Ciència del sòl

La ciència del sòl és l'estudi científic del sòl com a recurs natural de la superfície de la Terra que inclou la formació del sòl, la classificació dels tipus de sòls, la cartografia dels sòls, les propietats químiques, biològiques i la fertilitat, a més a més de totes les propietats relacionades amb l'ús i gestió del sòl^[1]^[2]

La disciplina científica estudia el sòl com a cos i com a recurs natural, a la superfície de la terra i també sota les aigües poc profundes, incloent:^[3]

la formació en el temps i els factors formadors del sòl que es desenvolupa amb les interaccions entre el material originari, la geomorfologia, els organismes vius i el clima al llarg del temps
la morfologia a nivells micro i macro
els components del sòl
les propietats
la classificació i la taxonomia dels sòls
l'avaluació
la distribució geogràfica al planeta,
els processos de degradació
la rehabilitació i sanejament dels sòls
les funcions: producció d’aliments i biomassa, el reciclatge de nutrients, i la biodiversitat, regulació climàtica, reducció de gasos d’efecte hivernacle, regulació del cicle de l’aigua, desactivció de contaminants i suport d'activitats humanes.^[4]
els serveis ecosistèmics del sòl i el segrest de carboni.

Els especialistes en ciència del sòl s'ocupen de problemes com els de la conservació del sòl llaurable en un món on augmenta la població, una futura crisi de l'aigua, o l'increment del consun d'aliments per capita i la degradació del sòl.^[5]

Terminologia

Sovint es fan servir com a sinònims de ciència del sòl termes que es refereixen a les seves branques científiques, com són la pedologia, que és l'estudi dels sòls en el seu ambient natural^[6] (formació, química, morfologia i classificació dels sòls) i l'edafologia,^[7] que es refereix al mateix concepte però incidint especialment en l'aspecte dinàmic del sòl (influència del sòl en els organismes, especialment les plantes). La diversitat de noms d'aquesta disciplina científica està relacionada amb les diverses disciplines i sectors implicats, com els especialistes en l'enginyeria, agronomia, química, geologia, geografia, ecologia, biologia, microbiologia, silvicultura, sanitat pública, arqueologia i en la planificació regional.

Hi ha confusió sobre el significat i l’abast del terme "ciència del sòl" en diferents llengües. En els congressos de Roma el 1924 i de Madison el 1927, la ciència es va denominar en anglès: soil science, mentre que a la majoria de països hispanoparlants s'ha emprat indistintament edafologia i ciència del sòl com a sinònims.

El terme anglès edaphology o el francès édaphologie no són exactament coincidents amb el terme espanyol edafología o el català edafologia i difereixen en el significat, atès que en anglès i francès s'empren amb caràcter restringit en referència a la part de la ciència del sòl que aprofundeix en la biota i més especialment en el creixement dels vegetals, molt dirigida a l'agricultura.

El terme anglès pedology, sovint traduït directament a l’espanyol com pedología, expressa una branca de la soil science que malda per entendre les lleis naturals que regeixen l’origen, la formació i la distribució dels sòls. Per això en anglès no són sinonims els termes pedology i soil science, tot i que edaphology i pedology són divisionsions de soil science.^[3]

Emili Huguet i Serratacó (Huguet del Villar) (Granollers, 1871 - Rabat, 1951) va introduir l’estudi del sòl a l'estat espanyol i proposà el terme edafología com a sinònim equivalent de soil science, perquè la paraula "edafologia" i també "factor edàfic" ja s'usavaven de feia temps en la geobotànica i la biologia. L’ús es va generalitzar a partir de la creació de l’Institut d’Edafologia, Ecologia i Fisiologia Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas el 1939 i de les càtedres d'edafología als països hispanoparlants.^[3]

Camps d'estudi

El sòl ocupa la pedosfera, que és una de les esferes de la Terra segons la geociència. Aquesta és la perspectiva conceptual de la pedologia i l'edafologia, les dues branques principals de la ciència del sòl. Les dues branques apliquen una combinació de física del sòl, química del sòl, i biologia del sòl. Els conceptes del sòl són interdisciplinars.

Utilitat

La ciència del sòl s'aplica en una gran diversitat de sectors econòmics i d'interès públic, com ara el tractament de residus orgànics i no orgànics en terra (residus municipals, de la indústria i la ramaderia) i en la Identificació i protecció de zones ambientalment crítiques (sòls en degradació, zones humides i hàbitats protegits).

Un dels camps d'aplicabilitat més important de la ciència és el de la productivitat de la terra (silvicultura, agronomia, el control de la vegetació autòctona i les pastures) i el control dels sediments i l'erosió dels sòls i la seva conservació, a més a més de la determinació de la idoneïtat d'un sòl per a un determinat conreu.

La sanitat i la reparació dels sòls deteriorats després d'activitats extractives (mineria), dels sòls contaminats i dels sòls afectats per les inundacions i les fortes tempestes, són actuacions cada cop més reclamades.

Cal destacar la importància en la millora orgànica dels sòls atacats i degradats per contaminants (bioremediació) i la transformació de la qualitat del sòl per a la seva vitrificació a l'hora de la contenció i confinament dels residus radioactius.

També s'apliquen tècniques radiomètriques per datar les activitats prèvies que s'han produït en un sòl determinat i a l'hora d'obtenir informació dels jaciments arqueològics (estratigrafia).

Disciplines relacionades

Antropologia; Estratigrafia arqueològica; Ciències ambientals, Ecologia del paisatge; Geografia física; Geomorfologia; Geologia; Biogeoquímica; Geomicrobiologia; Hidrologia; Hidrogeologia; Gestió de residus; Limnologia.

Història

El primer sistema de classificació dels sòls que es coneix, apareix al llibre xinès Yu Gong (segle V aC), on s'hi van distingir tres categories i nou classes atenent el color, la textura i el contingut d'aigua.^[8]

Vassili Dokutxaiev (1846-1903), un geòleg, geògraf i un dels primers estudiosos de la ciència del sòl, va identificar com un recurs separat conceptualment de la geologia i la producció de conreus i tractat com una totalitat. Reconegut com el fundador de la ciència del sòl moderna capaç d'identificar els agregats, els nivells o horitzons i la distribució dels sòls a la Terra.^[3]

El terme ciència del sòl, posteriorment, també es va aplicar, popularment i en una part dels científics, al material de la superfície de la Lluna i Mart. Aquesta concepció moderna del sòl s'ajusta a la definició de sòl de Nikiforoff (1959) com "ell excitada de la part subaèrea de l'escorça terrestres".^[9]

Referències

↑ Jackson, J. A. (1997). Glossary of Geology (4. ed.). Alexandria, Virginia: American Geological Institute. p 604. ISBN 0922152349
↑ «ciència del sòl». Termcat.cat, Neoloteca, 2025. [Consulta: 7 febrer 2025].
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Porta Casanellas, J. et al.. «edafologia, ciència del sòl». Diccionari multilingüe de la ciència del sòl, Institut d'Estudis Catalans, 2022. [Consulta: 6 febrer 2025].
↑ «Funcions del sòls i la seva restauració». CREAF, Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales, 2025. [Consulta: 6 febrer 2025].
↑ Janzen et al. (2011). Global Prospects Rooted in Soil Science Arxivat 2015-02-27 a Wayback Machine.. doi:10.2136/sssaj2009.0216.
↑ Ronald Amundsen. «Soil Preservation and the Future of Pedology» (PDF). Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 8 juny 2006].
↑ «Ciència del sòl». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Krasilnikov, P.; Arnold, R.; Ibanez, J.J.; Shoba, S.. A Handbook of Soil Terminology, Correlation and Classification. Earthscan, 2009, p. 238, 340. ISBN 1849774358, 9781849774352.
↑ C. C. Nikiforoff «Reappraisal of the soil: Pedogenesis consists of transactions in matter and energy between the soil and its surroundings». Science, 129, 3343, 1959, pàg. 186–196. DOI: 10.1126/science.129.3343.186. PMID: 17808687.

Bibliografia

Soil Survey Staff (1993). Soil Survey: Early Concepts of Soil. Arxivat 2006-12-19 a Wayback Machine. (html) Soil Survey Manual USDA Handbook 18, Soil Conservation Service. U.S. Department of Agriculture. URL accessed on 2004-11-30.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ciència del sòl

[1] Jackson, J. A. (1997). Glossary of Geology (4. ed.). Alexandria, Virginia: American Geological Institute. p 604. ISBN 0922152349

[2] «ciència del sòl». Termcat.cat, Neoloteca, 2025. [Consulta: 7 febrer 2025].

[:0-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 ^3,3 Porta Casanellas, J. et al.. «edafologia, ciència del sòl». Diccionari multilingüe de la ciència del sòl, Institut d'Estudis Catalans, 2022. [Consulta: 6 febrer 2025].

[4] «Funcions del sòls i la seva restauració». CREAF, Centro de Investigación Ecológica y Aplicaciones Forestales, 2025. [Consulta: 6 febrer 2025].

[5] Janzen et al. (2011). Global Prospects Rooted in Soil Science Arxivat 2015-02-27 a Wayback Machine.. doi:10.2136/sssaj2009.0216.

[6] Ronald Amundsen. «Soil Preservation and the Future of Pedology» (PDF). Arxivat de l'original el 2018-06-12. [Consulta: 8 juny 2006].

[7] «Ciència del sòl». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[8] Krasilnikov, P.; Arnold, R.; Ibanez, J.J.; Shoba, S.. A Handbook of Soil Terminology, Correlation and Classification. Earthscan, 2009, p. 238, 340. ISBN 1849774358, 9781849774352.

[9] C. C. Nikiforoff «Reappraisal of the soil: Pedogenesis consists of transactions in matter and energy between the soil and its surroundings». Science, 129, 3343, 1959, pàg. 186–196. DOI: 10.1126/science.129.3343.186. PMID: 17808687.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]