Christoph Schlingensief

Christoph Schlingensief

Biografia
Naixement	24 octubre 1960 Oberhausen (Alemanya)
Mort	21 agost 2010 (49 anys) Berlín (Alemanya)
Causa de mort	càncer de pulmó
Sepultura	Dorotheenstadt cemetery II (en)
Activitat
Lloc de treball	Berlín
Ocupació	director de cinema, intèrpret, artista d'instal·lacions, actor, artista conceptual, artista de performance, director de teatre, dramaturg, professor d'universitat, realitzador
Ocupador	Universitat d'Art de Braunschweig
Representat per	Hauser & Wirth
Participà en
21 juny 1997	documenta X
Família
Cònjuge	Aino Laberenz
Premis
(2010)  premi Helmut Käutner (2009)  Ós de Berlín (2007)  Ruhrpreis for Arts and Science

Christoph Maria Schlingensief (Oberhausen, 24 d'octubre de 1960 - Berlín, 21 d'agost de 2010) va ser un director de cinema, teatre i òpera alemany, esdevenint així un personatge destacat de l'àmbit cultural germànic.

Biografia

És un dels personatges més contestats i més molestos del paisatge cultural i mediàtic germanòfon. És venerat com un boig sagrat, un rabiós genial i menyspreat com un provocador cínic. Portat als núvols pel seu enginy de la provocació, és rebutjat amb un mateix ardor per la seva propensió a fer espectacle. Influenciat per Joseph Beuys, Allan Kaprow i Dieter Roth va ser un dels més provocatius artistes de l'avantguarda cultural alemanya, va dirigir una versió de Hamlet subtitulada Aquesta és la teva família, estil nazi i va escandalitzar al públic i a la crítica amb la seva posada en escena del Festival Escènic Sacre Parsifal de Richard Wagneren el Festival de Bayreuth de 2004 dirigida musicalment per Pierre Boulez que no va ser filmada. Schliengenief va utilitzar l'obra per plasmar una síntesi del fenomen religiós al llarg de la història, amb al·lusions a rituals africans, escenes àrtiques i el món aràbic-islàmic de forma caòtica, amb un exagerat aparell escènic i apartant-se de l'argument. El tenor protagonista, Endrik Wottrich, va qualificar la posada en escena de escombraries durant els assajos i va acusar a Schlingensief de nazi i de racista, negant-se a cantar l'obra en la reposició del muntatge a l'any següent. El muntatge va estar en cartell el mínim nombre d'anys que el Festival permet, quatre, durant els quals es van succeir forts esbroncades. Durant la primera de les funcions donades el 2007 i retransmesa per la Ràdio de Baviera a tota Europa, es van poder escoltar, al final dels actes segon i tercer i abans que s'iniciessin els aplaudiments, els crits de A la presó proferits per un italià.

Ensenya creació i la tècnica cinematogràfiques entre 1983 i 1985 a la Hochschule für Gestaltung de Offenbach i el 1986, és encarregat del curs sobre cinema a la Kunstakademie de Düsseldorf. És el cap d'escenari del fulletó televisiu d'èxit Lindenstraße. El 1986 recorre per primera vegada a actors professionals per la seva adaptació del Doctor Faust "Egomania-Insel ohne Hoffnung" (Egocentrisme–Ile sense esperança). Utilitza per primera vegada el guió d'un altre a "Schafe in Wales" (Ovelles a Gal·les, 1988), una comanda de la ZDF. En desacord amb els responsables de la producció, interromp la realització i retira el seu nom.

La seva trilogia sobre l'Alemanya 100 Jahre Adolf Hitler - Die letzte Stunde im Führerbunker (100 anys d'Adolf Hitler – Les últimes hores al búnquer del Führer), Das deutsche Kettensägenmassaker (Massacre alemanya amb serra elèctrica) i Terror 2000 - Intensivstation Deutschland (Terror 2000 – Alemanya, bloc de reanimació) suscita controvèrsies de vegades virulentes en els critiques i el públic. Després d'aquest film ha treballat com a escenògraf al teatre sobretot a la Volksbühne de Berlín.

Al començament de 2008 se li diagnostica un càncer de pulmó encara que sigui no-fumador; després d'això li treuen el seu pulmó esquerre. El desembre de 2008, noves metastasis apareixen al pulmó dret. Mor el 21 d'agost de 2010 a conseqüència d'aquest càncer.