Vés al contingut

Cianur de mercuri(I)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicCianur de mercuri(I)
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular253,977 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₂HgN₂ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(#N)[Hg]C#N Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Perill
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Identificador Kemler60 Modifica el valor a Wikidata

El cianur de mercuri(I), és un compost de coordinació de carboni, nitrogen amb mercuri. És una pols blanca inodora tòxica amb un gust metàl·lic amargant.[1] Té un punt de fusió de 320 °C, eal allibera fums tòxics de mercuri. És molt soluble en solvents polars com l'aigua i insoluble en benzè i altres solvents hidròfobs.[2] Ràpidament es descompon en àcid i dona cianur d'hidrogen. La seva reacció vigorosa amb agents oxidants; fusió amb clorats, perclorats, nitrats o nitrits metàl·lics pot causar una explosió violenta.[3]

Síntesi

[modifica]

El cianur de mercuri es pot preparar mesclant òxid de mercuri amb cianur d'hidrogen,

HgO + 2 HCN → Hg(CN)₂ + H₂O

El Hg(CN)₂ també es pot preparar mesclant HgO i pols de Blau de Prússia.[4] També fent reaccionar sulfat de mercuri amb ferrocccianur de potassi en l'aigua:[4]

K₄Fe(CN)₆ + 3 HgSO₄ → 3 Hg(CN)₂ + 2 K₂SO₄ + FeSO₄

Un altre sistema és a través de la dismutació de derivats de mercury(I)

Hg₂(NO₃)₂ + 2 KCN → Hg + Hg(CN)₂ + 2 KNO₃

Toxicologia

[modifica]

El cianur de mercuri(II) és un dels verins més tòxics coneguts. És tòxic pel mercuri i pel cianur. Per l'alta solubilitat del cianur de mercuri en l'aigua, es pot absorbir per la pell o per inhalació i causar la mort. A través de l'absorció es metabolitza ràpidament provocant els símptomes d'enverinament. És molt perillós pel medi ambient.

Referències

[modifica]
  1. "Hydrargyrum. Mercury. Part 5." http://chestofbooks.com/health/materia-medica-drugs/Manual-Pharmacology/Hydrargyrum-Mercury-Part-5.html (accessed April 1, 2009).
  2. Kocovsky, P., G. Wang, and V. Sharma. "Mercury(II) Cyanide." e-EROS Encyclopedia of Reagents for Organic Synthesis. Chichester, UK: John Wiley & Sons, Ltd., 2001. http://www.mrw.interscience.wiley.com/eros/articles/rm034/sect0-fs.html Arxivat 2020-08-03 a Wayback Machine. (accessed April 1, 2009).
  3. NOAA, Office of Response and Restoration, CAMEO Chemicals. "Chemical Datasheet: Mercuric Cyanide." NOAA. http://cameochemicals.noaa.gov/chemical/3829 (accessed April 2, 2009).
  4. 4,0 4,1 Miller, W.L. Elements of Chemistry: Organic chemistry, 5th ed. New York: John Wiley & Sons, 1880, p. 100.

Enllaços externs

[modifica]