturaleza colabora con Christina Oiticica». La Opinión de A Coruña, 06-11-2008 [Consulta: 27 desembre 2018].